És molt probable que tots hàgim fet aquest gest alguna vegada: col·locar-nos els dits al canell per comptar les pulsacions del nostre cor. Encara que es tracta d'un gest que, moltes vegades, solem fer per divertiment pur, en realitat pot acabar sent tremendament útil. I, en especial, des del punt de vista mèdic.
Això és el que opinen científics de la Vall d'Hebron, que han conclòs recentment que prendre el pols al canell ajuda a millorar la capacitat de detectar una fibril·lació auricular. Un fet summament important, especialment si tenim en compte que la fibril·lació auricular tendeix a augmentar el risc de patir un ictus, duplicant-ne la mortalitat.
Què és la fibril·lació auricular?
Durant un batec cardíac regular, les dues cambres superiors (les aurícules) envien un senyal elèctric que fa que el cor bombi sang per tot el cos. Tanmateix, la fibril·lació auricular implica que aquest procés no es faci correctament.
El que passa en aquest cas és que l'activitat elèctrica es torna irregular i provoca contraccions ràpides i desordenades de les aurícules. Aquestes contraccions anormals de les aurícules poden fer que la sang es bombegi de manera ineficient per tot el cos.
Encara que els símptomes o signes d'advertència de la fibril·lació auricular es poden manifestar de diverses maneres en diferents persones, hi ha un símptoma molt comú: la presència d'un batec cardíac irregular. Però també hi ha d'altres que hem de tenir molt en compte: batecs cardíacs ràpids, dificultat per respirar, dolor al pit, cansament i desmai.
Quines són les causes de la fibril·lació auricular?
La fibril·lació auricular pot passar en algunes persones sense raó aparent. En canvi, en altres es pot desencadenar per una causa reversible. Per exemple, el consum de l'alcohol, l'estrès emocional o físic, un atac de cor o una embòlia pulmonar són algunes possibles causes.
A més a més, pot ser un problema crònic o recurrent causat per la pressió arterial alta (hipertensió arterial), malaltia de l'artèria coronària o malalties del múscul o de les vàlvules del cor.
Hem de tenir en compte que, en general, la fibril·lació auricular no és una afecció potencialment mortal o es considera molt greu en persones que no tenen cap altre problema de salut. Però sí que pot ser perillós en cas d'hipertensió arterial, diabetis o afeccions del cor. Per això, en aquestes condicions, ha de ser diagnosticada i tractada correctament.
D'altra banda, també se sap que augmenta el risc d'accident cerebrovascular, com ara els ictus. I això passa especialment en persones de 65 anys o més, en persones que ja han patit un accident cerebrovascular, o en persones amb insuficiència cardíaca congestiva o amb diabetis.
Atès que la sang a les aurícules no es drena del tot si té fibril·lació auricular, es pot coagular. I a partir d'aquí, un coàgul pot escapar i viatjar al cervell fins a causar un vessament cerebral.
On i com hauríem de prendre el pols?
El propòsit de prendre el pols és doble. Això és, per una banda, per veure si el ritme dels batecs és regular i, per altra banda, per mesurar el nombre de pulsacions per minut. Per sota de 40 i per sobre de 120, signe de possible fibril·lació cardíaca, és imprescindible consultar.
Per prendre el pols, són possibles dos punts de pressió: l'artèria caròtida al costat de la base del coll o l'artèria radial a l'interior del canell. Posar els dits índex i cor en aquests llocs hauria de ser suficient per percebre les pulsacions.
Tot seguit, amb l'ajuda d'un rellotge o cronòmetre, l'objectiu és comptar-los durant un minut. Encara que menys tecnològic que alguns accessoris electrònics d'automesura, el mètode ha demostrat la seva eficàcia i, en tot cas, és molt més fiable.