Ser astronauta ha estat associat durant dècades a la idea de prestigi, aventura i reconeixement mundial. En l'imaginari, qui viatja a l'espai sembla estar al cim de les professions, com si el seu sou reflectís la magnitud de la gesta. Tanmateix, la realitat econòmica d'aquests treballadors dista molt d'aquesta visió idíl·lica.
L'astronauta retirada Nicole Stott ho ha deixat clar en una entrevista a LAD Bible. Amb experiència en diverses missions espacials, no ha dubtat a respondre amb franquesa quan li han preguntat pel sou de qui treballa a l'espai. "Un no es fa astronauta per guanyar molts diners", ha afirmat, deixant clar que la vocació pesa molt més que el salari.
Un currículum estel·lar amb un sou terrenal.
Stott va formar part de la missió STS-128 el 2009 i va romandre més de tres mesos a l'Estació Espacial Internacional. També va ser la primera persona a manejar el braç robòtic de l'estació per capturar un vehicle en vol lliure, a més de la desena dona a fer una caminada espacial. Malgrat un currículum brillant, la seva retribució econòmica mai no es va apropar a les xifres milionàries que molts imaginen.
Les dades oficials de la NASA confirmen aquesta idea. El salari mitjà d'un astronauta ronda uns 130.000 euros, una quantitat que sembla alta, però que resulta limitada si es compara amb la responsabilitat i els riscos reals assumits. En contrast, enginyers aeroespacials al sector privat poden guanyar el mateix o més sense enfrontar-se a missions de vida o mort.
Testimonis revelen una política salarial rígida.
Altres testimonis han donat suport a la visió de Stott. L'exastronauta Cady Coleman ha explicat que durant la seva missió de 159 dies només va rebre 3,42 euros al dia, és a dir, poc més de 500 euros en compensacions addicionals. Les seves paraules reflecteixen que el sou base és la norma, sense grans extres per temps prolongat ni per perillositat.
Fins i tot en situacions extraordinàries, la remuneració amb prou feines canvia. Quan els astronautes Suni Williams i Butch Wilmore van quedar atrapats a l'Estació Espacial Internacional durant nou mesos a causa de fallades tècniques, la compensació amb prou feines va arribar a uns centenars d'euros més. La dada ha generat sorpresa, ja que s'esperava un reconeixement més gran per a qui va viure un imprevist tan delicat.
Una vocació impulsada per la passió i el repte.
La bretxa amb l'empresa privada és evident. Un enginyer amb formació similar pot duplicar els seus ingressos en companyies comercials sense necessitat d'enfrontar-se a entrenaments extrems ni arriscar la vida en òrbita. La paradoxa és que els herois de l'exploració espacial reben un sou ajustat en comparació amb la seva contribució històrica.
Tot i així, la professió conserva un atractiu únic. Com ha assenyalat Nicole Stott, qui es converteix en astronauta ho fa per la passió, per superar límits i per l'oportunitat de veure la Terra des d'una perspectiva irrepetible. No es tracta de xifres en una nòmina, sinó d'una experiència que marca per sempre qui aconsegueix assolir-la.