L’últim cens del nombre d’exemplars de l’ocell repicatalons iberoccidental (‘Emberiza schoeniclus lusitanica’) revela que únicament queden 110 parelles d’aquesta espècie a la Terra, el 18% de les quals es troben a Galícia i la resta a Portugal, després que hagin anat desapareixent a les altres Comunitats Autònomes de l’àrea cantàbrica.
Els grups ecologistes denuncien des de fa temps el final que l’espera a aquesta au. La situació s’ha vist agreujada a partir del 2005, pel fet que a partir d’aleshores s’han perdut cinc de cada sis parelles d’aquest animal. Les previsions no són gens optimistes, ja que tot indica que aquesta l’espècie haurà desaparegut l’any 2023.
El repicatalons iberoccidental es caracteritza per ser sempre monògam, ja que la meitat de les cries són filles del pare que ajuda algunes vegades a la mare amb la criança dels quatre o cinc ous que pon i incuba. L’ocell construeix el niu a 10 centímetres d’altura, concretament a les vores dels canyissars i jonqueres, i menja insectes, aranyes i llavors.
La seva vulnerabilitat agreuja el perill d’extinció
L’any 2009 la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-BirdLife) va declarar el repicatalons com a ‘Au de l’any’, representada al nostre país com ‘Emberiza schoeniclus schoeniclus’, considerada en situació vulnerable. Aquesta espècie es divideix en la iberoriental ‘Emberiza schoeniclus witherbyi’, considerada en perill, i la iberoccidental ‘Emberiza shoeniclus lusitanica’, en perill crític d’extinció.
La Societat Galega d’Història Natural (SGHN) denuncia que la subespècie a Espanya ja només té uns pocs exemplars al nord-est peninsular a causa de l’abandonament que pateixen els animals més vulnerables. En els darrers 13 anys, aquest ocell va perdre el 71% de la seva població i han marxat tots els individus de les localitats de cria tradicionals, segons explica la revista científica ‘Braña’.
Nou cens del repicatalons iberoccidental
La Direcció General de Patrimoni Natural de la Junta de Galícia ha contractat a una empresa per dur a terme un nou cens amb un pressupost de 18.081 euros, que haurà d’estar fet a mitjans de setembre. No obstant, la SGHN critica que les institucions mai van arribar a aplicar el pla de recuperació d’aquesta espècie aquests darrers anys. A partir d’aquest recompte, el grup critica que Galícia no arriba al 13% de territori protegit respecte el 28% de la mitjana estatal.