Beatriz Zimmerman, la mare de les nenes desaparegudes, Anna i Olivia, ha reaparegut per aclarir com està després dels canvis que hi ha hagut recentment a la investigació. Tot i que fa un mes i mig que no veu les seves filles, s'ha mostrat positiva i segueix creient que «apareixeran».
Aquesta setmana, el vaixell oceanogràfic que busca pistes al fons del mar va trobar dos objectes de Tomás, el pare i suposat segrestador de les nenes. Eren un edredó i una ampolla d'oxigen que els investigadors creuen que va utilitzar per llastar les nenes.
La investigació va donar un gir arran d'aquestes troballes i el vaixell s'ha quedat diversos dies a la mar per a trobar més pistes. La Guàrdia Civil continua pensant que Tomás hauria matat les nenes i se n'hauria desfet llençant-les al mar. Però Beatriz no perd l'esperança que tot sigui un pla del pare per a despistar les autoritats.
La resta de la seva família i amics, així com els de Tomás, també creuen en aquesta possibilitat. Creuen que el pare de les nenes no seria capaç de fer-los mal i que se les ha emportat fora d'Espanya. Pot ser que a Amèrica o a Àfrica, on té contactes professionals.
Després que es trobessin els dos objectes, es va informar que Beatriz no estava passant un bon moment i que no havia pogut dormir. Per a fer callar tots aquests rumors, la mare d'Anna i Olivia ha gravat un àudio on explica exactament com està.
[Youtube]oqMWaGVYdI8[/ youtube]
Beatriz envia un àudio: «Estic més positiva que mai»
Normalment sempre s'ha comunicat a través de cartes. Ja n'ha enviat unes quantes durant aquestes sis setmanes des de la desaparició de les nenes. Però per a evitar confusions, ha preferit que aquesta vegada escoltem la seva veu. Diu així:
«A les notícies diuen que estic enfonsada, però no és així. Estic més positiva que mai perquè crec que tot això és un escenari. Crec que res té sentit.
Crec que és positiu que hagin trobat una ampolla i un llençol, perquè si hi hagués alguna cosa més, l'haurien trobat al mateix lloc. I si no hi ha res més, ho veig positiu.
Per a mi tot això és un teatre muntat igual que el Maxi-cosi a l'aigua... Em sembla tot molt boig... Pujar al vaixell, baixar del vaixell, bosses... Bosses cap amunt, bosses cap avall... Carregar el mòbil... Jo crec que hagués fet una bogeria així, tan boja, tan summament boja, seria molt més ràpid i fàcil...
Volia dir que després que s'haginn trobat aquests objectes, segueixo estant superpositiva. Cada dia que passa veig que tot té menys sentit. Crec que és una fuga, com he pensat en tot moment.
I el que és superimportant: Em sento enormement agraïda. M'esteu donant molta força. Sou increïbles. Gràcies per col·laborar. És preciós.
I això és el que em manté forta, esperançada i cada vegada més positiva, perquè sé que queda poc perquè algú reconegui les nenesi ens diguin que estan bé i que ja tornen.
De veritat, us vull agrair l'esforç que esteu fent per a ajudar-me. D'alguna manera sento que tothom em dona suport, i sento que les nenes també ho senten.
De tot cor, us dono les gràcies. Quan apareguin (que apareixeran), serà gràcies a vosaltres, a tot el suport que hem tingut i a tota aquesta força conjunta. Ho aconseguirem, i serà una cosa superbonica.
Gràcies, gràcies, gràcies a tothom per tot l'amor que despreneu».