Juan Pedro, el nen de Somosierra, desaparegut fa 35 anys en un accident

Un camió, tres ocupants i dues víctimes: 35 anys buscant el 'nen de Somosierra'

Familiars de Juan Pedro Martínez Gómez continuen buscant respostes, però han arribat a una conclusió

25 de juny de 1986. Al quilòmetre 95 de la carretera NI baixant el port de Somosierra (Madrid), un camió cisterna pateix un accident en el qual moren el conductor i la seva dona. Quan la Guàrdia Civil informa de les morts a la família, aquests pregunten: «I el vailet de 9 anys que anava amb ells a la cabina?».

Així comença un dels casos més cèlebres i misteriosos de la crònica negra a Espanya. 35 anys després de la desaparició de Juan Pedro Martínez Gómez, els seus familiars continuen buscant respostes. El 'nen de Somosierra' va esfumar-se quan tenia 9 anys (avui tindria 44) i avui dia només hi ha una hipòtesi sòlida.

? ÉS GRATIS: Encara no ens segueixes a l'INSTAGRAM del Catalunya Diari? Clica aquí, t'hi esperem.

Després de l'accident i la misteriosa desaparició de l'infant de 9 anys, la Guàrdia Civil va obrir una investigació que es va tancar amb una conclusió. L'accident es va deure a l'excés de velocitat i a una fallada mecànica amb els frens. Però el que no podien explicar era la desaparició de Juan Pedro, que avui segueix sent una incògnita.

Els seus oncles Juan i Pedro tenen una teoria al respecte. L'accident no va ser a causa d'una fallada mecànica casual sinó que algú va manipular els frens del camió. En una parada d'emergència van segrestar Juan Pedro i el camió va bolcar durant la persecució que va emprendre el pare a més de 100 km/h.

«I el fill de Carmen i Andrés?»

Andrés Martínez, de 36 anys, va sortir la tarda de diumenge del 24 de juny des de Cartagena (Múrcia) fins al País Basc. Al costat d'ell anaven la seva dona Carmen Gómez, de 34 anys, i el seu fill Juan Pedro, de 9. A la matinada de l'endemà van parar al 'Mesón Aragón', a la Serra de Madrid, per prendre un cafè.

Després de reprendre la marxa, tot sembla normal fins que comença l'ascensió al port de Somosierra. En la primera pujada, el tacògraf registra una parada de zero segons. I en els 18 quilòmetres següents, fa diverses parades de fins a dos segons com a màxim, però l'última dura 22 segons.

Es tracta de l'últim repetjó de l'ascensió, el qual és la clau del misteri d'aquest cas per a Juan i Pedro. Per què anava el camió a 15 km/h i va fer fins a 12 parades si aquest dia no hi havia trànsit? L'única explicació és que el vehicle de davant els estigués bloquejant el pas a velocitat reduïda.

Després de la parada de 22 segons al cim del port, el camió inicia un descens a més de 100 km/h que acaba amb el camió cisterna bolcat. Després d'avançar a un primer camió, van endur-se'n el retrovisor d'un segon i van xocar contra un tercer que venia en sentit contrari.

Els dos camions accidentats van sortir de la via. Andrés i Carmen van morir, mentre que l'altre xofer va resultar ferit greu. En arribar els agents van notificar la mort dels dos ocupants del camió cisterna, però llavors va sorgir una pregunta intrigant: «I el fill de Carmen i Andrés?».

Una investigació pel seu compte

La Guàrdia Civil va tancar el cas amb una conclusió clara: «De manera imprevista, el camió va perdre l'eficàcia del seu sistema de frenat, començant a guanyar gran velocitat de mica en mica». Ho van atribuir a una avaria mecànica, que tanmateix no explicava l'estranya desaparició de l'infant de 9 anys.

Pedro Gómez, germà de Carmen, i Juan, el seu cosí, van dubtar des del principi d'aquesta hipòtesi. Asseguren que el pare havia canviat els frens feia poc, i a més a la carretera hi havia les típiques marques de frenada dels pneumàtics. L'explicació havia d'estar a la parada de 22 segons.

Per aquell temps, Juan tenia 29 anys i treballava d'informàtic a l'ajuntament de Torre-Pacheco (Múrcia). Pedro, un any menor, estava emprat al taller mecànic del seu pare. Els dos es van demanar unes vacances i van començar una investigació pel seu compte.

Durant dies van estar comptant els cotxes que passaven pel tram de l'accident. També van estudiar al mil·límetre el tacògraf del camió i el van enviar a Alemanya per obtenir una anàlisi de fabricant. Van realitzar tota mena d'experiments per descobrir què va poder haver passat aquell fatídic dia.

La conclusió final

La seva conclusió final és que un vehicle va estar fent pantalla al camió cisterna fins que aquest es va aturar al cim del port. Algú va sostreure a l'infant de la cabina i va emprendre una fugida. Andrés va perseguir als segrestadors a tota velocitat fins que va xocar frontalment amb un altre vehicle.

«Al nostre nebot se'l van endur els narcotraficants», asseguren Pedro i Juan, 35 anys després del sinistre. La seva teoria és que els narcos van emportar-se al nen i van obligar els pares a portar droga al camió a canvi de tornar a veure'l amb vida. De fet, al seient del camió havien aparegut traces d'heroïna.

L'última pista que van aconseguir treure a la llum els oncles del petit va ser una furgoneta blanca que es va parar després de l'accident. En ella anaven un home ros i una dona morena que es van oferir per auxiliar els ferits. Però després de fer una volta pel camió, van desaparèixer.

Durant els anys següents, Pedro i Juan no es van rendir i van buscar a l'infant desaparegut en 86.000 col·legis públics i privats d'Espanya. La seva cerca no va donar resultats i passés el que li passés a Juan Pedro, avui dia l'única realitat és que el seu parador segueix sent un dels grans misteris.