En els últims anys, s'ha detectat una tendència preocupant entre els joves d'arreu del món. Encara que viuen envoltats de tecnologia, comoditats i oportunitats, molts han començat la seva vida adulta sentint-se més sols i perduts que mai. Així ho ha assenyalat Arthur C. Brooks, professor de Harvard i una de les veus més influents en l'estudi del benestar emocional.
A través del Global Flourishing Study, un estudi realitzat durant cinc anys en més de 22 països, Brooks ha descobert que la infelicitat juvenil no és un problema local, sinó global. Segons les seves dades, cada cop més joves pateixen una profunda desconnexió emocional. Aquesta manca no prové de la pobresa ni de la manca de recursos, sinó d'alguna cosa molt més simple: el contacte humà real.
Què li passa al teu fill si no és feliç? No és el que imagines.
L'especialista explica que les interaccions virtuals han anat substituint les converses cara a cara, i això ha tingut conseqüències que ja són a la vista. La gent jove està acostumada a comunicar-se per missatges, likes i videotrucades ràpides, però ha perdut el costum i, en molts casos, la capacitat de relacionar-se amb profunditat. Aquesta manca de vincles propers impacta directament en la seva salut mental i en la seva percepció del món.
Tradicionalment, es pensava que la felicitat seguia una corba: baixava en l'edat adulta mitjana i després remuntava amb la maduresa. Però en les noves generacions, aquesta corba ja no existeix. Molts joves han començat la seva vida adulta des de baix, sense aquell optimisme inicial que solia acompanyar els primers anys d'independència.
La clau perquè el teu fill recuperi la felicitat perduda.
Tot i així, no tot està perdut. L'estudi també ha confirmat que aquells que conserven relacions properes, amistats profundes, vincles familiars o comunitaris, tenen més possibilitats de sentir-se bé amb ells mateixos. El contacte real continua sent el millor antídot contra la tristesa crònica.
A més, Brooks ha subratllat la importància de cultivar una vida interior. No necessàriament lligada a una religió formal, però sí a una pràctica espiritual, creativa o reflexiva que permeti reconnectar amb un mateix. Les persones que troben sentit en el que fan, sigui per mitjà de la fe, l'art o la filosofia, reporten nivells més alts de benestar.
Quan tenir-ho tot no n'hi ha prou: el buit que arrossega la generació hiperconnectada i com superar-lo.
Una troballa especialment inquietant de l'estudi és que, en molts països rics, l'augment del benestar econòmic no ha portat més propòsit vital. De fet, passa el contrari: com més riquesa, més buit existencial. Perquè tenir-ho tot no serveix de res si no se sap per a què.
Davant d'aquesta situació, Brooks proposa tres passos: prioritzar les relacions presencials, redescobrir el sentit espiritual o filosòfic de la vida i no posar els diners al centre de tot. En paraules seves: “Les comoditats materials són genials, però no substitueixen el que el teu cor realment necessita”.
El missatge és clar: si el teu fill no és feliç, no busquis la causa només en el que li falta. Mira també el que ha deixat de viure: una abraçada, una conversa profunda, una tarda sense pantalles. Perquè la veritable felicitat, com sempre, continua estant en el més senzill i en el més humà.