Imatge de la porta d'entrada a l'Audiència Nacional

L'Audiència Nacional processa els 13 CDR de l'Operació Judes per terrorisme

García Castellón diu que formaven part d'una cèl·lula «clandestina» i «radicalitzada» que volia assaltar el Parlament

Els 13 presumptes membres dels CDR vinculats a la denominada 'Operació Judes' seran processats per pertinença a organització terrorista. Així ho ha determinat el magistrat de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, en una interlocutòria que s'ha fet pública aquest dimarts. Nou d'ells, a més, també se'ls processa per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

El magistrat considera que aquest grup formava, dins dels CDR, l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT). Aquesta cèl·lula, que comptava entre els seus membres amb els investigats, estava formada per grup reduït d'individus de diferents CDR, que «evidencien una gran radicalitat» i que pretenia assaltar el Parlament.

Segons el jutge, la creació d'aquesta cèl·lula ve motivada per la necessitat dels CDR de comptar amb un grup clandestí dins de la seva organització. Aquests, totalment lliurats a «la causa», tenien encarregades la realització de les accions més sensibles. La interlocutòria es pot recórrer.

Determinats a aconseguir el seu objectiu «emprant la violència»

En aquest sentit, la interlocutòria del jutge García Castellón, assenyala que els investigats comparteixen principis ideològics favorables a la independència de Catalunya i l'activisme radical per aconseguir-la. En aquest sentit, afegeix que estaven determinats a aconseguir el seu objectiu emprant la violència en la seva màxima expressió.

Segons la interlocutòria de processament, de 45 pàgines, els membres de l'ERT van tenir una participació activa en algunes de les accions més contundents que van dur a terme els CDR. Entre aquestes hi ha talls de carretera o l'abocament d'oli la calçada de la C-55 per on passava la comitiva que traslladava els polítics presos des de Lledoners a Madrid.

La interlocutòria del jutge assegura que l'ERT pretenia actuar contra diferents objectius. Entre ells, hi ha la Comandància Naval de Barcelona, el Govern Militar de Barcelona, la Delegació del govern espanyol a Barcelona, la Fiscalia Superior de Catalunya, la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona.

Així mateix, entre els objectius, hi havia membres, vehicles i instal·lacions de les forces i cossos de seguretat, torres d'alta tensió, instal·lacions en autopistes, peatges o el Parlament de Catalunya. En aquest sentit, el jutge assegura que el grup volia assaltar el Parlament

Penes de presó d'entre 6 i 27 anys

Els nou processats per pertinença a organització terrorista i per un delicte de tinença, dipòsit, com també fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables o dels seus components, de caràcter terrorista, afronten penes d'entre 6 i 27 anys de presó. Per la seva banda, els processats només per pertinença a organització terrorista s'enfronten a penes de 6 a 12 anys de presó.

El jutge García Castellón ha imposat una fiança de 1.000 euros a cadascun dels processats, que hauran de pagar en 24 hores des de la notificació del processament. Així mateix, està previst que els citi per a una declaració indagatòria final.