Recentment, un important descobriment sobre l'estructura interna de Mart ha generat una gran expectació en la comunitat científica. La NASA ha revelat noves dades que canvien radicalment el que es pensava sobre l'interior del planeta vermell. Aquesta troballa promet obrir noves vies d'investigació sobre l'evolució marciana.
Durant anys, la comunitat científica ha debatut sobre la veritable composició del nucli marcià. Tanmateix, aquesta nova investigació ha ofert proves que no només reaviven aquest debat, sinó que podrien reescriure part de la història geològica del planeta. El descobriment ha estat qualificat com un dels avenços més rellevants des de l'arribada de missions espacials a Mart.
L'interior ocult de Mart: així van descobrir el seu nucli sòlid i què significa per a la ciència.
En concret, l'estudi ha confirmat per primera vegada l'existència d'un nucli intern sòlid a Mart. La investigació ha estat publicada per Nature i s'ha basat en dades sísmiques obtingudes per la missió InSight de la NASA, que va operar al planeta entre 2018 i 2022. Segons les conclusions, el nucli sòlid té un diàmetre estimat d'aproximadament 1.200 quilòmetres.
Aquest nucli intern hauria estat detectat mitjançant l'anàlisi de 23 terratrèmols marcians registrats per la sonda InSight. Els científics van analitzar com certes ones sísmiques, conegudes com PKKP i PKiKP, es comportaven en travessar el planeta o en reflectir-se dins d'ell. El comportament d'aquestes ones ha estat la clau que ha permès deduir l'existència d'una estructura sòlida al centre marcià.
La mida d'aquest nucli sòlid, segons els models actuals, oscil·la els 600 quilòmetres de radi. Aquesta mesura situa Mart com un planeta amb una estructura interna més similar a la de la Terra del que es creia. De fet, ara es considera que Mart podria estar format per una escorça, un mantell, un nucli líquid i, al seu centre, un nucli sòlid.
Experts analitzen les implicacions del recent descobriment de la NASA al planeta vermell.
Aquest descobriment també té implicacions importants per entendre l'evolució tèrmica del planeta. La presència d'un nucli cristal·litzat suggereix que Mart podria haver iniciat un procés de refredament intern molt abans del que es pensava. Aquest refredament podria haver estat clau en la desaparició del seu camp magnètic protector.
De fet, se sap que Mart va tenir un camp magnètic fa més de 4.000 milions d'anys, però aquest es va extingir amb el temps. La nova hipòtesi planteja que, encara que hi hagi cristal·lització al nucli, el procés és massa lent per tornar a generar un camp magnètic global. Això explicaria per què Mart és avui un planeta sense protecció magnètica.
Alguns experts mantenen un cert escepticisme, tot i que reconeixen la solidesa de les dades. Simon Stähler, membre de l'equip d'InSight, ha estimat que hi ha un 30% de probabilitats que el nucli sòlid existeixi realment. No obstant això, altres científics, com Antonio Molina del Centro de Astrobiología a Madrid, creuen que la troballa revela que Mart podria estar més actiu internament del que es suposava.
Noves evidències sobre l'estructura interna de Mart que aporten llum sobre la seva evolució i el seu potencial d'habitabilitat.
A més, s'ha observat que el nucli intern està enriquit en oxigen, el qual també es troba al nucli extern juntament amb altres elements com sofre, carboni i hidrogen. Aquesta diferenciació química suggereix un procés de cristal·lització complex, que estaria separant els elements més lleugers del nucli líquid cap a l'exterior.
Aquest descobriment de la NASA no només reforça la importància de les missions robòtiques interplanetàries, sinó que també ofereix pistes valuoses sobre l'evolució dels planetes rocosos. Comprendre el nucli de Mart ajuda a entendre com ha canviat el planeta al llarg de milers de milions d'anys. I, potser, també ens acosta una mica més a saber si Mart va ser alguna vegada un lloc habitable.