Tot i que el budisme va anar perdent rellevància fa molts segles, la religió budista continua sent una de les que més seguidors tenen. Durant les últimes dècades l'interès pel budisme ha incrementat arreu del món, especialment a Occident, on hi ha molts budistes que segueixen les tradicions del budisme zen o del tibetà.
En aquest article s'explica què és el budisme i quines són les seves creences, principis, ensenyaments i conceptes fonamentals. A més es resumiran el seu origen, la seva història i les similituds i diferències que hi ha entre les diferents escoles d'aquesta religió.
Què és el budisme?
La religió budista és la quarta amb més creients del món, superada només pel cristianisme, l'islam i l'hinduisme. Es calcula que hi ha entre 488 i 535 milions de budistes al planeta. Per tant, aproximadament el 8% de la població mundial és budista.
La meitat dels seguidors del budisme viuen a la Xina. Aquesta religió també és molt rellevant a Tailàndia, al Japó, a Myanmar (o Birmània), a Sri Lanka, a Cambodja i a altres països del sud i del sud-est d'Àsia.
A més d'una religió, el budisme és una filosofia i un estil de vida que promou uns certs principis morals; a les religions asiàtiques, com l'hinduisme, el sikhisme i el jainisme, es denomina 'Dharma' a una sèrie de normes de conducta que afavoreixen el manteniment i l'estabilitat de l'ordre social i còsmic.
Quant al significat del terme 'budisme', aquest ve de la paraula buddhi, que significa 'despertar' o 'intel·ligència' en sànscrit. Segons els budistes, els seus principis tenen com a objectius que els qui els segueixen donin un sentit a la seva vida, desenvolupin la saviesa necessària per a comprendre el món, tinguin una conducta ètica i siguin conscients de les seves accions i dels seus pensaments.
Buda i la història de la religió budista
Es creu que el fundador del budisme va ser Siddhartha Gautama, un home que va néixer a l'actual Nepal entre els segles VI i V a. C. Els detalls sobre la seva biografia són incerts, ja que existeixen nombroses narracions que es contradiuen entre elles.
Gautama, que seria conegut posteriorment com 'el Buda', va ser un savi estudiant dels Veda, textos religiosos que van sorgir al subcontinent indi fa entre 2 i 3 mil anys i que són també molt rellevants per a l'hinduisme, ja que són els llibres sagrats d'aquesta religió.
El Buda no és considerat un déu, atès que el budisme és una religió sense déus. No obstant això, sí que se'l veu com una persona amb característiques sobrehumanes que va arribar a la il·luminació a través de la meditació o Dhyana i que va transmetre els seus ensenyaments a un gran nombre de deixebles.
Tot i que la seva popularitat va disminuir a l'Índia durant l'Edat mitjana, la religió budista es va estendre cap a la resta d'Àsia i fins i tot a Grècia. Posteriorment l'hinduisme, l'islam i el cristianisme van substituir al budisme en molts dels països on havia predominat.
Les escoles budistes
La majoria de budistes segueixen les tradicions Mahayana, Theravada o Vajrayana. També són importants el budisme zen, el tibetà i el nichiren.
1. Theravada
Es considera que el vessant Theravada és la forma més ortodoxa de budisme, és a dir, la més pròxima a l'original. Predomina entre els budistes de Sri Lanka, Myanmar, Tailàndia i Cambodja, i també és relativament comú a la Xina.
El Theravada promou l'obtenció d'experiència i de coneixement, així com el desenvolupament de la racionalitat, i prioritza el paper dels monjos per sobre del de la gent comuna.
2. Mahayana
El budisme Mahayana és el més popular de tots i és especialment important en països de l'est d'Àsia com a la Xina, al Japó, a Corea i a Singapur.
La seva interpretació dels ensenyaments de Buda és més lliure que la del Theravada i ha anat variant al llarg de la història. Segons el Mahayana, l'objectiu del budisme és el benestar de tots els éssers vius.
3. Vajrayana
El Vajrayana també és conegut com a Mantrayana o budisme tàntric. Els qui segueixen els ensenyaments d'aquesta escola busquen aconseguir la transcendència en vida a través de la meditació, principalment.
4. Budisme tibetà
El budisme tibetà es basa en el Vajrayana. Tot i que no és una de les tradicions més populars a Àsia (excepte al Tibet, a Mongòlia, a Bhutan, a l'Índia i al Nepal), és seguida per molts budistes occidentals.
El cèlebre 'Dalai-lama' amb el qual se sol identificar a Occident al budisme és en realitat un símbol específic del budisme tibetà. Els lames són una classe de monjos budistes amb influència econòmica i política, entre altres aspectes, a més de religiosa.
5. Budisme zen
Finalment, cal esmentar el budisme zen, que es practica al Japó i en menor mesura a altres països propers. Com succeeix amb el budisme tibetà, aquesta escola és molt popular a Occident però no tant a Àsia, proporcionalment parlant.
Es tracta d'una subescola del Mahayana que emfatitza el paper de la meditació i de l'experiència directa en l'obtenció del coneixement. En canvi, dona una menor rellevància al pensament racional i verbal.
Creences, principis i filosofia
Les tradicions budistes comparteixen una sèrie de principis i creences fonamentals pròpies d'aquesta religió en el seu conjunt; es distingeixen sobretot en l'èmfasi que donen a diferents maneres d'aplicar el Dharma, és a dir, a les diferents maneres de conèixer el món i de fomentar l'ordre còsmic.
El llibre sagrat del budisme és el Tipitaka o Canon Pali, que serveix com a base per al budisme theravada i en conseqüència també per a la resta d'escoles que parteixen d'aquesta. No obstant això, les tradicions posteriors van aportar altres escriptures addicionals que poden resultar contradictòries entre elles a l'hora de definir els principis budistes.
1. Les Tres Característiques de l'Existència (Tri-*laksana)
Aquest ensenyament descriu les característiques del món material, el que podem percebre amb els sentits i que consegüentment confonem amb la realitat segons el budisme:
Impermanència (Anitya): totes les coses, inclosa la vida, canvien, cauen i ressorgeixen constantment; res és permanent, excepte els éssers que aconsegueixen l'alliberament (o Nirvana).
Insubstancialitat (Anatman): ni coses ni els éssers vius tenen una essència. Per tant, el 'jo' i l'ànima no existeixen.
Sofriment o insatisfacció (Duhkha): aquest terme inclou el dolor que sorgeix de la vida i del transcurs cap a la mort.
2. Les Quatre Nobles Veritats
El budisme parla de quatre principis fonamentals que han estat promoguts pels qui han aconseguit el Nirvana:
El sofriment i la insatisfacció (Duhkha) són inevitables.
Samudaya: el Duhka sorgeix dels desitjos.
Nirodha: el Duhka desapareix quan no hi ha desitjos.
Magga: seguir el Noble Camí permet l'alliberament del Duhkha.
3. El Noble Camí
Es coneix com a 'Noble Camí Òctuple' la via per a arribar al Nirvana o per fer desaparèixer el patiment. Aquests vuit ensenyaments s'agrupen en tres conceptes principals:
Saviesa (Panna): comprendre el món i pensar de manera correcta.
Moralitat (Sila): parlar, actuar i guanyar-se la vida adequadament.
Meditació (Samadhi): esforçar-se, ser present i concentrar-se de la manera correcta en entrenar la ment.
4. Samsara, renaixement, Nirvana i Karma
'Samsara' és el terme que s'utilitza en el budisme per a descriure el cicle de canvi continu que estructura l'existència, tant individualment com còsmicament. Tots els éssers vius estan immersos en aquest cicle de mort i de renaixement fins que aconsegueixen l'alliberament o Nirvana, que consisteix a l'adquisició d'un coneixement profund sobre el món (la il·luminació) i per tant en el cessament del patiment o Duhkha.
Cada renaixement té lloc en un dels sis regnes del Samsara: el dels déus o Deva, el dels semidéus o Socarra, el dels humans (regne Manusya), el dels animals (Tiryak-*yoni), el dels esperits famolencs o Pretas i el de l'infern, el regne dels Naraka. El nombre i les característiques dels diferents mons varien en funció de l'escola.
El concepte de Karma ('acció') fa referència a la creença que les obres, les paraules i els pensaments tenen conseqüències en una mateixa vida i en el següent renaixement. Segons els principis del budisme, el Karma determina d'alguna manera els esdeveniments vitals, la personalitat i fins i tot la classe social en què les persones neixen, entre altres aspectes.
(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'EspañaDiario.tips'