El govern de Carles Puigdemont l'any 2017.

Urgent: La proposta de JxCat, ERC i CUP que permetria tornar a casa a presos i exiliats

El text reclama que s'apliqui a tots els actes vinculats a la «lluita democràtica de l'autodeterminació» des del 2013

JxCat, ERC i la CUP han registrat aquest dimecres, 9 de desembre, al Parlament, una proposta de resolució perquè la cambra catalana reclami que les corts espanyoles aprovin una llei d'amnistia. Es tracta doncs, d'expressar una voluntat política però no és el mecanisme formal per portar una proposta a debat del Congrés.

El text registrat demana que la llei d'amnistia comporti «l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa» per a tots els actes «d'intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya» des de l'1 de gener del 2013. I afegeixen que la llei ha de tirar endavant sense la renúncia a exercir els «drets vulnerats», inclòs el dret d'autodeterminació.

La llei d'amnistia

Amb una eventual llei d'amnistia, s'extingiria la responsabilitat penal i administrativa de qualsevol de les persones vinculades al procés independentista de Catalunya des de l'any 2013, tal com recull la proposta de JxCat, ERC i la CUP. D'aquesta manera, doncs, els presos de l'1 d'octubre deixarien de tenir responsabilitat penal i decauria la seva pena de presó, de manera que podrien sortir-ne; els exiliats podrien retornar lliurement a territori espanyol sense el perill de poder ser detinguts i jutjats.

Però s'aniria més enllà: quedarien sense efecte, per exemple, les condemnes a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau pel 9-N; i caldria veure què passaria amb casos com el de l'expresident Quim Torra, inhabilitat per penjar una pancarta de suport als presos i exiliats; o els dels centenars d'activistes independentistes investigats penalment en els darrers mesos.

El Parlament s'haurà de posicionar sobre la proposta de les formacions independentistes

La fórmula plantejada al Parlament és una proposta de resolució sobre la qual s'haurà de pronunciar la cambra mitjançant el vot en el ple. La seva aprovació, però, és merament de caràcter declaratiu i polític, ja que no es tracta d'un mecanisme formal perquè la proposta arribi al Congrés. 'A priori', atesa la majoria dels tres grups parlamentaris que proposen el text, la proposta tirarà endavant, però la manca de fermesa del mecanisme utilitzat propiciarà que quedi en un foc d'encenalls en el temps de descompte de la legislatura.