Tots tenim presents les commovedores imatges d’animals patint les conseqüències del nostre consum de plàstic, com aquella tortuga a qui una anella de plàstic li oprimia la closca o la balena que contenia 30 bosses al seu estómac. A més, està augmentant la preocupació per la contaminació causada per microplàstics, que poden ser ingerits per múltiples organismes que inevitablement acabaran dins la cadena alimentària. La culpa de tot plegat la té el model econòmic desenvolupat en les últimes dècades, basat a produir, consumir i rebutjar plàstics.
Com es reciclen els plàstics?
Hi ha diverses estratègies per afrontar el problema, i una de les més importants és reciclar plàstics, com promou el Pacte Verd Europeu. Es pot dur a terme de dues maneres: per reciclatge mecànic o per reciclatge químic.
El primer consisteix a recol·lectar els envasos, seleccionar-los en la planta de reciclatge, triturar-los, rentar-los i fondre’ls per obtenir un material de partida homogeni. Per la seva banda, el mètode químic es basa a descompondre el polímer plàstic en les unitats més petites que el formen: els anomenats monòmers. A partir d’aquests components es torna a fabricar un nou plàstic de la manera convencional.
Encara que a primera vista pugui semblar senzill i una fantàstica solució al problema mediambiental plantejat, existeixen diversos inconvenients. Un dels principals obstacles és la contaminació química, especialment quan es reciclen plàstics utilitzats com a recipients de menjar per envasar nous d'aliments.
En aquest cas, els contaminants presents en els materials reciclats no només poden alterar el gust de l’aliment, sinó que també podrien posar en perill la salut humana.
Quins contaminants contenen els plàstics reciclats?
Tot i que la llista de contaminants pot ser llarga, s'ha establert una classificació en funció de la font d'origen del mateix:
- Tots els plàstics que es fan servir als envasos contenen múltiples substàncies que s’afegeixen al polímer per millorar la seva flexibilitat, oxidació, estabilitat, etc.
- Compostos que no s’han afegit intencionadament: impureses, substàncies produïdes per reacció entre diferents additius –o entre aquests i els aliments– i altres que han sorgit per degradacions dels additius.
- Residus que provenen de l’aliment envasat anteriorment, ja que alguns d’ells no s’eliminen durant la neteja.
- Tintes i etiquetes amb adhesius que no sempre se suprimeixen del tot en aquest procés de neteja i els components de les quals també poden ser absorbits pel polímer.
- Contaminacions creuades que es deuen a les diferents fases del reciclat, des del contenidor on es dipositen tots els envasos barrejats fins al procés que es porta a terme en la planta de reciclatge (triturat i rentat).
Amb aquestes dades es pot concloure que els plàstics reciclats contenen més substàncies potencialment contaminants que els plàstics verges.
Com garantim la seguretat alimentària?
Molts dels compostos mencionats poden transferir-se a l’aliment per un procés anomenat migració. Per evitar-ho, tots els envasos han de complir amb el Reglament marc sobre els materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. Aquesta normativa europea estableix que no poden transferir substàncies que perjudiquin la salut o que canviïn les propietats organolèptiques dels aliments. Per verificar que els plàstics reciclats compleixen amb el reglament, els envasos passen per uns exàmens exhaustius en els quals s’estudia la migració de compostos contaminants per a cada grup d’aliments.
Casos d’èxit: plàstics reciclats segurs
El PET (tereftalat de polietilè) reciclat és el plàstic més estudiat i fa temps que s’utilitza per a l’envasat. S’empra per fabricar ampolles d’aigua o refrescos, entre altres productes.
Què fa que aquest plàstic sigui el primer a haver estat reciclat i introduït de nou en el mercat? S’han de destacar les següents raons:
- És senzill separar-lo de la resta dels plàstics en el procés de reciclatge.
- Resulta fàcil eliminar els taps i etiquetes del material.
- Necessita molt pocs additius, per la qual cosa la migració d’aquests als aliments és menor.
- Presenten una contaminació provinent de les tintes molt baixa.
- Té poca capacitat d’absorbir contaminants.
- La tecnologia per reciclar-lo està molt avançada.
Altres classes de plàstic reciclat són les poliolefines (polietilè i polipropilè), que s’usen per envasar aliments congelats, brioixeria, ampolles de llet, etc. No obstant això, com gran part prové d’envasos que no es fan servir per contacte alimentari, poden transmetre nombroses substàncies potencialment contaminants al menjar. I hi hem d’afegir la seva elevada capacitat per absorbir aquests compostos.
L’ús d’aquests materials reciclats és la pròxima fita que la societat ha d’assolir per avançar en l’economia circular.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.