Si hi ha persones molt acostumades al clor, aquests són els nedadors. Encara que la pràctica d'aquest esport és molt habitual i beneficiosa per al nostre cos, la substància que és present a la piscina pot ser que no ho sigui tant.
Amb l'arribada de l'estiu i la calor són més les persones que decideixen fer ús d'aquestes instal·lacions. Una gran part ignoren completament els riscos associats al clor de l'aigua. En aquest sentit, els experts han avisat sobre les conseqüències d'un gest tan simple com banyar-se.
Les piscines i el clor
Anem a qualsevol piscina i automàticament ens envaeix una olor molt característica d'aquests llocs: efectivament estem parlant del clor. Qualsevol ho pot conèixer, ja que es tracta del remei més habitual per desinfectar les piscines de microbis patògens. A més, la seva utilització també és necessària per evitar la proliferació de microorganismes que donin lloc a certes malalties infeccioses.
Potser no ens sembla tan dolent quan llegim això. Ara bé, tot i que es tracta d'un producte necessari i obligatori per mantenir l'aigua en bones condicions, el contacte amb nosaltres també pot comportar alguns perills. Cal tenir present que encara que ens protegeix a l'aigua, el clor no deixa de ser un producte químic.
La seva acció és força efectiva. El clor (conegut com a hipoclorit sòdic, NaCIO) entra en contacte amb l'aigua i es descompon, formant així un àcid anomenat hipoclorós (HCIO). Aquest àcid és el responsable d'eliminar els bacteris que hi ha a l'aigua, ja que és capaç de travessar les membranes d'aquests bacteris i matar-los.
Tot i això, la cloració de l'aigua també està associada a la formació de determinats subproductes, els quals poden ser responsables d'algunes patologies. Les persones més afectades solen estar a piscines, i normalment són nedadors, socorristes i monitors.
Actualment s'han arribat a identificar fins a 600 tipus de subproductes diferents, com ara els haloàcids, els halometans i els haloacetonitrils. No obstant això, les cloramines i els trihalometans (THM) són els més estudiats.
Què passa amb aquests subproductes?
Dins dels trihalometans hi ha el famós cloroform, que s'origina per reacció de l'àcid hipoclorós amb algunes matèries orgàniques com les cremes, els cosmètics o les escates de la pell.
Les cloramines, per altra banda, són les responsables d'aquesta olor tan característica del clor. Aquestes es formen quan reacciona l'àcid hipoclorós amb la urea, que sol trobar-se a l'orina i la suor.
Com que les piscines tenen alts nivells d'aquests subproductes, és important tenir presents els possibles efectes adversos per a la nostra salut. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert valors de referència per a aquest tipus de subproductes. Tot i això, cal destacar les importants conseqüències negatives que podem patir.
Quan una persona està exposada a aquest tipus de productes, es pot enfrontar a diverses afeccions. Les més comunes són la irritació d'ulls, la sequedat i la irritació de la pell i la infecció d'orelles (otitis).
Els problemes de salut poden ser molt importants
Alguns estudis també han trobat dades rellevants. Hi ha persones que poden desenvolupar asma o problemes respiratoris, i fins i tot s'està investigant la possible relació entre aquestes exposicions amb els càncers de còlon i de bufeta.
Evidentment, tot dependrà del temps que passem a la piscina. Els nedadors professionals solen estar molt més exposats, ja que passen molt de temps a la setmana entrenant-hi.
Si volem evitar o reduir les possibilitats de contraure alguna d'aquestes malalties, l'ideal és controlar el temps que estem a l'aigua. I sempre que sigui possible, recórrer a piscines exteriors.