Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'una noia amb la nevera oberta i pensant què menjar

Pasta, pizza i kebab: com podem millorar la dieta dels estudiants universitaris?

Les ciències de la conducta demostren l'impacte de les etiquetes nutricionals

Com definiria vostè la dieta dels universitaris? Potser, fent una mica de memòria, li vingui al cap la pasta, l’arròs o el kebab de les 4 de la matinada després d’una nit de festa. 

L’inici d’aquesta nova etapa, per a molts universitaris, suposa abandonar el niu familiar i afrontar un nou estil de vida amb nous horaris i un augment de l'estrès. 

Queden enrere les frases persecutòries com «de postres, fruita», «el peix és bo per la memòria», «acaba’t el que hi ha al plat» o «deixa de beure allò (begudes estimulants), olora estrany i és dolentíssim». Totes elles procedeixen de les persones ocupades en mantenir a ratlla la dieta dels joves que estan a càrrec seu.

En el cas de les residències universitàries, per exemple, resulta complicat no sucumbir a la temptació d’unes patates fregides o uns filets empanats amb un arrebossat digne dels déus d’aquells que s’ofereixen al menú. 

En l’oferta dels menjadors universitaris, avui dia, podem trobar una varietat d’aliments compatibles amb una dieta equilibrada. Cada dia, ofereixen carn i peix, guarnicions més enllà de les patates fregides, plats de cullera i fruita. 

Malgrat això, l’absència d’una figura d’autoritat que orienti o guiï als estudiants sobre què han de menjar, la influència de la dieta de la resta de companys o, directament, la manca de voluntat o despreocupació per la dieta, compliquen aquesta elecció. 

Com escollir aliments saludables?

Tot i que no podem generalitzar, les dietes d’aquest sector de la població acostumen a incloure una alta presència de carn, alcohol i menjar porqueria, enfront d’un deficient consum de fruita i verdura. 

És cert que la informació nutricional està a l’abast de tots. Sabem que alguns aliments, com els ultraprocessats o les begudes ensucrades, són nocius per a la nostra salut. També coneixem que la fruita, la verdura o els llegums ens proporcionaran més nutrients. Llavors, per què els joves escullen les opcions menys saludables dels menús universitaris?

En aquest cas, sembla necessari intervenir en els moments de debilitat en què la nostra capacitat d’elecció ens juga una mala passada. De fet, aquesta idea ens recordarà tots aquells moments en els quals comprem productes al supermercat sense necessitat, quan hi anem amb gana. Si a això li sumem les estratègies de màrqueting a les quals estem sotmesos (crides a productes nous o d’oferta, dolços a les caixes…), estem perduts. 

Però que no s’estengui el pànic. Lluny dels interessos econòmics de les empreses d’aliments, també es poden utilitzar aquestes estratègies per millorar la dieta. En aquesta direcció, les ciències de la conducta poden ajudar-nos. 

Noves estratègies per menjar sa

Diversos estudis han demostrat que la mida dels plats, la inclusió d’etiquetes nutricionals o l’ordre en què es mostren els productes poden dirigir el comportament dels comensals cap a opcions més saludables. 

En un estudi recent de la Universitat de Salamanca ens vam proposar comprovar l’eficàcia d’una sèrie d’etiquetes nutricionals en un menjador universitari. 

Segons la informació obtinguda en aquest treball, els menús oferits estaven compostos per un primer plat, un segon plat, guarnició i postres. Per portar a terme la investigació, vam observar, en primer lloc, l’elecció dels aliments sense cap intervenció durant 7 dies. Posteriorment, vam fer el mateix incloent-hi les etiquetes que suggerim en aquest projecte. 

Les etiquetes eren de diversos tipus:

  • - Un cartell amb informació nutricional dels plats del menú d’aquell dia, col·locat en la porta del menjador.
  • - Etiquetes informatives, col·locades davant de cada safata, amb les propietats nutricionals i una petita cara trista, neutra o somrient (vermella, groga o verda), depenent de com fos de saludable cada plat. 

 

Després d’analitzar l’elecció de 506 menús per part dels estudiants, vam poder comprovar que la seva dieta va millorar amb la inclusió de les etiquetes. Va augmentar el consum de llegums, amanida, carn blanca, peix, fruita i iogurt. En el següent gràfic es pot veure el percentatge d’elecció de cada tipus d’aliment abans i durant la intervenció amb les etiquetes. 

Gràfic resultat d'un experiment d'estudi alimentari dels universitaris de la Universitat de Salamanca
Percentatge dels estudiants que consumia cada tipus d'aliment, abans i durant les intervencions | Author provided

Què opinen els estudiants sobre aquest etiquetatge?

Una part dels estudiants que van participar en l’estudi anterior va contestar un qüestionari per valorar què els hi havia semblat aquesta opció. Les respostes van mostrar que, en general, aquest etiquetatge els havia ajudat a escollir què menjar. 

En concret, un 79% va respondre que aquestes etiquetes haurien de quedar-se permanentment al menjador. De fet, un 65% va reconèixer tornar a menjar tal com ho feia anteriorment quan es van eliminar les etiquetes. Per la seva banda, un 36% dels universitaris va afirmar que aquestes senyalitzacions nutricionals els havien proporcionat informació que, anteriorment, desconeixien. 

Els participants van considerar que les etiquetes amb cares van ser més útils que el cartell informatiu. De fet, un 28% dels estudiants se sentia culpable quan veia una careta trista mirant-los. 

En conclusió, els resultats mostren que determinades eines, com les etiquetes amb informació nutricional, poden ajudar a escollir aliments més saludables en el context d’un menjador universitari. En concret, les crides a les emocions (amb caretes i colors) semblen més efectives a l’hora de persuadir als comensals.

Estar informats sobre què mengem és primordial, però també som predictiblement irracionals quan tenim una temptació davant de nosaltres. Això, a llarg termini, pot tenir conseqüències nefastes per a la salut. 

D'aquesta manera, tant les institucions públiques com els proveïdors d’aliments (o els responsables del màrqueting d’aquests), podrien esforçar-se a dissenyar i portar a terme estratègies basades en les ciències del comportament que vagin més enllà de campanyes educatives a mitjans de comunicació o restriccions normatives. 

Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.