Cada cop són més els pares que es pregunten per què els seus fills no mengen bé. Fruites i verdures queden intactes als plats mentre es multipliquen els antulls per aliments ultraprocessats. El problema, però, no sempre té a veure amb el nen, a vegades, la clau rau en com se li ha ensenyat a menjar.
Luis Alberto Zamora, nutricionista especialitzat en infància i membre del Colegio Oficial de Dietistes-Nutricionistes de Madrid, ha compartit una explicació molt concreta sobre aquesta qüestió. L’expert ha advertit que els nens no neixen sabent menjar bé, sinó que ho han d’aprendre amb el temps i amb acompanyament. Segons explica a El País, el gran error és pensar que l’alimentació saludable hauria de sorgir de manera automàtica des de la infància.
No és rebel·lia: aquesta és la veritable raó per la qual rebutgen el menjar.
La manca d’hàbit, la pressió durant els àpats o fins i tot els missatges contradictoris dels adults són factors que influeixen directament en els hàbits alimentaris. Per això, Zamora ha assenyalat que el procés d’aprenentatge alimentari és tan important com el del llenguatge o la higiene personal. Si no s’acompanya amb constància, paciència i estructura, els resultats poden ser tan limitats com frustrants.
El nutricionista ha insistit que el rebuig a certs aliments, com les verdures, no és un senyal d’alarma immediata. De fet, ha afirmat que és normal que els nens no acceptin d’entrada sabors amargs o textures noves. La clau, segons la seva opinió, és en l’exposició repetida, sense forçar ni castigar, i en integrar aquests aliments a poc a poc en plats atractius.
Com introduir aliments nous sense que saltin les alarmes.
Un exemple pràctic que proposa és l’ús progressiu de verdures en receptes que ja són acceptades, com una truita d’espinacs. D’aquesta manera, es redueix la resistència inicial i es facilita la familiarització amb sabors més complexos. A més, recomana que els pares mantinguin una actitud relaxada a taula, per no transmetre ansietat ni rebuig al nen.
Una alimentació equilibrada hauria d’incloure diverses racions diàries de fruita i verdura. El recomanable és prendre almenys dues peces de cada, acompanyades d’altres grups com cereals integrals, llavors o fruits secs. Aquesta combinació aporta els nutrients necessaris i afavoreix uns hàbits saludables des de petits.
Un altre dels punts que ha abordat és l’impacte de l’actitud dels adults en la relació dels nens amb el menjar. Si els progenitors mostren angoixa o es desesperen perquè el menor no vol provar alguna cosa, és probable que el nen també ho rebutgi. Menjar hauria de ser un moment de calma, no de conflicte.
Què fer quan surten de la rutina: mites i errors comuns.
Zamora també ha desmentit alguns dels mites més estesos sobre la nutrició infantil. Ha explicat que no cal fer una mena de “detox” (desintoxicació) després de festes, ni molt menys implementar dietes restrictives. El que és important, ha dit, és tornar a la rutina amb naturalitat i coherència, sense dramatitzar ni culpar el nen.
Pel que fa als entorns socials, com els aniversaris, el nutricionista ha recomanat no caure en prohibicions dràstiques. Al seu parer, és millor educar en la moderació i ensenyar al nen a autoregular-se, que imposar regles rígides que després no es mantenen. L’excepció també forma part d’una educació saludable.
Tampoc ha considerat raonable parlar de dejuni infantil, una pràctica que, segons recalca, no compta amb suport científic i podria tenir efectes perjudicials. En la infància, cada àpat compta, i els nutrients han de ser densos en qualitat, ja que els volums que tolera un nen petit són més reduïts. Per això, és essencial que cada mos sigui el més complet possible.
Aprendre a menjar: un procés que comença a casa.
El missatge del nutricionista ha estat clar: si el teu fill no menja com hauria, potser no sigui per tossuderia ni per manies, sinó perquè encara no ha après com fer-ho. I en aquest procés, el paper de la família és determinant. L’educació alimentària comença des dels primers mesos, però mai és tard per millorar-la.
La seva proposta és ferma però assenyada: menys pressió, més repetició; menys exigència, més exemple. El nutricionista ha defensat una criança conscient en què menjar bé no sigui un càstig, sinó un plaer après. I ha recordat que no es tracta d’aconseguir àpats perfectes, sinó de construir un vincle saludable i durador amb els aliments.