La NASA ha fet un pas inesperat que podria canviar la manera com observem el nostre planeta des de l'espai. En les últimes hores, l'agència ha revelat un avenç que feia temps que preparava, però l'impacte del qual ja comença a notar-se. Es tracta d'una missió ambiciosa, marcada per decisions tècniques inèdites i una col·laboració internacional poc habitual.
Per primera vegada, un satèl·lit utilitzarà dues bandes de radar diferents, L i S, per capturar imatges detallades de la Terra des de l'espai. Aquesta tecnologia dual, mai abans aplicada en una missió d'aquest tipus, permetrà observar des del moviment de plaques tectòniques fins a canvis subtils en ecosistemes. A més, la missió marca l'inici de la primera col·laboració satel·lital entre la NASA i l'Organització de Recerca Espacial de l'Índia (ISRO), una cooperació internacional única.
L'hit tecnològic del satèl·lit en detall.
El protagonista d'aquest hit és NISAR, un satèl·lit d'observació terrestre llançat el mes passat des del sud-est de l'Índia. Disset dies després de l'enlairament, el satèl·lit ha desplegat en òrbita el seu component més complex, un reflector de 12 metres d'amplada, el més gran mai instal·lat per la NASA. Aquesta antena és clau per al funcionament del sistema de radar d'obertura sintètica (SAR), que simula una antena molt més gran sense necessitat d'estructures impossibles de llançar.
El desplegament s'ha fet en fases. Primer s'ha estès un màstil de 9 metres que sostenia el reflector, que fins aquell moment romania plegat com un paraigua. Posteriorment, el 15 d'agost, s'activaren petits perns explosius que alliberaren el sistema per iniciar la seva expansió. El procés, conegut com a “floració”, finalitzà quan l'antena assolí la seva forma i posició definitives a l'espai.
Quins canvis portarà la nova era d'observació terrestre?
Amb aquesta antena, NISAR podrà generar imatges amb una resolució de 10 metres per píxel, una precisió que abans només s'aconseguia amb antenes terrestres de gairebé 20 quilòmetres de longitud. Això permetrà als científics monitoritzar terratrèmols, glaceres, erupcions volcàniques i moviments del terreny arreu del món. També serà clau en àrees com l'agricultura, la planificació urbana, la gestió de desastres i la preservació d'ecosistemes.
L'antena, que pesa uns 64 quilos, està formada per una malla metàl·lica recoberta d'or i sostinguda per una complexa estructura de 123 puntals. El seu disseny ultralleuger, però resistent, demostra el nivell d'enginyeria que implica aquesta missió. La NASA ha explicat que sense aquest desplegament exitós, els sistemes radar no podrien operar amb la precisió necessària.
En conjunt, NISAR no només representa un avenç científic notable, sinó que també demostra com l'exploració espacial es reforça quan hi ha cooperació entre països. Aquesta missió conjunta entre els Estats Units i l'Índia no només aporta dades valuoses per entendre millor el nostre planeta, sinó que també obre la porta a futures col·laboracions tecnològiques de gran escala. L'observació de la Terra entra en una nova era, i aquest satèl·lit és al capdavant d'aquest canvi.