Dalí podria haver cedit tot el seu patrimoni a la Generalitat, o bé la meitat, tal com va estipular el seu testament durant molts anys. Però un canvi d'últim moment va fer que l'enorme patrimoni del famós pintor acabés sent propietat de l'«hereu universal i lliure de tots els seus béns, drets i creacions artístiques, l'Estat espanyol». Així ho narra el periodista César de la Lama, qui va mantenir una estreta amistat amb el pintor, plasmada en el seu nou llibre, 'El grito interior', d'Edicions Atlantis.
En aquest, recull algunes converses que va mantenir amb Salvador Dalí, que va conèixer a finals de l'octubre de 1964 a l'Hotel Palace. D'aquella entrevista va sorgir una llarga amistat, en què el pintor li va fer moltes confessions. Tal i com narra de la Lama en el seu llibre, Dalí era un enamorat d'Espanya i dels reis Joan Carles i Sofia. «L'estimo —es referia a Espanya— i no odio a ningú», li deia en una de les seves últimes converses.
El pintor també mostrava, sovint, la seva preocupació per la situació del país. «César, em trobo més lúcid que mai, però preocupat per Espanya, que està confusa», li deia per telèfon, la primavera de l'any 1987. Un any abans, quan els reis havien fet el seu primer viatge d'Estat al Regne Unit, Dalí es va mostrar preocupat amb de la Lama: «He estat molt preocupat per ells tota la setmana, per si els hi passava alguna cosa. M'agradaria que sempre estiguessin segurs, perquè son el millor que tenim», li deia.
Un canvi de testament
Però la confessió més personal de Dalí al periodista va arribar el dia que li va parlar de qui desitjava que fos el seu hereu quan es morís. «Jo sempre he pintat per al poble espanyol, per al cel de l'Empordà i per als Prínceps Don Joan Carles i Donya Sofia. Tot el que la meva dona Gala i jo posseïm, ho cedim al Patrimoni de l'Estat. Tot, absolutament tot. Crec que haig de decidir-me ara. Aquest és el moment. I t'ho dic a tu el primer. Hi ha obres molt valuoses; no només meves, sinó també de Fortuny, De Chirico i Picasso... D'aquest, una de les millors, 'El Pa', que va regalar a la Gala».
Així ho narra de la Lama en el seu llibre, on s'explica, també, que quan el 1980 es va restablir la Generalitat de Catalunya, Dalí i la seva dona, Gala, van decidir que, si els dos morien, deixarien la meitat dels seus béns a l'Estat espanyol i l'altra meitat a la Generalitat. En aquell any Josep Tarradellas es trobava al capdavant de la institució, i anava a ser rellevat per Jordi Pujol.
Dos anys després tot va canviar. La seva dona Gala va morir i Dalí va anul·lar el seu testament anterior i va decidir destinar absolutament tot el seu patrimoni a l'Estat espanyol. Segons el llibre, aquesta decisió va indignar Pujol. César de Lama explica que la raó que va fer canviar l'opinió de Dalí va ser que se sentia «un gran espanyol i estimava la seva pàtria amb la mateixa força que Catalunya, però mai es va portar bé amb el nacionalisme català i amb alguns polítics de l'època, cosa que va fer que pensés que, d'aquesta manera, assegurava més la posteritat de les seves pintures».
També et pot interessar...
- Descobreix les 100 frases més surrealistes de Salvador Dalí
- Ana Rosa Quintana esclata a riure quan s’assabenta que Llongueras guardava cabell de Dalí