Foto de dues persones treballant i fent càlculs amb dos ordinadors portàtils.

Els 10 tipus d'intel·ligència segons la psicologia

Descobreix els principals tipus d'intel·ligència

Amb l'inici de l'estudi sistemàtic de la intel·ligència han anat sorgint dubtes entre els professionals de la psicologia. Una de les més rellevants és la qüestió de si la intel·ligència és unitària o té múltiples facetes. En l'actualitat la teoria de les intel·ligències múltiples té més defensors.

L'estudi dels diferents tipus d'intel·ligència li deu molt a Howard Gardner. Basant-nos en la teoria d'aquest psicòleg i afegint aportacions d'algunes altres, com ara la ja popular i reconeguda intel·ligència emocional, farem un recorregut pels tipus d'intel·ligència que més s'estudien en l'actualitat.

Què és la intel·ligència?

Malgrat que el concepte d'intel·ligència ha patit diverses variacions des de l'origen del terme, i tot i que no hi ha una definició acceptada per tots els professionals, podríem dir que la intel·ligència és la capacitat cognitiva que ens permet aprendre de l'experiència, raonar, resoldre problemes i fer servir el pensament abstracte, entre altres funcions.


El terme intel·ligència prové del llatí intellegentia, que a la vegada deriva del terme intellegere, que etimològicament vol dir 'persona que sap triar'. En el procés d'elecció hi intervenen múltiples factors, com ara les emocions o les experiències prèvies, que fan que encara es compliqui més la tasca de definir què és exactament la intel·ligència.

Imatge d'un ordinador amb una càmera de fotografies
Hi ha diferents tipus d'intel·ligència acceptats per la psicologia actualment. | Pixabay

El que sí que tenim més o menys clar és que ens trobem davant d'una gran varietat de persones que són genials en un àmbit, mentre que en un altre no els hi va tan bé. Això ens fa pensar que potser existeix més d'un tipus d'intel·ligència, que pot ser independent de la resta, tot i que també poden relacionar-se d'alguna manera.


A grans trets, això és el que proposa el model de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, un psicòleg estatunidenc que l'any 2011 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials, gràcies al fet que la seva teoria va suposar una reforma global per a l'educació i la psicologia.

Quines són les intel·ligències múltiples?

Tal com dèiem abans, la teoria de les intel·ligències múltiples diu que la intel·ligència no és una unitat, sinó que existeixen múltiples expressions o tipus. Una part del que aquesta teoria va aportar a l'educació és la idea que, si bé tots manifestem habilitats i interessos diferents a mesura que el nostre desenvolupament avança, les possibilitats de generar diferents tipus d'intel·ligència en diferents graus s'amplien si des de ben petits rebem una formació diversa i adequada.

I, encara que el psicòleg estatunidenc va descriure només 8 tipus d'intel·ligències, amb el pas del temps s'han afegit altres propostes. Això permet ampliar les possibilitats educatives, tot i que té l'inconvenient que no hi ha encara un estàndard per a mesurar la intel·ligència.

Al llarg del desenvolupament vital, algunes persones mostren un major interès i habilitat per algunes activitats, la qual cosa pot ser interpretat com una tendència cap a una mena d'intel·ligència específica. No obstant això, també pot ocórrer tot el contrari.


Fins a un cert punt, totes les persones podem desenvolupar aquests tipus d'intel·ligència si ens exposem a l'estimulació adequada. Ja que no tots tenim els mateixos interessos i habilitats, el més probable és que no puguem desenvolupar totes les intel·ligències múltiples íntegrament, és a dir, no les desenvoluparem totes en el mateix grau. Així i tot, cadascuna de les intel·ligències es complementa amb una altra.

De fet, han estat diversos els estudis que demostren que cada tipus d'intel·ligència sol correlacionar-se amb uns altres tipus. És a dir que, malgrat que totes les intel·ligències es diferencien unes de les altres, no actuen de manera independent.

Imatge d'arxiu d'una persona treballant amb un ordinador portàtil
En la intel·ligència lògica-matemàtica està implícita la capacitat per calcular, generar models i verificar hipòtesis. | Pixabay
 

Els 10 tipus d'intel·ligència

Si ens fem a la idea que la intel·ligència no és una habilitat mental unitària i general, i apostant pel criteri de Gardner sobre l'existència de múltiples intel·ligències, farem un petit recorregut pels diferents tipus d'intel·ligència acceptats per la psicologia en l'actualitat.
 

1. Intel·ligència lògica-matemàtica

D'entre tots els tipus d'intel·ligència, aquest és el que més s'assembla al popular concepte del 'factor g' (intel·ligència general) proposat per Charles Spearman. En aquesta intel·ligència implícita la capacitat per a calcular, generar models, verificar hipòtesis, pensar de manera lògica i raonar mitjançant la deducció i la inducció.

Per exemple, els científics solen tenir aquest tipus d'intel·ligència, i a conseqüència, els resulta relativament senzill identificar problemes i posar-los a prova mitjançant el mètode científic. Una manera de mesurar-la és a través la resolució de problemes matemàtics o jocs de patrons.


Com que aquest tipus d'intel·ligència ha estat el més representatiu durant molt de temps, en la psicologia i l'educació es van desestimar altres habilitats que també podrien indicar una manera de resoldre problemes, crear hipòtesis, planificar, etcètera.


Així mateix, com que la intel·ligència s'entenia com a unitat definida per l'habilitat lògica-matemàtica, durant molt de temps es va avaluar segons el coeficient intel·lectual. Tot i que aquesta mesura continua fent-se servir en alguns contextos, actualment és possible valorar altres habilitats igual d'importants per a la resolució de tasques. I això ha estat en part gràcies al model de Gardner de les intel·ligències múltiples.

2. Intel·ligència espacial

És la capacitat de crear un model mental en tres dimensions per tal de generar imatges mentals, visualitzar amb precisió, percebre detalls, dibuixar i elaborar esbossos. En definitiva, és la capacitat d'observar el món i els objectes que el componen des de diferents perspectives.


Es tracta d'un tipus d'intel·ligència especialment important per a persones que exerceixen l'arquitectura i la fotografia, o bé, pels dissenyadors o decoradors. En general, són aquestes persones que han desenvolupat una bona intel·ligència espacial, la qual cosa els permet elaborar creacions mentals del producte que volen fer realitat.


Així mateix, les activitats relacionades amb establir correspondències entre mesures com la grandària, l'espai i la distància (des dels trencaclosques fins als laberints), estimulen el desenvolupament d'aquest tipus d'intel·ligència.

3. Intel·ligència lingüística

Fer servir el llenguatge d'una manera àmplia i eficaç i comprendre l'ordre i el significat de les paraules són algunes de les característiques d'aquest tipus d'intel·ligència.

Per exemple, els professionals de la comunicació, els escriptors, els polítics o els venedors tenen una bona intel·ligència lingüística. Això requereix un marge molt ampli de vocabulari i el desenvolupament d'altres tipus d'intel·ligència, com ara l'emocional o la interpersonal.

Un llibre amb unes ulleres al damunt
La intel·ligència lingüística permet fer servir el llenguatge d'una manera àmplia i eficaç. | Pixabay


A més de fer un ús correcte de les paraules, la intel·ligència lingüística es fonamenta en la capacitat de comunicar. La intel·ligència lingüística es pot avaluar a través de redaccions escrites, a partir de l'elaboració d'un poema, mitjançant debats o amb jocs de preguntes i respostes, com també amb moltes altres proves amb material verbal.


4. Intel·ligència corporal i cinestèsica

Les persones amb molta intel·ligència corporal tenen una gran capacitat per a expressar idees i sentiments a través del cos, resoldre problemes amb les seves mans i dur a terme activitats que requereixin flexibilitat, coordinació oculomanual i equilibri.

Aquest tipus d'intel·ligència se la coneix com a 'cinestèsica' o com 'cinestèsica-corporal'. La cinestèsia és l'estudi dels moviments i les habilitats relacionades amb l'esquema corporal, l'espai i el temps. També rep el nom de 'cinestèsia'.


Ballarins, futbolistes, escultors, cirurgians o actors solen tenir aquesta mena d'intel·ligència. La dansa, les personificacions o les habilitats relacionades amb el moviment del cos són bons indicadors d'aquest tipus d'intel·ligència.


I el mateix pot passar en el sentit oposat: la dansa, l'art i l'esport són activitats que fomenten el desenvolupament de la intel·ligència corporal o cinestèsica.


5. Intel·ligència musical

Aquest és un tipus d'intel·ligència que, com moltes altres, necessita ser estimulada perquè es desenvolupi en tot el seu potencial. No obstant això, hi ha persones que des de naixement tenen un do especial per a reconèixer melodies o tocar instruments.

Imatge d'unes mans de nen tocant les tecles d'un piano
Hi ha persones amb un do especial des de naixement per reconèixer melodies o tocar instruments. | Pixabay
 

La capacitat de percebre, transformar i definir la música, la qual cosa podríem definir com 'tenir bona oïda', és habitual en músics, compositors o directors d'orquestra. Avaluar-la és una mica més complex que en altres tipus d'intel·ligència. La representació de temes a través de sons, la creació d'un ritme o la reproducció de cançons són algunes de les tècniques d'avaluació existents.


En alguns contextos, els dos tipus d'intel·ligència anteriors (corporal i musical) es comprenen en conjunt com a intel·ligència artística.


Però la intel·ligència artística no ha estat definida com a tal per Howard Gardner, ja que l'art és una activitat creativa que pot manifestar-se a través de molts tipus d'intel·ligència. Tanmateix, el terme pot ser utilitzat en diferents contextos amb finalitats educatius.


6. Intel·ligència naturalista-pictòrica

La intel·ligència naturalista-pictòrica es caracteritza per l'interès en l'observació de l'entorn. Les persones que l'han desenvolupat poden tenir tendència, per exemple, a la reflexió i al plantejament de la importància de la naturalesa.

D'aquesta forma, poden presentar una facilitat per a diferenciar, classificar i cuidar espècies, o bé, per a conèixer tot sobre alguna espècie en concret, ja que senten devoció pels animals i les plantes.


Poder plasmar els detalls de la naturalesa en un llenç, en una escultura o en un disseny també són factors que s'inclouen en aquest tipus d'intel·ligència. Una acció que es complementa amb altres tipus, com la intel·ligència espacial i la tendència artística.


El gust per les excursions, la cura de les plantes o els animals i les pràctiques de conservació de l'entorn són altres indicadors d'avaluació d'aquesta intel·ligència. Així mateix, fomentar aquestes pràctiques des de la infantesa, amb una cultura de la conservació i exploració de la naturalesa, són maneres d'afavorir el desenvolupament de la intel·ligència naturalista-pictòrica.

Imatge d'una finestra amb diverses plantes.
La intel·ligència naturalista-pictòrica es caracteritza per l'interès per l'entorn. | Getty Images


7. Intel·ligència intrapersonal

És la capacitat de formar una imatge tan exacta com sigui possible de nosaltres mateixos. O dit d'una altra manera, una imatge que es correspongui amb la manera en què ens interessa percebre'ns i ser percebuts pels altres. Aspectes com la cura d'un mateix, l'autocomprensió, la reflexió i la introspecció fomenten que entenguem les nostres necessitats i detectem les característiques que ens distingeixen.

A més, és el tipus d'intel·ligència que es relaciona amb la consciència de les sensacions i les emocions, i per tant, es vincula amb altres tipus d'intel·ligència, com la intel·ligència interpersonal.


Les persones amb una gran intel·ligència intrapersonal s'entenen molt bé a elles mateixes i d'aquesta manera regulen el seu comportament gestionant de manera eficaç les seves emocions. Professionals de la psicologia, escriptors o filòsofs puntuen alt en aquest tipus d'intel·ligència.


En el mateix sentit, per a afavorir la intel·ligència intrapersonal és important fomentar des de ben petits algunes habilitats, com l'autocontrol, la tolerància a la frustració, la cura d'un mateix i la comunicació assertiva.


8. Intel·ligència interpersonal

Aquest tipus d'intel·ligència al·ludeix a la capacitat d'entendre als altres, d'empatitzar amb les persones, tenint una sensibilitat especial. Ho observem en individus que tenen una gran habilitat per a relacionar-se amb la resta i ho fan de manera eficaç.

La interpretació de les paraules, els gestos i les intencions dels altres són claus per a aquest tipus d'intel·ligència. Però no només el llenguatge no verbal i la seva interpretació són fonamentals.


Saber respondre de manera adequada i tenir un control gestual correcte també influeixen en l'èxit amb les relacions. Polítics, actors o professionals de l'educació tendeixen a tenir un gran avantatge pel que fa a la intel·ligència interpersonal.


També és un tipus d'intel·ligència que, de manera especial, ha de fomentar-se en el personal de salut, com en psicòlegs, psiquiatres i metges, ja que és necessària una especial sensibilitat i empatia.


De joves pot fomentar-se en entorns on es permeti la convivència entre diferents persones, l'intercanvi d'opinions i la comunicació assertiva.


9. Intel·ligència existencial

La intel·ligència existencial té com a característica la introspecció sobre el món i els elements que ens envolten. És a dir, meditar sobre l'aquí i l'ara, l'existència, els motius dels esdeveniments, intentar donar un sentit a tot el que succeeix, etcètera. Totes aquestes són característiques de les persones que tenen una alta intel·ligència existencial. Pensaments com què succeeix després de la mort o quin és el sentit de la vida també són habituals.

Una noia fent exercicis de meditació
Les persones amb intel·ligència existencial es pregunten quin és el sentit de la vida. | Pixabay

Les persones amb una intel·ligència existencial elevada van més enllà del moment actual, buscant la transcendència, creant les seves pròpies escales de valors i fomentant-la a través de la meditació i el diàleg. Entre altres coses, fomenta altres tipus d'intel·ligència, com l'interpersonal i l'intrapersonal.


Aquest tipus d'intel·ligència pot fomentar-se a través de la lectura i l'ensenyament de la filosofia, plantejant preguntes obertes sobre quin és el significat de les coses i com s'experimenten. Tot això pot adequar-se a l'edat de qualsevol persona i també pot plantejar-se de manera didàctica.


Tot i que no va ser formalment descrita per Gardner com una de les 8 intel·ligències múltiples, en alguns contextos es reconeix aquest tipus d'intel·ligència per a finalitats educatives.


10. Intel·ligència emocional

Daniel Goleman va ser el precursor de l'estudi d'aquest tipus d'intel·ligència. La podríem definir com una combinació entre la intel·ligència intrapersonal i interpersonal. Comprendre'ns a nosaltres i als altres, regular les emocions i saber detectar-les en la resta permet una millora en les relacions socials, en el benestar, en la nostra autoconfiança i en altres aspectes de la nostra vida.

Es compon de cinc elements: l'autocontrol emocional, l'automotivació, l'autoconsciència emocional, l'empatia i les habilitats socials. Aquestes es reflecteixen en conductes d'èxit dins del context en el qual ens desenvolupem.


Test d'intel·ligències múltiples: com s'avaluen?

Els tests són eines que ens permeten avaluar alguna cosa. Per tant, existeixen diferents tipus i s'apliquen amb objectius diferents. Dins de la psicologia es tracta gairebé sempre d'avaluar les habilitats i els perfils de personalitat.


Són instruments elaborats a partir d'hipòtesis, experiments i estudis de casos, la validesa dels quals es comprova mitjançant paràmetres estadístics.


Com que es duen a terme en contextos molt específics i amb una població molt específica, els tests no sempre són útils per a tothom. Han de passar per diferents processos de validació i estandardització.


Per a avaluar les intel·ligències múltiples existeix un test validat en castellà per a la població argentina anomenat Inventari d'Autoeficàcia en Intel·ligències Múltiples (IAMI). Altres tests relacionats són el Qüestionari per a professors d'intel·ligències múltiples per a primària, validat per Walter Mackenzie l'any 1999; i el Test d'estils d'aprenentatge, validat per Kolb el 1984.

A més d'aquests tests, a internet hi ha moltes escales d'avaluació que afirmen determinar quin tipus d'intel·ligència és la dominant. Encara que aquestes escales poden ser orientatives i poden estar basades en els fonaments teòrics de Gardner, no es tracta de tests d'intel·ligència validats. Per tant, tenen un escàs valor pràctic.

Referències bibliogràfiques:

  • Brunal, B. (2014). Evaluación de las inteligencias múltiples y estilos de aprendizaje en Primaria. Tesis de Máster Universitario en Neuropsicología y Educación, Universidad Internacional de la Rioja.
  • Gardner, H. (1983). Estructuras de la mente: la teoría de las inteligencias múltiples.
  • Gardner, H. (1995). Inteligencias Múltiples: la teoría en la práctica. Barcelona: Paidós. Fondo de cultura económica: México.
  • Pérez, E., Beltramino, C., Cupani, M. (2003). Inventario de autoeficiencia para inteligencias múltiples. Fundamentos teóricos y estudios psicométricos. Laboratorio de Evaluación Psicológica y Educativa. Universidad Nacional de Córdoba (Argentina), 3: 60.
  • Pérez, E. y Medrano, L. (2007). Inventario de autoeficacia para inteligencias múltiples revisado: un estudio de validez de criterio. Avances en Medición, 5: 105-114.

(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'EspañaDiario.tips'.