Els ous són, sens dubte, part d'una dieta equilibrada i variada. L'ou conté importants vitamines (A, D, B2, B12) i minerals (ferro, zinc, seleni), i això per només 90 calories. A més, els ous aporten proteïna de qualitat, la qual és necessària per mantenir els músculs en forma.
A diferència del que sol pensar habitualment, es pot menjar un ou al dia, sense que això suposi un risc de patir colesterol alt. De fet, els estudis més recents no mostren una relació significativa entre el consum d'un ou al dia i un risc més alt de patir alguna malaltia cardiovascular en persones sanes.
Els 3 trucs casolans que us indicaran el seu estat
Però per gaudir de les seves qualitats és imprescindible assegurar-nos que es troba en bon estat. Com? Pren nota.
1. Provant la seva frescor
Col·loca l'ou en qüestió en un bol o got d'aigua freda i observa si flota. En cas que l'ou estigui col·locat de costat, al fons de la tassa, es troba al màxim punt de frescor.
Si, al contrari, es troba a la part superior, però tocant fons, vol dir que ja té un temps, però que es pot menjar. Finalment, el pitjor escenari de tots és que l'ou suri del tot. Si bé no vol dir que sigui perillós menjar-lo o que es trobi en mal estat, vol dir que no és gens fresc, per la qual cosa hauràs de decidir tu si te'l vols menjar.
També és possible sostenir l'ou a prop de la nostra oïda i agitar-lo, per sentir el so que produeix. En aquest sentit, un ou fresc no hauria de fer massa soroll. Si en fa molt, vol dir que no és fresc.
Aquests trucs són fiables gràcies a l'estructura de l'ou. Cadascun conté una petita bossa d'aire a l'interior. Amb el pas del temps, cada cop s'introdueix més aire. Si ha passat molt de temps, la bossa d'aire permetrà a l'ou surar i d'aquesta manera es demostrarà que no és fresc.
Una cosa semblant passa amb el soroll. Una bossa d'aire més àmplia proporciona a l'ou més espai per poder-se moure a l'interior de la closca, generant així un so característic.
2. Identificant un ou podrit
Podem optar per trencar l'ou i observar-ne l'olor. Aquest és possiblement un dels millors indicadors d'un ou podrit.
Si està podrit, tindrà una olor acre i força desagradable quan l'obrim. És més, l'olor sulfurosa serà molt evident des del moment que trenquem l'ou (i, fins i tot, possiblement abans). Si això passa, l'haurem de llençar.
3. Observant el color
Una altra opció útil és trencar l'ou en un plat petit, o en un bol, i inspeccionar-ne el color. El color del rovell variarà segons l'alimentació de l'animal. Això vol dir que, en realitat, el fet que sigui més taronja o groc no té res a veure amb la frescor.
En canvi, hem d'inspeccionar la clara d'ou o albúmina. Si és de color verd, rosa o iridescent, l'ou s'ha contaminat amb el bacteri Pseudomonas, per la qual cosa no l'hauríem d'ingerir. Si observem taques negres o verdes a l'interior de l'ou, s'haurà contaminat amb fongs. Si això passa, cal llençar-lo.
Evidentment, el pas més simple i senzill és comprovar la data de caducitat present a l'envàs. En alguns, la trobaràs a la closca de l'ou. Un cop fet això, el més recomanable és fer servir aquests ous abans de les dues setmanes posteriors a la data de venciment.