Un cop més ha sigut necessari el pas del temps i la valentia d'una de les víctimes per fer sortir a la llum un nou cas d'abusos sexuals a una escola catalana. Diversos exalumnes han denunciat els abusos sexuals, agressions físiques i psicològiques a què els va sotmetre un antic professor del centre públic La Vila-Baldiri Reixac de Banyoles.
En un documental del 'Sense Ficció' de TV3, anomenat 'El Monstre de Banyoles', descriuen com durant 30 anys el docent va actuar amb plena llibertat i sense perdre el prestigi professional adquirit. No es va presentar cap denúncia i els fets delictius ja haurien prescrit.
Va ser una de les seves víctimes qui va tenir el valor de fer sortir a la llum el cas amb la publicació d'un llibre. Meritxell Carpio va cursar 7è i 8è en aquesta escola entre 1990-1992. Explicava com necessitar ajuda d'un professional per afrontar la situació: «M'adono que he d'anar a teràpia quan les meves filles tenen tres anys i que jo estava fent amb elles el que ell m'havia fet a mi. Per qualsevol cosa perdia els nervis i cridava i, fins i tot, alguna vegada les havia arribat a picar».
Humiliacions i agressions físiques a més d'abusos sexuals
La seva denúncia va servir perquè altres antics alumnes s'atrevissin a fer sortir a la llum les seves experiències traumàtiques, inclosos diversos episodis de tocaments i abusos a l'esbarjo i a l'aula. «No era normal que em fes quedar a l'hora del pati per repassar la redacció i no era normal que tanqués la porta i no era normal que em fes seure a la seva falda», relatava Gemma Mach, que va fer els dos últims cursos d'EGB entre 1990 i 1992.
El relat de les víctimes també fa èmfasi en els nombrosos moments de violència i humiliacions a càrrec d'aquest mestre. Jordi Pons, que va estudiar entre 1992 i 1994 els últims cursos, confirmava com «era molt aficionat» a córrer cap a ells, agafar la seva cadira i «estrenyent-la amb tota la seva força», fer-los caure a terra. «Aixeca't porc! Et recordaràs del dia en el qual et va parir la teva mare», recordava Toni Velasco, alumne el 1989, que li va arribar a cridar.
La resta de docents guardaven silenci tot i conèixer el que passava
Tots coincideixen en el fet que encara que les pallisses eren constants i «pel seu bé», l'agressor comptava amb el beneplàcit de la resta de membres del claustre. Parlen d'un entorn dominat per la por i el silenci.
Aquesta versió contrasta amb el testimoni donat per un exdirector de l'escola Rafael Ponsatí. En els seus nou anys al capdavant del centre diu que «no va venir cap pare a queixar-se, excepte una família». Considera que va ser «un fet puntual que es va parlar amb ell i es va intentar reconduir la situació».