El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha enviat aquest dilluns al Parlament europeu, David Sassoli, la sol·licitud de suplicatori contraClara Ponsatí que reclama la suspensió de la immunitat com a eurodiputada. El Suprem ha remès la sol·licitud instada la setmana passada pel magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, i també adjunta la sentència del judici de l'1-O del passat 14 d'octubre així com la interlocutòria de processament de Ponsatí del març del 2018 i les ordres de detenció contra l'exconsellera.
Larena també va instar al Regne Unit a continuar el tràmit de l'euroordre que pesa sobre la política independentista en entendre que, després del Brexit, la seva immunitat com a parlamentària europea no arriba al territori d'aquest país. A més, va demanar a les autoritats britàniques que valoressin reforçar les mesures contra ella per evitar la seva sortida a un altre país. No obstant això, el passat dimecres l'exconsellera va poder viatjar a Brussel·les per accedir a l'acta d'europarlamentària.
El jutge manté l'ordre nacional de dtenció
«Jo de moment continuo residint a Regne Unit i en els pròxims mesos assistiré a Edimburg davant el Tribunal que està processant el meu cas i estaré a les ordres d'allò que digui aquest jutge», va indicar Ponsatí a la sortida de la seu de l'Eurocambra de Brussel·les.
En relación a Espanya, el jutge manté l'ordre nacional de detenció i recorda que, en haver estat processada Ponsatí el 21 de març de 2018, gairebé dos anys abans de la seva proclamació com eurodiputada electa, no s'ha de sol·licitar suplicatori per actuar contra ell en territori espanyol.
En tot això el jutge coincideix amb el criteri expressat en el seu informe pels fiscals del judici de l'1-O --Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Jaime Moreno i Consuelo Madrigal-- que li van reclamar que instés al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat de Ponsatí conforme al que s'estableix en el Protocol que regeix en la mateixa Cambra d'acord amb la interpretació establerta i als efectes previstos per la sentència del TJUE, que va ser la que va reconèixer la condició d'eurodiputat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, quan encara no havia estat condemnat per sedició.