Dins de la història de la psicologia, una de les figures més rellevants és la de Sigmund Freud, gràcies a la teoria psicosexual que va establir. La influència de Freud en altres psicòlegs és molt gran i, tot i que n’hi ha alguns que el critiquen, les reflexions que va fer al voltant de la personalitat i la psicoteràpia segueixen sent objecte d’estudi a les facultats de Psicologia. Sense cap mena de dubte, Sigmund Freud és el psicòleg més famós de tots el temps.
Com que es tracta d’un teòric d’essencial importància pel que fa al desenvolupament de la ciència del comportament, avui volem fer un recull de les seves 101 frases més cèlebres. Esperem que gaudeixis llegint-les.
En algunes ocasions, el temor a morir-nos pot fer que no siguem capaços de viure com caldria.
Aquesta frase parla del fet de reprimir les emocions de les persones, que pot resultar molt perjudicial.
La mare disposa d’un paper essencial dins de la teoria del desenvolupament psicosexual de Freud. De fet, només cal que ens fixem en el complex d’Èdip per veure-ho.
ATENCIÓ: Nou servei del Catalunya Diari. Ara t'enviem les notícies de la teva província o ciutat, totalment gratis al mòbil. Fes clic aquí i prova-ho! T'encantarà! |
El fet de forçar una persona perquè dugui a terme quelcom que no vol fer pot condicionar la seva pròpia felicitat.
Els somnis ens permeten expressar els nostres desitjos que havien quedat reprimits.
Aquests mots del teòric de la psicoanàlisi tenen una interpretació molt oberta.
El vincle entre la salut mental i els somnis va interessar molt el pare de la psicoanàlisi, que el va examinar amb profunditat.
Si volem disposar d’una salut mental òptima, hem de tenir amor i hem de treballar.
Les il·lusions poden acabar xocant amb la realitat i, per això, no és positiu que visquem només d’il·lusions.
Entre altres coses, la teoria de Freud fa referència a l’ego de les persones.
Poca cosa podem fer quan es tracta de les lloances per interès.
Aquesta frase ens convida a reflexionar de manera profunda.
Una de les millors qualitats que pot tenir la persona és la paciència.
La societat ens intenta modelar. Si no aconseguim connectar amb nosaltres mateixos no podrem ser lliures mai.
Aquí, el cèlebre instigador de la psicoanàlisi ens parla de la psiquiatria.
Qualsevol adversitat fa que puguem créixer.
D’aquesta manera, Freud volia remarcar de quina manera ens pot acabar dominant l’ansietat.
Els somnis poden esdevenir un veritable refugi per a les persones.
L’amor ens pot situar en una posició de vulnerabilitat.
El pensament col·lectiu i la llibertat individual tornen a ser objecte de la reflexió de Freud.
Els primers contactes que va tenir el pare de la psicoanàlisi amb pacients neuròtics van ser per mitjà de la hipnosi.
Amb aquestes paraules, el pare de la psicoanàlisi contemplava el caràcter social intrínsec de la distinció social.
Es tracta d’unes paraules ben carregades de sentit.
Els individus neuròtics són incapaços de viure amb incertesa.
La vida de Freud es va emmarcar dins del període victorià, una època repressiva. Aquí, vol indicar que la llibertat de les persones està totalment condicionada per l’entorn social.
La nostra zona de confort constitueix un lloc que ens transmet comoditat.
Una frase carregada d’ironia que ressalta la immoralitat que caracteritza algunes persones.
Quan un és immortal, molta gent el reconeix i el té ben present.
Tal com demostren les seves paraules, Sigmund Freud sempre va mostrar un gran interès pel que fa a la interpretació dels somnis de les persones.
Els filòsofs es dediquen a filosofar d’una manera constant.
Les coses bones ens impulsen a mobilitzar-nos, a combatre per tal que romanguin i per valorar-les.
Els individus enganyosos o falsos sempre acaben delatant-se visiblement.
El neuròleg considerava que l’estrès que s’origina al part representa el primer cop a la vida que tenim sentiments d’ansietat, i afirma que es tracta de quelcom ben habitual.
Es tracta d’una referència clara a l’inconscient de la gent, a través d’una de les moltes preguntes que tenia Freud al cap.
Les persones malvades no tenen cap mena d’objecció i actuen sense tenir en compte les conseqüències morals de tot allò que fan.
En els individus carregats de negativitat, podem observar la profecia autocomplerta.
Una de les principals motivacions de moltes persones és el fet de lluitar pels desitjos propis.
Els nostres errors constitueixen una de les maneres més efectives d’aprendre.
Aquesta citació una mica irònica ens parla d’un tema també molt important: la mort.
Aquí el pare de la psicoanàlisi ens fa una reflexió al voltant de la hipnosi. La suggestió està condicionada a la persona que la rep i si es deixa suggestionar.
Els nens eviten pensar en les conseqüències socials dels seus actes, i només se centren en les coses que els satisfan individualment.
A la vida, hi ha un determinat moment en què la gent es posa a fer balanç entre allò que vol i allò que li és permès voler per part de la societat.
La teoria de la psicoanàlisi va guanyar molta popularitat i avui en dia segueix viva, amb només determinades modificacions.
L’ego constitueix quelcom que ens toca viure, i la malenconia és una decisió que adoptem.
Al mateix temps, la por constitueix una emoció i un sentiment. Quan acabem de valorar una cosa a nivell cognitiu, anticipem quelcom perjudicial.
Dins de la teoria de Freud, no només era rellevant la figura de la mare: la del pare ho era igualment.
Els vincles que s’estableixen entre dones i homes haurien de ser positius sempre.
Aquests mots transmeten la idea que la creença religiosa es nodreix de la manca de coneixements.
Com que Sigmund Freud va viure durant el període victorià —marcat per una repressió social enorme—, és un dels temes que més apareixen dins de la seva teoria.
No hi ha manera de provar una religió i, per això, ningú les pot provar ni refutar.
L’amor és un sentiment molt singular que fa que embogim.
El desenvolupament de la humanitat s’ha vist condicionat en gran mesura pel llenguatge.
Freud utilitzava la tècnica de l’associació lliure, que es basa en verbalitzar els pensaments inconscients de les persones.
Aquestes paraules també estan pronunciades amb molt sentit de l’humor i a través seu el pare de la psicoanàlisi fa referència a les crítiques que li van fer al llarg de la vida.
La cultura s’assegura del fet que l’agressió, un dels instints més importants que tenim, eviti manifestar-se.
L’experiència constitueix la millor font de coneixement que podem tenir. Això rep el nom d’aprenentatge experiencial.
Molta gent s’estima més seguir els patrons que s’han establert a cada cultura, perquè els resulta molt més còmode.
El combat per les coses que volem pot arribar a omplir-nos molt.
Els mots afables constitueixen una clau dins de l’àmbit de la salut mental. De fet, actualment hi ha moltes teories terapèutiques que orbiten al seu voltant.
La idea que ens parla de què és la felicitat no és altra cosa que una construcció social.
Tal com podem observar en aquestes paraules, el pare de la psicoanàlisi no era religiós.
Freud va rebre moltes crítiques per formular una teoria que no era científica.
Segons el cèlebre neuròleg, el 70% es referiria al nostre inconscient.
Els individus dolents no s’aturen a pensar en com fan les coses, si malament o bé.
Aquesta afirmació podria comparar-se amb la que afirma que rere totes les mentides s’amaguen veritats.
La civilització no pot avançar sense que hi hagi justícia.
Freud ens parla dels gats en aquesta citació tan singular.
Altre cop, Freud reflexiona al voltant de la religió.
Probablement, Freud va fer una introspecció profunda quan es va posar a examinar l’inconscient.
Una de les virtuts més bones de les persones és l’honradesa.
Aquest símil entre la veritat i l’alcohol és ben singular.
Si guanyem popularitat mentre vivim, un cop morts la gent ens recordarà.
Una altra de les virtuts més grans de les persones és la sinceritat amb nosaltres mateixos.
Durant l’època de Freud, la sexualitat de la dona constituïa un tabú molt important.
Sembla que a Freud no li agradaven els Estats Units.
Per tal de superar els conflictes a nivell emocional, l’acceptació constitueix una de les formes més encertades.
Amb això es vol fer referència al fet que existeix la ment inconscient.
Una crítica molt dura al comportament d’algunes persones.
La cultura que anem construint les persones evoluciona i avança.
Freud fa una reflexió amb aquestes paraules al voltant de l’autoimposició dels dogmes.
Seguim veient que Freud era un gran crític de la religió.
El temor a la mediocritat ens pot motivar i estimular molt.
Hi ha vegades en què un cigar només és això, i no cal que interpretem com a fàl·liques totes les coses que pensem que tenen relació amb els elements fàl·lics.
La teoria freudiana esmenta les etapes diferents que viuen els nens pel que fa al seu desenvolupament psicosexual.
Una de les coses que ens pot fer més feliços és la ignorància.
Tot i que va rebre moltes crítiques, Freud va saber defensar sempre les seves idees.
En aquesta frase Freud fa palesa la complexitat que creu que tenen les dones.
Si reps elogis d’algú, resulta difícil no agrair-li-ho.
Som éssers racionals, però sovint surten a la llum els instints que tenim.
Es tracta d’una idea que sembla que encaixa molt bé amb el concepte psicològic de la dissonància cognitiva.
Molts cops, hem de sortir a buscar la inspiració.
Un dels grans temes d’interès de Sigmund Freud va ser la investigació al voltant de les inclinacions sexuals que no s’ajustaven a la moral del seu temps.
Una manera poètica de reflexionar al voltant de l’inconscient.
Aquí, Freud relaciona el fet que existeixin els cultes religiosos amb l’existència de les pulsions.
En part, el paper que té el Jo és contrarestar les forces més irracionals de les persones.
La manera de gestionar les expectatives queda palesa en aquesta reflexió.
Podem interpretar aquesta reflexió de maneres molt diverses.
La visió de la societat de Freud era molt semblant a la de Thomas Hobbes.
D’aquesta manera, Freud seguia criticant la religió.
Aquestes paraules de Freud també guarden relació amb el complex d’Èdip.
Entre altres pulsions, Sigmund Freud va parlar molt sobre la pulsió de mort, que constitueix un impuls amb un caràcter marcadament destructiu.