Avui dia, cada vegada més són més populars els aliments saludables. Això ha motivat a les grans marques a innovar i treure a la venda noves opcions per als seus productes. Ho podem veure a qualsevol supermercat i, fins i tot, a les botigues de barri: hi ha moltes opcions light o sense sucres afegits.
El principal ingredient que s'ha hagut d'adaptar als canvis ha estat, sens dubte, el sucre. En els últims anys, han creat moltes alternatives al mercat, i se'ns ha repetit massa sovint que són més sanes. Ara bé: Són realment millors?
El popular producte que et venen com sa encara que no sigui cert
D'entre totes les alternatives al sucre, sens dubte la més popular són els edulcorants. Tot i no aconseguir, ni de lluny, el mateix efecte que el sucre blanc de tota la vida, sí que són més agradables i assequibles per al consumidor. Això sí, encara que s'ha repetit moltes vegades que els edulcorants no calòrics són més sans, no deixa de ser cert que aquesta teoria genera un gran debat.
I no n'hi ha per menys, ja que molts estudis avisen dels efectes negatius d'aquests productes per a la salut. Un dels últims és el d'uns investigadors de la Universitat de Wisconsin i presentat a la Reunió Anual de la Societat Nord-americana de Bioquímica i Biologia Molecular.
Les conclusions dels investigadors no podrien ser més pessimistes: dos dels edulcorants més usats poden provocar efectes adversos al nostre organisme. En concret, aquests estarien alterant la capacitat de desintoxicació del fetge, un òrgan fonamental per depurar l'organisme.
El fetge, principal víctima dels edulcorants
Laura Danner, l'estudiant de doctorat encarregada d'aquest estudi, va alertar, concretament, sobre l'ús d'acesulfam de potassi i de la sucralosa. Aquests edulcorants inhibeixen l'activitat de la glicoproteïna P, un transportador que neteja l'organisme de toxines, fàrmacs i metabòlits de medicaments.
I és que la doctora Stephanie Olivier, que va dirigir l'equip de recerca, va explicar: «Vam observar que els edulcorants afectaven l'activitat de les glicoproteïnes a les cèl·lules del fetge». I va continuar dient: «Sobretot en concentracions esperades en aliments i begudes comunes, molt per sota dels límits màxims recomanats per la FDA».
El problema és que aquests dos edulcorants són els més usats en els productes envasats. «Es calcula que el 40% dels ciutadans consumeixen regularment edulcorants no nutritius», afirma Laura Danner.
Tipus d'edulcorants no calòrics
Cal destacar que tots els edulcorants artificials causen molts problemes, però hi ha dos que estan sent molt assenyalats.
-Aspartam (E951): aquesta substància química és 200 vegades més dolça que el sucre. És una pols blanca, cristal·lina i sense olor que prové de dos aminoàcids: l'àcid aspàrtic i la fenilalanina.
Des que es va permetre per al consum humà, aquest edulcorant ha obert moltes controvèrsies i rumors. Al llarg dels anys, han sortit estudis explicant que és un producte cancerigen. Tot i això, els experts sempre ho desmentien i descartaven els efectes negatius de què es parlava.
Per controlar aquestes controvèrsies, el 2013 els experts van publicar un marge de consum, xifrat en 40 mg al dia. Incloent també nens i dones embarassades.
- Sucralosa (E955): és un compost químic orgànic utilitzat com a edulcorant comú dels aliments. El seu poder edulcorant és de 650 vegades més gran que el sucre blanc comú. El seu descobriment va ser per error, però es va acabar creant un gran edulcorant a partir de sucre.
El 1999 va ser aprovada pels experts després que els estudis no mostressin cap evidència sobre el càncer.
Tot i això, darrerament ha sortit a la llum que aquest edulcorant pot alterar la microbiota i es descompon en escalfar-se. Així que, quan exposem aquest agent químic a més de 120 ºC, es descompon i interactua amb compostos grassos, generant agents nocius.
- Acesulfam-K (E950): també conegut com acesulfam de potassi, és un altre dels edulcorants més comuns en els últims anys. Té una estructura química complexa i és 200 vegades més dolça que el sucre de taula.
Principalment s'usa per endolcir xiclets, refrescos, lactis, postres, etc. És molt popular en els productes etiquetats com a «light» o «0% sucres» dels supermercats.
- Sacarina (E954): és considerat l'edulcorant sintètic més antic. La sacarina va ser sintetitzada a partir d'experiments derivats del quitrà, encara que ara s'aconsegueix mitjançant la síntesi química de derivats del petroli.
De la mateixa manera que els altres edulcorants químics, al llarg dels anys ha causat moltes controvèrsies. En aquest cas, un estudi va explicar que la sacarina produeix càncer de bufeta en rates. No és que sigui cancerígena com a tal, sinó a través de la proliferació cel·lular en un consum excessiu.
De totes maneres, els experts demanen calma. L'ús de la sacarina en els humans és molt reduït, i és gairebé impossible tenir aquests problemes.
Una opció més natural
A causa d'aquest estudi, aquest grup d'investigadors ha fet reflexionar sobre què cal fer a partir d'ara. Demanen que s'estudiïn més en profunditat les possibles interaccions entre el consum d'edulcorants i altres substàncies.
A més, demanen que millorin l'etiquetatge dels productes. Molta gent es pensa que, per no tenir sucres, seran saludables i no és així. Cal especificar millor el tipus d'edulcorant i les quantitats que contenen. Una altra opció és la substitució d'aquests edulcorants artificials per altres de naturals.
L'Estèvia (E960)
S'extreu de les fulles de la planta Stevia rebaudiana Bertoni, coneguda com a estèvia. En quantitats reduïdes pot tenir un sabor dolç i agradable, encara que si agafem més quantitat pot ser amarg. És un poderós edulcorant natural 300 vegades més dolç que el sucre.
És l'edulcorant més recomanat pels especialistes, ja que té un efecte baix a la glucosa en sang. Això ho converteix en la millor opció per a persones amb diabetis o que segueixen una dieta baixa en carbohidrats. El podem trobar a supermercats, encara que la millor opció seria comprar-lo en un herbolari, sigui en líquid, en pols o en pastilles.