La magistrada titular del Jutjat d'Instrucció 24 de Barcelona ha decidit processar a l'expresident de la GeneralitatQuim Torra per presumpta «falta d'acatament» per no treure de la façana de la Generalitat la pancarta de suport als presos de l'1-O.
L'acte, consultat per Europa Press, constata que Torra va col·locar la pancarta a favor dels condemnats el setembre de 2019 i no la va retirar malgrat l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la qual cosa la jutge considera textualment «contumaç rebel·lia».
El Tribunal Suprem va confirmar una primera sentència contra Torra per desobeir en mantenir la pancarta en època electoral: perquè no va acatar l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) durant la primera campanya per les eleccions generals de 2019, la causa seguia en el TSJC i va passar a un jutjat d'instrucció de Barcelona.
“Contumaç rebel·lia”. Si això vol dir tornar-hi un cop i un altre plantant-se davant l’Estat espanyol en defensa dels drets fonamentals dels catalans, l’acusació és correcta. https://t.co/myE39c0y5e
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) January 4, 2021
La jutge conclou que existeixen indicis que Torra va cometre «un delicte menys greu de desobediència», i demana a la Fiscalia i a l'acusació particular que presentin els seus escrits demanant pena, ja que es va dictar una resolució judicial que obligava l'investigat a retirar la pancarta i no ho va fer.
El procediment es va iniciar a l'estiu de 2019 quan Impuls Ciutadà va presentar davant el TSJC un recurs contenciós administratiu per a retirar la pancarta a favor dels líders independentistes presos i un llaç groc del balcó de la Generalitat després de les eleccions generals i municipals, ja que «es vulnerava la neutralitat de les administracions».
L'inici del procés judicial
El 19 de setembre de 2019, el TSJC va estimar la petició cautelar d'Impuls Ciutadà perquè es llevés la pancarta i «va acordar requerir personalment al president de la Generalitat perquè en un termini de 48 hores a comptar des del requeriment, retirés de la façana del Palau la pancarta i el símbol objecte del procés», i Quim Torra va manifestar que no retiraria la pancarta.
El 27 de setembre la pancarta seguia posada al balcó: es va oficiar als Mossos d'Esquadra per a la seva retirada i es va informar la sala Penal del mateix tribunal que Torra havia comès un presumpte delicte de desobediència.
A principis d'enguany es va iniciar el procediment penal contra l'expresident, que ja havia estat condemnat pel mateix tribunal i havia estat inhabilitat com a diputat per la Junta Electoral Central, i, el mateix dia que li ho van comunicar, Torra va tornar a col·locar la pancarta en la Generalitat.
En ser inhabilitat de la Generalitat amb la confirmació de la seva primera condemna per desobediència, el Jutjat d'Instrucció es va fer càrrec de la recerca, i la Fiscalia i Impuls Ciutadà demanaran pena per un delicte de desobediència.