Que la brioixeria, els gelats, els snacks, els nuggets de pollastre, les salsitxes, els refrescs i els plats preparats no són una opció alimentària saludable és un fet que ningú discuteix a hores d’ara. Però no es tracta d’una qüestió de lliure elecció individual del que mengem: un dels factors que més influeix en els hàbits alimentaris de la població és el preu dels aliments. I els aliments ultraprocessats són més barats que els frescs o els mínimament processats. D’aquí ve que el seu consum sigui molt més alt entre les classes més desfavorides, que alhora estan més exposades i són més vulnerables a la publicitat.
Els estudis d’intervenció són concloents al respecte: la millor manera de promoure una alimentació saludable és mitjançant polítiques econòmiques. Això implica reduir el preu dels aliments saludables, junt amb subsidis als grups més desfavorits per a la seva adquisició, i encarir els no saludables a través d’impostos.
Per què són barats els ultraprocessats?
Si atenem a la seva definició, els aliments ultraprocessats són preparacions industrials comestibles elaborades a partir de substàncies derivades d’altres aliments que contenen poc o cap aliment fresc, i inclouen en la seva composició una gran varietat d’additius industrials com estabilitzants, potenciadors del sabor, aromatitzants o emulsionants. A més, són rics en energia, greixos no saludables, midons refinats, sucres lliures o sal, i pobres en proteïnes, fibra dietètica i micronutrients.
Són ultraprocessats, entre altres, els productes de brioixeria i pastisseria, galetes, gelats, cereals de l’esmorzar amb sucre, pizzes i plats preparats, carns i peixos processats (nuggets de pollastre, hot dogs, salsitxes, hamburgueses, palets de peix, etc.), la majoria dels snacks salats i dolços, i les begudes edulcorades, com els refrescos, sucs i begudes làcties, incloent-hi les fórmules infantils i les llets per a nens, mal dites llets de creixement. Es tracta de productes dissenyats per resultar molt saborosos i atractius, amb una vida útil prolongada, llestos per consumir-se a qualsevol lloc i moment.
Com les matèries primeres que s’utilitzen són barates, el seu cost de producció és molt baix. Normalment, es publiciten mitjançant tècniques de màrqueting cada vegada més sofisticades i agressives, i són distribuïts àmpliament. Com el normal és que estiguin disponibles 24 hores al dia a qualsevol lloc, inclús a l’interior d’edificis públic i als carrers de pobles i ciutats, resulten altament rendibles.
Els ultraprocessats augmenten la mortalitat
Els últims anys s’han publicat una gran quantitat d’estudis a tot el món, incloses dues cohorts espanyoles, que coincideixen en demostrar que els aliments i begudes ultraprocessades perjudiquen seriosament la salut de les persones. El seu consum augmenta el risc d’obesitat, diabetis, malaltia cardiovascular, depressió, alguns tipus de càncer i mortalitat per totes les causes.
Per què? Atès que, amb comptades excepcions, la qualitat nutricional dels aliments ultraprocessats és molt baixa, d’entrada podríem pensar que els seus efectes perjudicials es deuen al fet que el seu consum desplaça de la dieta als productes frescos, de millor qualitat nutricional. Però els estudis suggereixen que existeixen altres mecanismes d’acció que expliquen les conseqüències adverses d’aquests productes, independentment de la seva qualitat nutricional.
Per exemple, la matriu alimentària, que determina el potencial de sacietat, l’índex glucèmic i la biodisponibilitat dels nutrients dels ultraprocessats, pot exercir un paper decisiu en el desenvolupament de la malaltia. I la combinació de baixa capacitat saciant i alta palatabilitat, amb presència freqüent d’additius, potenciadors del sabor i sucres lliures que alteren la microbiota intestinal i generen addicció, indueixen a un consum excessiu i creixent dels ultraprocessats.
Per comparar fins a quin punt influeixen aquests mecanismes, a un estudi experimental es van formar dos grups a l’atzar. Un havia de seguir una dieta basada en aliments ultraprocessats i l’altre en aliments frescos o mínimament processats. En ambdós casos es va indicar als participants que mengessin fins que estiguessin saciats. Les dues dietes eren equiparables en qualitat nutricional, macronutrients, micronutrients i densitat calòrica.
El que va succeir va ser que les persones assignades a la dieta d’aliments ultraprocessats van ingerir 508 quilocalories més al dia, el que va provocar un augment de pes de 0,9 kg en només dues setmanes. Dos estudis recentment publicats, amb sengles cohorts d’Itàlia i els EUA, han confirmat que el consum d’aliments ultraprocessats augmenta el risc de càncer colorectal i de mort, independentment de la seva qualitat nutricional.
La solució és abaratir els aliments frescos i encarir els ultraprocessats
Com ja avançàvem al principi, la millor manera de promoure una alimentació saludable és a través de polítiques econòmiques. Es tracta de reduir els preus dels aliments saludables, donar ajudes per adquirir-los als grups més desfavorits i encarir els no saludables. Que és justament el contrari del que ocorre al món real.
Un estudi de l’Overseas Research Institute, portat a terme a diversos països de renda alta i d’economies emergents, va trobar que en els últims 30 anys el preu dels aliments saludables, frescos o mínimament processats ha pujat més que el dels aliments ultraprocessats. Un fenomen que s’està intensificant de manera dramàtica en la present conjuntura inflacionista, pressionant a la població amb menys recursos econòmics per a seguir dietes no saludables.
La taxa de variació anual de l’IPC del mes d’agost del 2022 s’ha situat en el 10,5%, empesa sobretot per l’alça dels preus dels aliments, que se situa en el 13,8%. Però aquest encariment dels aliments no és uniforme: els aliments més saludables són els que més pugen, fins al doble o triple que els ultraprocessats, la pujada dels quals se situa sempre per sota de la mitjana.
Si no es prenen mesures radicals per pal·liar aquesta situació, l’efecte de l’alça dels preus en els hàbits alimentaris i la salut de la població espanyola, que ja pateix una de les taxes d’obesitat més altes del món, pot resultar altament perjudicial, especialment per a les classes més desfavorides.
Urgeix que tant el govern estatal, com els autonòmics i locals, cadascun en el seu àmbit de competències, posin en marxa mesures estructurals per contenir la pujada de preus dels aliments saludables, estableixin subsidis perquè les famílies més desfavorides puguin adquirir els aliments frescos i mínimament processats, limitin la presència d'aliments ultraprocessats a llocs públics i evitin l’exposició dels menors a la publicitat d’aquests.
Aquesta notícia és una traducció de l’article originalment publicat en castellà al portal TheConversation.com.