S'allarga la paràlisi política: Almenys 9 mesos de Govern en funcions i 6 sense Parlament

El Govern català porta des del 28 de setembre limitat de funcions, situació que acabarà, com a molt aviat, a finals de juny

El vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, anunciant noves restriccions
El Govern de Catalunya seguirà en funcions, almenys fins a principis de juliol. | cedida

Més d'un curs de paràlisi política en plena pandèmia. Aquest haurà estat el resultat de la inhabilitació de Quim Torra el setembre passat, que es va produir sense que el darrer president de la Generalitat hagués convocat eleccions. Malgrat que aquesta era la seva voluntat i que, fins i tot, tenia clara la data dels comicis —tal com ell mateix havia explicat públicament—, una trobada al mes d'agost entre Torra i Carles Puigdemont a la Catalunya Nord el passat mes d'agost va servir per dissuadir el president de la Generalitat, que va ser cessat del càrrec per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sense haver fet ús de la facultat de convocar eleccions.

Torra, inhabilitat sense que convoqués prèviament eleccions

El resultat va ser automàtic: des del 28 de setembre, en què Torra va quedar inhabilitat, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, n'ha assumit algunes de les funcions al capdavant d'un executiu que es troba limitat. Atès que està en funcions, el Govern no pot presentar projectes de llei —inclosos, per exemple, uns pressupostos— malgrat trobar-se enmig d'una situació de pandèmia; i Aragonès tampoc no tenia la facultat de convocar eleccions, sinó que va haver d'esperar que vencessin els terminis parlamentaris previstos.

Tot plegat va desembocar en la dissolució automàtica del Parlament el passat 22 de desembre i en la convocatòria d'eleccions per al 14 de febrer, que divendres passat van ser ajornades amb el pretext de la situació epidemiològica i que han estat 'recol·locades' el 30 de maig —a l'espera que el TSJC no tombi l'ajornament fruit dels recursos presentats per diverses parts des d'aquest dilluns. Si es preveia, doncs, que es podria haver constituït un nou Govern cap a la segona quinzena de març, el nou calendari ho prolonga tot encara més.

9 mesos amb Govern en funcions; 6 mesos amb el Parlament dissolt

Així, tenint en compte els procediments parlamentaris establerts per llei, i en base a la nova data electoral del 30 de maig, el nou Parlament es constituïria com a molt tard el 19 de juny —vint dies més tard de les eleccions— i el nou president del Parlament hauria de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat un màxim de deu dies hàbils després, és a dir, com a molt tard el 2 de juliol. Seria llavors quan hi podria haver una primera sessió d'investidura, la primera oportunitat per constituir Govern. Si no s'assolís, començaria a descomptar el termini de dos mesos —fins a principis de setembre— per trobar i investir un nou candidat i, en darrer terme, constituir un Govern ja amb plenes funcions.

Així doncs, com a mínim, el Govern de Catalunya estarà limitat en les seves funcions des del 28 de setembre de 2020 fins a principis de juliol de 2021: 9 mesos en funcions. I encara més: tenint en compte que el Parlament de Catalunya es va dissoldre el 22 de desembre passat i que la seva constitució seria a mitjan mes de juny, la paràlisi parlamentària se situaria a l'entorn dels sis mesos.

Una situació de provisionalitat i d'aturada política a Catalunya molt i molt prolongada —sent pessimistes, encara ho podria ser més—, que a més coincideix amb una situació de pandèmia mundial que afecta de ple Catalunya. El cost de no convocar eleccions per part de Quim Torra està sent, doncs, molt elevat: Catalunya perdrà tot un curs en el pitjor moment per fer-ho.


Comentaris

envia el comentari