No a tots els països es consumeixen els mateixos productes que a casa nostra per diverses raons. En la majoria de casos, l'elecció és personal. En altres, és per les legislacions que prohibeixen la seva adquisició o consum.
És a dir, hi ha una sèrie d'aliments que mengem aquí de forma habitual, però en altres països estan prohibits per la llei. Quelcom semblant passa amb el salmó, un dels peixos més populars a tot el món. Encara que sembli estrany, hi ha un tipus de salmó que està prohibit a diversos països.
Per què alguns països prohibeixen parcialment el salmó?
El salmó és un dels aliments més populars a la majoria de dietes. El seu sabor i la seva versatilitat a la cuina el converteixen en un aliment essencial. Entre els seus beneficis trobem el seu alt contingut en Omega-3.
Es tracta d'una substància que permet millorar el sistema del nostre organisme i preveu algunes malalties com les cardiovasculars. A més, aquest peix ens pot aportar una gran quantitat de vitamines i minerals com el zinc o el ferro.
El seu valor nutricional també confirma que és una gran font de proteïnes. És a dir, es pot considerar pràcticament un superaliment. Ara bé, malgrat que el seu consum estigui molt normalitzat a Catalunya, altres territoris prohibeixen el seu consum o el seu comerç.
Estem parlant d'Austràlia i Nova Zelanda, països on el salmó criat en piscifactories està prohibit. No t'equivoquis, els ciutadans d'aquests dos països poden menjar salmó, però només un tipus concret. Estem parlant que només es permet la venda de salmó salvatge, que no ha estat obtingut gràcies a les piscifactories.
El gran problema del salmó de piscifactories
Les piscifactories són instal·lacions aquàtiques que actuen a manera de granja tradicional. S'hi encarreguen de reproduir i criar els peixos perquè, després, puguin ser consumits. El cas és que alguns estudis demostren que la majoria de salmó que arriba a Catalunya és produït en piscifactories.
Austràlia i Nova Zelanda es neguen a comercialitzar amb els peixos criats així. Justifiquen la seva decisió raonant que la piscicultura és una de les grans culpables de la contaminació i que comporta riscos per a la salut.
Si us preocupa consumir salmó de piscifactoria, haureu de saber que és fàcil conèixer quin ha estat el seu mètode de criança. La principal pista és el color que té cadascun.
Aquells salmons que han estat criats en piscifactories tenen un color grisenc i han de ser tenyits artificialment, per la qual cosa tenen un color més ataronjat. És el color que nosaltres coneixem com a «salmó».
En canvi, el salmó salvatge té un to més vermellós de manera natural. Això és perquè conté astaxantina, una substància que és producte de la seva alimentació amb crustacis. Els altres no en tenen perquè la seva alimentació està basada en farines de peix.
A més, els peixos de piscifactoria tindran moltes més vetes de greix a la seva carn que els salmons salvatges. Aquests últims sí que lluiten contra els corrents dels rius, per la qual cosa les seves vetes són molt més febles.
L'impacte ambiental de les anomenades «granges» de peixos
El motiu d'aquesta prohibició, com hem dit anteriorment, és per l'impacte ambiental de les piscifactories.
Un dels riscos principals és la contaminació fecal. La gran quantitat de peixos produeix una quantitat massa alta d'excrements, això es tradueix en una alteració de l'equilibri natural aquàtic. Així mateix, aquestes defecacions poden contaminar el fons marítim sobre el qual s'ha alçat la granja.
D'altra banda, els peixos de les piscifactories acostumen a patir diferents afeccions. Per intentar frenar l'avenç d'aquestes malalties recorren a l'ús de productes químics i antibiòtics. La combinació d'aquests dos factors comporta que les zones costaneres properes a les piscifactories s'omplin de cadàvers de peixos plens d'antibiòtics.