Avui dia és molt comú que, freqüentment, apareguin notícies sobre tota mena de 'superaliments'. Generalment es tracten de productes que desconeixíem, amb múltiples propietats i beneficis nutritius. Ara bé, la veritat és que una gran part d'aquest tipus d'aliments són presents a la nostra dieta des de fa milers d'anys.
És el cas, per exemple, de les tàperes o la xufa, aliments molt característics de la dieta mediterrània i, especialment, d'Espanya. Com és sabut, des del principi de la seva existència, la humanitat ha anat descobrint i beneficiant-se dels productes que tenia a la seva disposició: plantes, fruites, minerals, etc. I un dels superaliments històrics més presents a les nostres dietes és, alhora, un dels més infravalorats i misteriosos.
Quin superaliment és ple de fibra i gairebé no té colesterol?
Els humans ens hem beneficiat de les propietats del producte des dels nostres inicis. No només com a aliment, sinó també com a fàrmac, per la qual cosa és molt probable que hagi ajudat a salvar moltes vides. Aquest aliment, que gairebé no conté colesterol, però sí una gran quantitat de fibra, són els fongs.
Els fongs ens han acompanyat des dels primers passos de la humanitat, servint de menjar, de remei natural, però també per treure vides. Es tracta d'un superaliment que guanya cada cop més adeptes entre els nutricionistes, per ser totalment compatibles amb una alimentació saludable.
La humanitat cada vegada requereix més i més aliments, i preocupa especialment la manca de productes carnis, rics en proteïnes. És per això que els fongs guanyen cada cop més popularitat, ja que es tracta d'aliments amb una gran quantitat de fibra i proteïnes bones. És més, gairebé no contenen colesterol, pel qual el seu consum redueix el risc de patir malalties cardiovasculars.
Quants tipus de fongs hi ha?
Hi ha dos grups de fongs principalment: els ascomicets i els basidiomicets. Els ascomicets normalment són organismes unicel·lulars com el llevat o filamentosos com la floridura. En canvi, els basidiomicets són els que produeixen els fructífers més grans, com els bolets o els ceps.
Als primers, els ascomicets, els devem productes tan importants com el pa o el vi. És per això que han estat especialment estudiats en els darrers anys, atesa la possibilitat que continguin molts altres beneficis desconeguts. Dins dels ascomicets hi ha alguns antibiòtics com la penicil·lina (Penicllium notatum) o la ciclosporina (Tolypocladium inflatum).
De totes maneres, és ben sabut que no tots els tipus de fongs, bolets i altres microorganismes similars són beneficiosos. De fet, alguns són capaços de provocar serioses infeccions en els éssers humans, i hem d'evitar-los costi el que costi.
Els nous fàrmacs del futur
Els nostres boscos estan plens d'una enorme xarxa de filaments invisibles que creixen als arbres i a la terra, anomenada xarxa de biomassa vegetativa. De fet, l'ésser viu més gran que es coneix és un fong de més de 900 hectàrees, que podem trobar en un bosc d'Oregon, als Estats Units.
A més a més, en els continus esforços científics per trobar nous fàrmacs per fer front a amenaces de tota mena, els fongs juguen un paper essencial. Gràcies a la gran quantitat d'enzims i metabolismes secundaris que contenen, podrien ser capaços de salvar milions de vides. Per això, els experts demanen incrementar les investigacions per desenvolupar nous medicaments a partir de fongs.
Altres funcions i usos increïbles dels fongs
Una altra de les funcions dels fongs és que són capaços de descompondre la matèria animal i vegetal que hi ha al seu voltant per alimentar-se. Llavors, són els que aconsegueixen l'acumulació geològica de dipòsits de carboni i els converteix en combustibles fòssils. És a dir, es tracta d'un treball de reciclatge de biomassa essencial per al nostre planeta.
A més, com ja hem esmentat, els fongs es poden convertir en un dels aliments del futur, gràcies a les seves proteïnes. Serveixen, alhora, com una alternativa molt més ecològica al cuir, i ja convencen grans dissenyadors. És el cas de Stella McCartney, que recentment va presentar a París una línia de moda basada en el cuir vegà obtingut a partir de fongs.
Els fongs al llarg de la història humana
La veritat és que els fongs ens han acompanyat des que vam fer els nostres primers passos com a espècie. El conegut home de les neus, Ötzi, que va ser trobat momificat a la frontera entre Itàlia i Àustria, ja coneixia els seus beneficis. Sí, perquè en el seu equipatge portava fongs per usar-los com a remei natural.
D'altra banda, a la Xina i l'Índia fa milers d'anys que es beneficien d'aquestes propietats. Però els fongs també tenen el seu costat fosc, i el millor exemple el trobem a l'Europa Clàssica.
Agripina, mare de l'emperador romà Neró, ja feia servir una mena de bolets, Amanita Phalloides, com a senyal d'afecte al seu germànic, Calígula. Tanmateix, es tracta d'una espècie verinosa, que l'esmentada dona va utilitzar per aclarir el camí cap al tron per al seu fill.
Per tant, en definitiva, els fongs sempre han jugat i jugaran un paper molt important en la història de la humanitat.