Cada vegada són més els que s'animen a tastar aliments, condiments i salses de tota mena. La globalització ha fet que ens sigui més fàcil, que en cap altre moment de la història, gaudir dels sabors del món. I enmig d'aquesta revolució gastronòmica, des de fa temps, la cuina asiàtica ha guanyat un protagonisme mai abans vist.
Gaudir d'uns bons fideus xinesos, d'un plat de kimchi o d'un deliciós pollastre al curri tikka masala és avui més que habitual. Una cosa similar ha passat amb el ramen i el sushi, productes japonesos que tenim molt normalitzats.
No obstant, no és or tot el que llueix. Hi ha un producte cada vegada més popular, amb el que les grans marques ens 'enganyen' cada vegada que el comprem i consumim.
El popular producte amb què ens 'estafen' cada cop que el comprem
El creixent interès per la cuina nipona ha ajudat a la proliferació de tota mena de restaurants i plats. No obstant això, no sempre és possible aconseguir els productes originals de què gaudeixen al país del sol naixent. És el cas del wasabi, una coneguda espècie que generalment acompanya plats populars de peix com el sushi.
Cada vegada que ens serveixen en algun restaurant o comprem wasabi al supermercat ens 'estafen'. Això és perquè, en realitat, el wasabi que tenim davant no és wasabi. En el millor dels casos, conté una quantitat molt petita de wasabi autèntic.
No es tracta d'un engany que només té lloc aquí, sinó que també passa al Japó. Al país asiàtic, els restaurants japonesos que compten amb wasabi autèntic solen assenyalar-se com a hon-wasabi. La diferència més notable és que allò que més pica de tot no és l'espècie, sinó el seu preu estratosfèric.
En general, al Japó se li afegeix entre un 2% i un 3% de wasabi autèntic, segons informen des d'ElDiario.es. La resta de la barreja sol estar conformada per raves picants i colorant verd, per donar-li la característica textura i el color verdós. A Europa, moltes vegades ni tan sols hi ha aquest petit percentatge, per la qual cosa generalment ens mengem la pasta de raves.
Però no és un tipus de proporcions èpiques. La veritat és que els raves emprats són de la mateixa família que la planta de wasabi, i compleix la funció de desinfectar i netejar la cavitat buconasal.
El wasabi autèntic, un producte de luxe
El wasabi autèntic s'obté en ratllar el tronc de la planta semiaquàtica Eutrema Japonicum fins a obtenir la pasta tan desitjada. Avui dia, només se serveix en restaurants de luxe, ja que el quilo de wasabi pot superar fàcilment els 350 euros al mercat. El ratllador tampoc no pot ser un qualsevol; generalment s'usa un fabricat amb pell de tauró o ratlla.
Al llarg dels segles, el wasabi ha tingut molta popularitat a la cultura nipona per les seves peculiaritats. Es tracta d'un producte picant, però, al no contenir olis, el seu sabor desapareix amb facilitat i s'emporta qualsevol olor anterior. Això potencia el sabor dels menjars en una gastronomia marcada pels contrastos culinaris.
És per això que el wasabi està pensat per prendre'l abans de cada mos, i no per posar-lo a sobre del sushi com molts pensen. Una dada a tenir en compte és que el wasabi autèntic, el hon-wasabi, no es pot quedar destapat més de quinze minuts, perquè no perdi el seu sabor.
La planta més complicada de cultivar
El wasabi és un producte de luxe no només per la seva alta demanda, sinó també per la complicació que resulta cultivar aquesta planta. Només creix en unes condicions molt especials d´alta humitat i molta estabilitat tèrmica. És per això que ha trobat a les valls japoneses el seu entorn ideal.
Però no qualsevol vall serveix. Tot i que el Japó és una illa que té assegurada la humitat durant tot l'any, l'estabilitat tèrmica només s'aconsegueix a determinats llocs. Allà on la temperatura baixa més enllà dels 12 graus, la planta acaba morint, mentre que a les zones amb més de 15 graus acaba emmalaltint.
Són precisament aquestes característiques les que converteixen el wasabi en una planta difícil de trobar, fins i tot al Japó. Fins i tot al mateix país asiàtic el seu cultiu es limita a zones com la península d'Izu, el sud-oest de Tòquio, la prefectura de Nagano o el centre de l'illa d'Honsu.
Molt pocs han aconseguit cultivar el wasabi fora de les zones tradicionals, però la veritat és que als Estats Units i Nova Zelanda hi ha hagut casos d'èxit. A Espanya, s'ha aconseguit cultivar wasabi a zones molt especials, com la zona del Parc Natural del Montseny, a Catalunya.