El president del Parlament, Roger Torrent, i el diputat i exconseller, Ernest Maragall, presentaran una querella contra qui era el màxim responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) l’any 2019, Felix Sanz Roldán, arran del cas d’espionatge del qual han estat víctimes mitjançant la intromissió de Pegasus als seus telèfons mòbils.
Presentaran la querella de forma imminent
L'advocat de Torrent i Maragall, Andreu Van den Eynde, ha explicat a RAC1 que la querella va en contra de Roldán perquè «és qui controlava tota l'activitat del CNI». I tot i no concretar la data de la presentació de la querella, ha assegurat que serà de manera «imminent». Van den Eynde s'ha mostrat convençut que es tracta d'un cas d'espionatge d'estat contra l'independentisme.
Segons ha explicat Van den Eynde, la investigació apunta al CNI davant «l'evidència» que aquest tipus de programari espia és una eina que utilitzen serveis d'intel·ligència. «L'única persona que podem responsabilitzar avui és l'exdirector del CNI. Si més endavant es concretés quins agents estan implicats, també podrien ser responsables», ha afegit. Segons l'advocat, ja fa anys que hi ha indicis de «joc brut» però el problema que hi ha és demostrar-ho amb proves.
Creu que no hi ha autorització judicial
Preguntat per si és possible que un jutge hagi autoritzat la intromissió als mòbils de Torrent i Maragall, l'advocat ha respost que no es pot creure que hagi estat així perquè no hi ha cap motiu jurídic. «Si algú defensa aquesta hipòtesi, ho haurà de demostrar», ha conclòs per després assenyalar que l'espionatge a través de Pegasus al mòbil no atempta només contra el secret de comunicacions sinó també contra la intimitat, ja que es pot activar per control remot el micròfon i la càmera del mòbil per escoltar converses si el telèfon està a prop.
Segons ha revelat una investigació de 'El País' i 'The Guardian', Torrent i Maragall van ser espiats el 2019 per Pegasus, un software que es va introduir als seus mòbils aprofitant una errada de seguretat de WhatsApp. Es tracta d'un programa de l'empresa israeliana NSO grup que, en principi, només es ven a estats. La investigació periodística es basa en el treball de Citizen Lab, un laboratori de recerca sobre internet i drets humans de la Universitat de Toronto, al Canadà.