L'informe que l'IPCC (Panell Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, pertanyent a l'ONU) va publicar recentment és exhaustiu i clarificador. El fet que hagin participat en la seva elaboració 107 experts de 52 països dona una idea de la seva importància i magnitud.
Titulat El canvi climàtic i la terra, l'informe està estructurat en set capítols. En total són 1 384 pàgines de text, més un abundant material suplementari. Conscients de la dificultat que suposa per als no experts en el tema la lectura i l'estudi d'un text de tal extensió, l'IPCC ha elaborat un comunicat de premsa de set pàgines en diversos idiomes, on recull les principals idees i conclusions de l'informe. La seva lectura, per la transcendència del tema i la concisió i claredat amb què està escrit, resulta molt recomanable per a tot ciutadà del món.
Aquesta declaració suposa, en primer lloc, un crit d'atenció a tota la humanitat. L'informe pretén conscienciar-nos de les conseqüències que poden tenir les pautes i hàbits de vida que hem instaurat a la nostra societat per al futur del planeta.
De manera més concreta, apel·la a l'àrea de la silvicultura, agricultura i ramaderia, la gestió i les activitats de la qual generen el 23% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera. Però no oblidem, i l'informe de la IPCC així ho assenyala, que la gran majoria de les emissions contaminants de la nostra atmosfera es deuen al consum de combustibles fòssils i a l'activitat industrial, processos en els quals estem involucrats una gran part dels habitants del planeta.
A això caldria afegir, a conseqüència de l'afany de consumisme que preval a la nostra societat, el malbaratament de menjar que realitzem, que assoleix la vergonyosa xifra d'un terç dels aliments produïts a escala mundial. Només amb què aconseguíssim solucionar aquest problema, més aviat xacra si ho considerem des de l'òptica de la sensibilitat i solidaritat humanes, reduiríem les emissions contaminants en un 10%.
La necessitat de millorar els sistemes de producció
Tornant al sector agrari i alimentari, l'informe conclou:
Per tant, al que ens insta l'ONU als agents del sector (tècnics, agricultors i ramaders) és a afinar els models de producció, de manera que aquests siguin més eficients i sostenibles. L'objectiu és que siguem més respectuosos amb el medi ambient i generem menys emissions contaminants, assegurant sempre la qualitat i la seguretat alimentària per al consumidor.
D’igual manera que després de la Segona Guerra Mundial el sector agrari va donar resposta a la trucada urgent per produir aliments amb la finalitat de proveir les necessitats de la malparada Europa, no hi hagi dubte que, en els moments actuals, també serà capaç de respondre a aquestes demandes que s'assenyalen a l'informe de l'IPCC.
Respecte als consumidors, que són els que tenen l'última paraula en els hàbits i conductes de consum, és indubtable que sabran captar el missatge de l'ONU i demanaran cada vegada més aliments, a més de sans i saludables, que hagin estat produïts de manera respectuosa amb el medi ambient i els animals. Pràctiques que ja realitzen la gran majoria d'agricultors i ramaders navarresos, però que hauran d'intensificar en el futur pròxim.
I què passa amb la carn?
La paraula carn no apareix citada en cap moment en el comunicat de premsa de l'IPCC que recull les principals conclusions de l'informe. Se sobreentén que la carn està implícita en el terme «aliments d'origen animal», però no hi ha un esment específic al consum de carn en el document de premsa.
Sí que és veritat que hi ha un apartat important sobre ell al capítol de Seguretat Alimentària de l'informe. Existeixen zones del món on el consum de carn és elevat. A l'informe esmenten alguns supòsits il·lustratius de la situació. Per exemple, si totes les nacions del món tinguessin el mateix consum de carn que es dona als Estats Units, la totalitat de la superfície habitable de la terra seria insuficient per produir-la amb els sistemes actuals de producció.
És previsible, a més, que la demanda de proteïna animal vagi creixent als països en desenvolupament. Per tant, és indubtable la urgència d'anar optimitzant els sistemes de producció de carn, a favor de reduir la pressió sobre la terra i sobre l'ús de l'aigua, i des de la perspectiva del consumidor, modulant el consum de carn en alguns segments de població.
Després de tot l'exposat, cal realitzar un parell de reflexions finals.
D'una banda, fer una referència al tracte mediàtic que, en general, se li dona al consum de carn. Titulars com «L'ONU demana que es consumeixi menys carn per evitar el canvi climàtic», que han obert telenotícies o han encapçalat portades de diaris, suposen una interpretació limitada de l'informe esmentat.
D’altra banda, cal recalcar la importància que el consum de carn té a l'alimentació humana. La seva riquesa proteica, amb alguns aminoàcids essencials per a l'organisme humà, junt amb el seu elevat contingut d’unes certes vitamines i minerals, fan de la carn un aliment bàsic i fonamental a la dieta humana. No ho oblidem.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.