El món de l'esport està consternat per la mort de la boxejadora Julie Le Galliard amb només 31 anys. La campiona francesa de boxa va morir diumenge passat per una afecció derivada del coronavirus. La gent que la va conèixer la defineixen com «una lluitadora».
Amics i familiars de Julie han revelat que la noia patia una malaltia sanguínia d'immunodeficiència. Tot i això, la seva mort ha sorprès el seu entorn, ja que estava vacunada amb la pauta completa. «Tenia una ment de guerrera, però pocs coneixien la feblesa del seu cos», va escriure la seva amiga i boxejadora Anne-Sophie Mathis.
Malgrat el fet d'estar vacunada, la malaltia que patia va acabar provocant que es contagiés de coronavirus. Segons ha avançat 'Le Parisien', la boxejadora va passar gairebé dos mesos a l'UCI d'un hospital de Marsella amb símptomes respiratoris. Al llarg dels darrers dies va experimentar complicacions que no ha pogut superar.
Els últims dies de la campiona
Després d'experimentar els primers símptomes de la COVID-19, Julie va haver de ser intubada per un problema a la tràquea. «Es va veure afectada i va haver de ser ingressada i operada molt aviat», ha revelat el diari.
La jove esportista va entrar en coma i va passar els darrers dos mesos de la seva vida en estat crític.
Julie Le Galliard era de la regió de Lorena, al nord-oest del país, i va pujar al ring per primera vegada el 2005. Competia en la categoria de pesos menors de 57 quilos i va guanyar quan encara no era competició olímpica. Una greu lesió a l'espatlla la va obligar a retirar-se i va reorientar la seva carrera cap a l'educació.
En els darrers anys, l'esportista havia estat molt vinculada amb el Dombasle Boxing Club. L'entitat s'ha acomiadat tristament de la seva amiga de l'ànima: «una persona devota, decidida, treballadora i sempre somrient».
El club dels seus somnis
Julie va aconseguir es va proclamar campiona nacional de la seva categoria el 2015. Després va decidir «sortir de la seva zona de confort» i canviar de club de Lorena per anar-se'n a Lió. Allà, al Club Dombasle, va arrelar i es va convertir en un referent per als joves boxejadors.
Després de la seva retirada, ja com a pedagoga i entrenadora esportiva qualificada, la campiona va seguir anant-hi per ajudar el club. «Ella significava molt per a tots i durant molts anys va estar involucrada com a boxejadora, voluntària, secretària i entrenadora», expliquen. La seva pèrdua ha deixat un gran buit a la institució esportiva.
Anne-Sophie Mathis, quatre vegades campiona del món de boxa, li ha dedicat unes paraules. «Julie era una amiga molt propera», ha publicat a les xarxes socials.
«Sempre ha estat amb mi al llarg de la meva carrera». Va estar al seu costat quan Julie es va proclamar campiona de França el 2015.
El costat fràgil de Julie
«Però també tenia un costat fràgil i de vegades necessitava suport», revela Anne-Sohpie, amb qui va compartir moltes hores de solitud. «Sovint venia a dormir a casa, on passàvem hores i hores xerrant». La campiona destaca la contraposició entre la ment forta de la boxejadora i la seva salut feble.
Julie patia una malaltia immunodeficient que la va exposar de forma perillosa al virus. Estava vacunada amb la pauta completa, però lamentablement les vacunes són menys eficaces en aquest tipus de patologies. Tot i que no és infal·lible, la vacuna redueix el risc de contagi i la taxa de mortalitat entre els infectats.
Malauradament, no ha estat el cas de Julie, que ha mort a 31 anys per la infecció. De fet, el seu cas és una successió de notables excepcions perquè també va arribar a ser campiona olímpica amb una malaltia crònica greu. Aquesta és la demostració palpable que el coronavirus s'emporta els més febles i també els més forts.
VÍDEO DEL DIA