En els últims anys, la popularitat del running ha crescut de manera constant, i cada vegada més persones s'animen a participar en curses de fons com les mitges maratons. Tanmateix, el doctor Juan Carlos Portugal, especialista en cardiologia clínica i esportiva, ha llançat un advertiment important per a aquells que volen apuntar-se a aquestes proves. Segons ell, molts corredors no estan prou preparats per afrontar el desafiament físic que impliquen aquestes competicions.
El mes passat, a la mitja marató de Madrid, més de 21.000 persones van participar en aquesta prova, però el que va cridar l'atenció va ser que 42 corredors van necessitar atenció mèdica. Per al doctor Portugal, aquesta xifra és alta i reflecteix que hi ha molta gent que subestima l'exigència de córrer més de 21 quilòmetres. Per això, recalca que córrer una mitja marató no és quelcom que tothom pugui fer sense una preparació adequada.
Una mitja marató exigeix més del que sembla
L'especialista ha assenyalat que el principal problema rau en què moltes persones s'inscriuen en proves per a les quals no estan preparades. “És bonic fer-ho i és un repte, però cal estar preparat”, explica Portugal. A més, fa èmfasi en la importància de conèixer-se un mateix, entendre el propi cos i acceptar la magnitud de l'esforç que requereix una mitja marató.
A diferència del que molts pensen, una mitja marató no és una distància senzilla ni per prendre a la lleugera. Requereix un control adequat del ritme, la dosificació de l'esforç i una correcta hidratació i nutrició, elements que sovint es passen per alt. De fet, el cos utilitza tots els seus recursos durant les dues hores que pot durar la prova, per la qual cosa la preparació física i mental és clau per evitar incidents.
Errors comuns en començar una mitja marató
El doctor Portugal també ha comentat que és comú que els corredors sense experiència surtin massa ràpid, sense planificar bé la cursa. Això pot provocar marejos, hipoglucèmies o lesions musculars. A més, adverteix que encara que el cos tingui reserves de glucogen, energia guardada, la capacitat per alliberar-lo i utilitzar-lo eficientment depèn de l'entrenament específic i de l'adaptació individual.
Per afrontar aquests reptes, recomana que els corredors dupliquin els quilòmetres que entrenen setmanalment abans d'apuntar-se a una mitja marató. No n'hi ha prou amb córrer 15 km a la setmana i voler completar 21 km sense problemes, "això no és suficient", afirma. A més, aconsella augmentar progressivament el volum d'entrenament, amb increments d'entre un 5 i 10% setmanals, i si és possible, fer-ho sota la guia d'un entrenador.
Córrer amb cap: la base per gaudir d'una mitja marató
La salut ha de ser la prioritat principal, especialment per a persones majors de 35 anys, per a qui es recomana fer un control cardíac abans de participar. L'esforç prolongat en aquestes proves no només posa a prova la resistència física, sinó també la capacitat metabòlica i la tolerància a l'estrès del cos. Per això, la preparació ha de ser seriosa i conscient.
Finalment, el cardiòleg subratlla que les recomanacions generals sobre nutrició i entrenament no sempre s'ajusten a tothom, perquè cada corredor té necessitats diferents. La clau és en la personalització del pla de preparació, que idealment hauria d'incloure el seguiment d'un nutricionista i un entrenador per evitar riscos.
El missatge de Juan Carlos Portugal és clar: “Gaudeix del camí, proposa't reptes petits i quan et sentis còmode fes el pas al següent”. Recomana no saltar a proves llargues sense abans haver dominat distàncies menors, com els 5K o 10K. Només amb paciència, constància i una preparació adequada, es pot afrontar una mitja marató amb seguretat i gaudir de l'experiència.