Un dia qualsevol, un senyal estrany podria arribar des de l'espai profund. I si no fos un error o un satèl·lit mal calibrat? I si fos real? El doctor Sylvester Kaczmarek, exexpert de la NASA, ha explicat com seria aquest procés. El seu relat deixa clar que el primer contacte amb vida intel·ligent no seria com a les pel·lícules.
El pas inicial seria comprovar l'autenticitat del senyal. Segons Kaczmarek, els científics intentarien descartar interferències humanes i això inclou transmissions de ràdio, activitat de satèl·lits i sorolls terrestres. La verificació no seria immediata. “Els investigadors requeririen múltiples capes de confirmació i anàlisi, sovint durant setmanes o mesos”, explica.
L'objectiu seria trobar característiques impossibles de replicar per fonts astrofísiques conegudes o per activitat humana. Només així es podria pensar seriosament en un origen extraterrestre. Fins aleshores, no s'anunciaria res al públic.
Vida extraterrestre, els següents passos a seguir.
Si el senyal superés aquests filtres, es notificaria a organismes com la Unió Internacional de Telecomunicacions i l'Acadèmia Internacional d'Astronàutica. També se seguirien protocols definits el 2010 per SETI, una organització dedicada a buscar intel·ligència més enllà de la Terra.
En aquells primers dies, els governs amb capacitat espacial, com els Estats Units, la Xina o la Unió Europea, entrarien ràpidament en escena. “Probablement, hi hauria confusió i interessos en competència abans que sorgís una estratègia global unificada”, afirma Kaczmarek.
Durant la primera setmana després de la confirmació, les autoritats treballarien per protegir la freqüència del senyal. Això garantiria que futures transmissions poguessin ser rebudes sense interferències. S'activarien protocols d'emergència del Consell Mundial de Radiocomunicacions.
La idea seria clara: mantenir la calma mentre s'analitza el contingut. Un Grup d'Estudi Post-Detecció seria format per debatre els següents passos i en aquest punt, l'ONU es faria present. L'Oficina per a Assumptes de l'Espai Ultraterrestre assumiria un paper central. Aquest organisme ja gestiona tractats sobre cooperació internacional a l'espai, com el signat el 1967.
Kaczmarek assenyala que, depenent del tipus de contacte, la resposta variaria. Si es tractés d'un senyal des de l'espai, la reacció seria lenta i reflexiva. Però si una nau arribés a la Terra, la situació seria completament diferent. En aquest cas, caldria una acció directa i coordinada.
Ja a la segona o tercera setmana, el debat passaria de tècnic a polític i filosòfic. Com es respon a una civilització avançada? Qui parla en nom de la humanitat? Segons la declaració de principis de SETI, la resposta hauria de sorgir del consens global, no de decisions aïllades.
La possibilitat d'un contacte extraterrestre sempre ha generat curiositat. Però la realitat, si arribés a succeir, seria més complexa del que molts imaginen.
No hi hauria respostes ràpides ni decisions unilaterals. Tot començaria amb un senyal. I amb una pregunta que canviaria el rumb de la història: estem sols?