El Servei Català de la Salut haurà de pagar una indemnització de 135.214,31 euros al pare d’un pacient de 19 anys que va anar a urgències psiquiàtriques de l’hospital Santa Caterina de Salt, al Gironès, després d’un intent de suïcidi.
Segons recull la sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu 2 de Girona, els professionals que el van atendre van «obviar» els antecedents del pacient, diagnosticat amb una malaltia mental i que ja s’havia intentat suïcidar en anteriors ocasions, i li van donar l’alta. Pocs dies després, el 4 d’abril de 2010, es va suïcidar. La sentència subratlla que hauria estat més «correcte i coherent» un internament psiquiàtric, tal com va demanar el pare als professionals que el van atendre.
El suïcidi va ser «resultat d’una desatenció mèdica»
L’advocat del pare del jove, Benet Salellas, va portar el cas als tribunals perquè considerava que el suïcidi del jove va ser «resultat d’una desatenció mèdica flagrant» per part de la Indústria d’Assistència Sanitària (IAS). «Va prescindir de bona part de la informació al seu abast, dels antecedents i informes de seguiment del pacient», exposava a l'escrit.
El lletrat augmentava que el jove tenia un llarg historial psiquiàtric, estava diagnosticat d’un trastorn límit de la personalitat i havia intentat suïcidar-se un total de quatre ocasions en un any. «Malgrat les advertències i les súpliques de la seva família perquè es procedís a l’internament, i concretament del pare que és metge de professió, el servei d’urgències es va desentendre», segons afirmava l’advocat del pare.
El darrer ingrés al servei d’urgències de psiquiatria de Parc Hospitalari Martí i Julià va ser el 10 de març del 2010 i l'endemà mateix li van donar l'alta. «El cinquè intent de suïcidi, només 24 dies després, va resultar tràgicament exitós», indicava l’advocat familiar. El pare del jove el va trobar mort al domicili familiar el 4 de març de 2010.
|
L’IAS va desestimar la causa per silenci administratiu
El pare va interposar una reclamació patrimonial a l’IAS per a suposada mala praxi operada al seu fill però l’organisme sanitari la va desestimar per silenci administratiu. Aleshores, l’advocat va interposar un recurs contenciós administratiu reclamant una indemnització de 353.189,99 euros.
Segons recull l’escrit, el pare del jove mostra un trastorn per estrès posttraumàtic greu i depressió major amb símptomes psicòtics i incapacitat permanent, símptomes derivats de la inacció dels professionals sanitaris, segons recull l’escrit de l’acusació.
Ara, el Jutjat contenciós administratiu 2 de Girona dona la raó al pare del jove. «A la llum de la prova practicada i donat els antecedents mèdics del jove, allò correcte i prudent hauria estat procedir a l'internament psiquiàtric del pacient, i no donar-li l'alta l'endemà», dicta la sentència.
Els forenses van decretar «factors de risc per consumar el suïcidi»
A l’hora d’estimar parcialment el recurs del demandant, la sentència es basa en tres informes pericials de forenses i especialistes en psiquiatria que van concloure que hi havia «factors de risc perquè el pacient arribes al suïcidi consumat» i que això «aconsellava la seva permanència en un centre hospitalari».A més es va estimar que el jove passava per un moment emocional complicat com a conseqüència d’una relació sentimental i que el seu trastorn mental podria implicar autolesions.
En canvi, el centre mèdic argumentava que hi va haver una «correcta avaluació del risc suïcida» i sostenia que el pacient va estar hores en observació i es va dissenyar «un pla terapèutic adequat». Finalment, el jutjat dóna la raó al demandant i xifra la indemnització, que hauran d'afrontar el CatSalut i l'asseguradora Zurich, en 135.214,31 euros. Tot i així, la sentencia no es ferma i es pot recórrer al TSJC.