Podrien tenir un cost per a la nostra salut els envasos de menjar precuinat, perfums, tampons, compreses, pastes de dents, cremes o sabons que usem regularment? La veritat és que sí. En aquests productes d’ús quotidià hi ha substàncies químiques com bisfenols, parabens, triclosan o ftalats que són invisibles per a l’ull humà. S’utilitzen per donar flexibilitat o duresa al plàstic d’embolcalls i envasos d’aliments, però també com a conservats de productes d’higiene, que actuen allunyant els bacteris.
La part negativa és que les substàncies químiques mencionades amunt es consideren disruptives endocrines. Això implica que si entren en el nostre cos a través del menjar o l’aigua (ingesta), la pell (absorció cutània) o l’aire (respiració) poden alterar el nostre sistema productor d’hormones, també conegut com a sistema endocrí.
En la pubertat som molt vulnerables
Durant la pubertat, si aquestes substàncies disruptives endocrines interfereixen amb el sistema productor d’hormones, les conseqüències poden ser especialment preocupants.
I per què la pubertat és una etapa tan vulnerable? Perquè aquesta depèn d’una cascada d’esdeveniments que s’inicia en etapes primerenques de l’embaràs i continua fins que s’assoleix la maduresa sexual de l’ésser humà.
En aquests esdeveniments intervé el sistema endocrí, que produeix hormones com els estrògens (per exemple, l’estradiol) i andrògens (per exemple, la testosterona). I la producció o funcionament d’aquestes hormones es podria veure afectat per l’exposició a substàncies disruptives endocrines.
En concret, dites substàncies poden travessar la placenta durant l’embaràs. D’aquesta manera, arriben al fetus afectant el sistema endocrí, molt vulnerable durant aquesta etapa per la seva immaduresa (en trobar-se en ple desenvolupament). I encara que quedin molts anys fins a l’inici de la pubertat, el dany produït queda com adormit fins que comença el desenvolupament sexual, moment en el qual es manifesta. Això es coneix com a programació fetal o teoria de Barker i podria ser una explicació al perquè allò al qual s’està exposat/da dins del ventre matern pot afectar la maduració sexual correcta.
Per a més inri, l’exposició a substàncies disruptives endocrines continua des que naixem fins a la pubertat, a través dels aliments, aigua, etc. I això és especialment important en l’etapa al voltant de la pubertat, quan les hormones sexuals tenen una funció essencial.
Per les raons mencionades, no és el mateix veure’s exposat/da a bisfenols, parabens, triclosan o ftalats durant l’edat adulta que mentre el nostre cos s’està formant.
El que ocorre si la pubertat comença abans de temps (o més tard)
Arribats aquest punt, es pot estar preguntant de quina manera alteren aquestes substàncies la pubertat. Els resultats dels articles publicats fins al moment no són concloents. És a dir, hi ha estudis que sí que han trobat relació entre l’avenç o retard del desenvolupament sexual i l’exposició a aquestes substàncies i altres que no l’han trobat.
El que sí que sabem del cert és la importància que la pubertat comenci i progressi al seu degut temps. Així, per exemple, que aquesta etapa s’iniciï abans de l'edat esperada s’ha relacionat amb un major risc de patir obesitat, diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, problemes de conducta i càncer de mama, testicular i pròstata en l’edat adulta.
D’altra banda, un desenvolupament de la pubertat més lent de l’esperat s’ha associat amb un major risc de problemes psicosocials, pitjor rendiment escolar i augment del risc metabòlic i cardiovascular al llarg de la vida.
Maduració sexual en el Projecte INMA
Ja diu la dita que quan el riu sona, aigua porta. Per aquest motiu és tan important continuar estudiant si el desenvolupament sexual es podria estar avançant o retardant a causa de l’exposició a substàncies disruptives endocrines.
Des del Projecte INMA estudiem com les substàncies químiques que hem citat i altres afecten aquesta etapa. Entre altres coses, recentment hem identificat que l’exposició prenatal a ftalats, unes de les substàncies disruptives endocrines de les quals hem estat parlant, podrien estar involucrades en l’avançament de l’edat de l’inici de la pubertat.
Els estudis que realitzem en el Projecte INMA podrien ajudar a comprendre com els contaminants ambientals alteren els nivells hormonals i la maduració sexual en un període crucial per al desenvolupament humà com ho és la pubertat.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.