A partir del mes d'abril comença el consum de peixos blaus com llobarros, verats, sardines i tonyines, encara que actualment encara se segueixen consumint majoritàriament peixos blancs, que són els típics de la temporada hivernal. Aquests darrers, generalment, tenen un baix contingut en greix però són molt nutritius. A més, suposen una excel·lent font d'omega-3, de minerals com el fòsfor i iode i de vitamines del tipus B1, B3, B6, B12 i àcid fòlic.
[predef]catdiari-grup-de-facebook-580[/predef]
Malgrat això, hi ha tres espècies de peix blanc que s'han guanyat la mala fama a causa de la seva escassa qualitat i el perill que poden suposar per la salut. Aquestes tres espècies són el panga, la perca o la tilàpia que, tot i tractar-se d'espècies que han estat rebutjades per diverses institucions mèdiques i cadenes de supermercats, segueixen sent peixos molt consumits a casa nostra.
Per què es consumeix?
En els últims anys el consum de panga s'ha disparat a Espanya, que és el primer importador i consumidor d'Europa, i a la resta de continent. Això es deu principalment a un factor: l'econòmic. Són espècies que es poden comprar a un preu molt baix perquè rendeixen molt bé en granja i engreixen en poc temps.
No obstant això, els seus valors nutricionals deixen molt a desitjar en comparació amb altres peixos blancs una mica més cars. Per exemple, el panga té un 50% menys de proteïnes que el lluç i entre un 60% i un 80% menys d'àcids grassos poliinsaturats.
Normalment, els filets d'aquests peixos es venen als supermercats, encara que no en tots. Algunes grans cadenes com Carrefour han decidit des de fa anys retirar el panga de la seva oferta alimentària.
Per què suposa un risc per a salut?
El panga s'importa des del riu Mekong, al sud-est asiàtic, una zona on el corrent fluvial gaudeix de pèssimes condicions de salubritat. Aquesta espècie es cria en captivitat en un ecosistema contaminat on la probabilitat d'intoxicació per paràsits és elevada. A més, durant la seva criança és habitual engreixar el peix amb complements d'antibiòtics i polifosfats perquè guanyi pes.
El mateix passa amb la perca i amb la tilàpia, ja que solen provenir d'ecosistemes remots i danyats per la contaminació i la sobrepesca. Tot i que les autoritats sanitàries asseguren que qualsevol peix importat a Espanya està subjecte a un estricte control de qualitat que garanteix un consum segur de qualsevol producte, nombrosos experts de diferents àrees han desaconsellat el consum d'aquestes espècies.
Nombroses institucions mèdiques i alimentàries han advertit de la necessitat de substituir aquestes espècies per altres peixos blancs o blaus que no estiguin criats en ecosistemes tan insalubres.