A El Brillante estan de dol després de la mort d'Alfredo Rodríguez, l'amo d'aquest mític bar madrileny durant els últims 54 anys. L'empresari es va disparar un tret a casa seva, al barri de Chamartín.
Alfredo feia mesos que tenia problemes econòmics, segons apunten fonts familiars. Tot i que el seu negoci semblava que s'havia recuperat una mica dels efectes de la pandèmia, l'empresari tenia deutes importants que no aconseguia reduir.
El cas és que Alfredo havia comentat aquesta situació tan complicada a la seva família, però res feia pensar que tindria un final tan tràgic.
El missatge de Whatsapp que va alertar un familiar d'Alfredo
Aquest dilluns, 30 d'agost, Alfredo va enviar un missatge de WhatsApp a un nebot seu comentant-li que deixava les claus de casa seva a la porteria del seu edifici.
El familiar, després de veure aquest missatge tan estrany, va córrer cap a casa d'Alfredo perquè va pensar que podria haver fet alguna cosa per a treure's la vida. Quan va arribar a l'edifici, el conserge li va donar les claus, i quan van pujar a l'habitatge, van trobar el cadàver: s'havia suïcidat.
Al costat del cos, a terra, hi havia una arma. El madrileny no havia deixat res escrit sobre els motius del suïcidi. El nebot d'Alfredo va anar immediatament a la caserna de la Policia Nacional per a alertar-los del tràgic succés.
Profunda tristesa entre els treballadors d'El Brillante
Aquest dimarts, tot eren cares llargues entre els cambrers que atenien les desenes de turistes que omplien la terrassa del local. «És un dia de feina normal, som nosaltres els que estem enfonsats», assegurava un treballador a 'El Mundo'.
Al principi, cap empleat d'El Brillante podia parlar del que havia passat unes hores abans. Però és cert que era molt complicat callar davant d'aquest succés.
«Estem molt tristos, hem rebut molt malament la notícia...», deia algun cambrer. I també destacava que alguns dels treballadors portaven quatre dècades treballant mà a mà amb Alfredo. «Deia que nosaltres érem la seva família».
«Cada dia estava treballant amb nosaltres, com un més. Aquest diumenge, justament, també hi va ser. Amb 67 anys feia el que podia, col·laborava, en comptes d'asseure's i mirar com treballàvem», confessava un dels cambrers, trencat de dolor.
Alfredo volia que els seus treballadors tinguessin 45 anys o més, «perquè els ha passat de tot a la vida i cal donar-los un al·licient». Aquesta motivació extra radicava en apujar-los el salari entre 50 i 100 euros cada any si feien bé la feina.
Els amics d'Alfredo no sabien res dels seus problemes econòmics
Els seus amics no sabien que no anava bé de diners, i revelen que, durant la pitjor època de la pandèmia, Alfredo va repartir menjar a persones pobres. «Últimament estava contractant més personal per a reflotar el negoci després de la covid», explica un famós hostaler.
D'altra banda, Alfredo Rodríguez i més socis van muntar una empresa de llanxes per a la Guàrdia Civil el 1991, coincidint amb el cas Roldán, i va perdre «deu milions de pessetes», tal com va explicar a 'Expansión'. A més, el 2004 i el 2007 va fundar dues botigues de roba de moto i de golf que li van costar «tres milions en dos anys».
«El pitjor en un emprenedor és la covardia. Quan caus, t'has d'aixecar, i quan les coses et van bé, si algú et diu que és sort, allunya-te'n. La sort no existeix», recalcava Alfredo.
«Abans, quan la gent preguntava què era El Brillante, li responien que era una gran persona o una estrella. Em gastava quaranta milions de pessetes cada any en anuncis», deia.
«En dos anys, tothom a qui preguntaven per El Brillante deia: "el dels calamars". Comunicar i fer-se publicitat són és fonamental per a una empresa», sentenciava.