Hi ha pocs dubtes que les últimes setmanes han estat possiblement les més difícils que ha hagut de viure la tripulació de l''Ángeles Alvariño'. Aquest vaixell de l'Institut Espanyol d'Oceanografia estava destinat a fer inspeccions en el fons de la mar per a investigacions científiques. Però, en aquesta ocasió, es va dedicar durant unes setmanes a una feina abans mai vista: la recerca d'Anna i Olivia.
Van treballar durant dies gairebé sense descans per intentar localitzar els cossos de les petites i del seu pare i assassí, Tomás Gimeno. Finalment, dimecres passat es donaven per acabats els treballs. Així, es donava per «impossible» seguir treballant en aquesta zona.
Ara està per veure si la jutgessa que porta el cas s'obre a estudiar les iniciatives privades que han demanat seguir amb la cerca. Parlem per exemple del submarí privat 'Piscis VI'. Malgrat tot, fins Beatriz, la mare de les petites, que sempre s'ha mostrat molt esperançada, es dona per vençuda.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
El que està clar és que tot i no haver estat del tot reeixida, la recerca del vaixell espanyol ha estat tota una fita. Pocs podien creure que gràcies al seu sonar i al robot submarí es pogués trobar a les nenes. Però tot va canviar quan es van trobar els primers objectes, com l'ampolla i la manta de Tomás.
Aquesta troballa va acabar amb moltes de les esperances de trobar amb vida a les petites. Però almenys sí que va servir perquè es pogués tancar el cas i acabar trobant el cos d'Olivia.
Precisament, sobre aquest moment ha parlat un dels implicats en aquest. Es tracta d'un dels 14 tripulants de l''Ángeles Alvariño' que ha estat treballant en la recerca. En concret, és un veí de la localitat d'O Morrazo.
Aquest ha explicat alguns dels detalls en una entrevista a 'El Faro de Vigo'. No dubtava a confirmar el dur cop que va ser trobar el cos de la petita. «Quan vam trobar el cos d'Olivia a molts se'ns van saltar les llàgrimes, i això que no vam veure les restes», afirmava.
Ell ja fa dues setmanes que és a casa en ser rellevat per altres companys. Malgrat això reconeix que «desconnectar del qual s'ha viscut no és fàcil».
Afegeix que el motiu és «perquè molta gent ens pregunta pel qual passem. En això juga molt la ment de cadascun. Com que no vam veure res, ara anem deixant enrere tot allò».
Com van ser els treballs de recerca de les nenes
Recorda com es van desenvolupar els treballs de recerca de les nenes. «Quan vam arribar allà la policia ja tenia delimitat el camp sobre el qual calia buscar», relata. Ells es van dedicar a escombrar lateralment amb una sonda i a comprovar el trobat amb el robot.
Estaven a punt de deixar-ho el 8 de juny, però dos dies abans tot va canviar. «Trobem l'ampolla d'oxigen i el famós edredó. Per això va decidir la jutge perllongar la recerca», assenyala.
Dos dies després es produïa la trista notícia: «Van aparèixer llavors les restes de la nena, Olivia». Encara que estaven mentalitzats, reconeix que es van quedar en xoc, i això que no van arribar a veure el cos.
«No vam veure res perquè el cos estava en una bossa. Es va trobar a les 11 del matí, llastrat amb una àncora, i no es va poder reflotar fins a les cinc de la tarda. No veus res, però no pares de donar-li voltes al cap», prossegueix.
«Els tripulants no vam menjar. No estem acostumats a aquestes coses perquè l''Ángeles Alvariño' no es dedica a això. Ens va quadrar anar perquè teníem el robot a altres tasques», acaba de relatar.