L'Audiència de Barcelona ha començat el judici contra els quatre homes que, suposadament, haurien segrestat tres empresaris andalusos a Armènia, amb l'excusa d'una suposada compra de 10.000 tones d'oli.
La fiscalia acusa dos germans armenis i dos empresaris de Sant Celoni, del Vallès Oriental. Tots quatre estan acusats de conspirar per segrestar els empresaris andalusos a Armènia l'octubre del 2015. Com que el presumpte segrest s'hauria produït fora d'Espanya, només se'ls pot jutjar per la preparació del segrest, per delicte de conspiració.
Tal com ha informat l'Agència Catalana de Notícies (ACN), tots quatre han negat els fets en aquesta primera sessió del judici, produïda aquest dimarts, 4 de juliol. Els acusats han assegurat que el negoci era legal i que van ser els andalusos qui els van intentar enganyar.
Tots quatre, del Vallès Oriental
Els quatre acusats són coneguts al Vallès Oriental. Els dos germans armenis, V.K. i G.K. són constructors al Vallès Oriental i a un dels germans, G.K., li constaven vuit identitats diferents, deu detencions i la prohibició de l'Audiència Nacional de sortir d'Espanya per blanqueig de capitals.
Els empresaris catalans, també del Vallès Oriental, són J.F.L i D.F.R. El primer gestionava alguns bars i restaurants a Sant Celoni, era taxador de vehicles i també exercia de pèrit judicial d'accidents de trànsit. En canvi, D.F.R. tenia una immobiliària.
La versió de la fiscalia
Segons la fiscalia, els quatre acusats haurien acordat un pla per obtenir diners dels empresaris andalusos. Un pla que s'hauria realitzat el 2015, en el qual s'hauria inclòs el segrest dels empresaris.
Per tal de realitzar el pla, J.F.L va plantejar uns negocis d'oli fantasiosos, els quals els va presentar a un empresari de Sant Celoni. Aquest, era G.K., el representant de la Cambra de Comerç d'Armènia a Espanya, el qual tenia importants contactes a Armènia.
Els presumptes segrestadors volien comprar un xalet per fer viatjar la víctima a Armènia, on volien dur a terme la suposada compra, però en realitat volien segrestar-lo. J.F.L es va presentar com a comissionista i, G.K. com a comprador.
El ministeri públic sosté que la compra d'aquest xalet va ser l'esquer per fer viatjar la víctima a Armènia, on volien dur a terme la suposada compra, però en realitat volien segrestar-lo. Durant l'interrogatori G.K. ha dit que té unes 45 empreses al seu nom, que es dedica a la construcció però també a comprar i vendre empreses.
Ho haurien intentat també amb extremenys
Paral·lelament, a mitjans d'octubre els tres principals acusats haurien intentat enganyar uns empresaris extremenys dedicats a l'oli, però aquests no se'n van refiar. Sí que ho va fer un empresari malagueny del mateix sector, a qui li van dir que li comprarien 10 milions de litres d'oli per exportar a Armènia, però el tracte s'havia de fer al país asiàtic.
Pocs dies després els acusats van viatjar a Armènia amb un dels empresaris. A l'hotel l'empresari ja va tenir una discussió amb el recepcionista quan l'endemà d'arribar no li volia retornar el passaport si els seus socis armenis no pagaven la factura. L'empresari va dir que ell pagaria la factura, però no li van retornar el passaport.
Al cap d'unes hores el van venir a buscar i el van dur per una carretera de muntanya fins a una petita ciutat apartada. En una casa vella, G.K. i tres armenis més li van treure el telèfon mòbil, 550 euros en metàl·lic i li van dir que el retindrien allà fins que els "de l'oli" deixessin d'estafar-lo, tot i que aquell empresari no coneixia els andalusos.
Els mateixos dies van anar a Armènia directius de l'empresa malaguenya d'oli, però no el seu amo, cosa que va enfadar a G.K., segons el fiscal. L'home va amenaçar amb una pistola i va fer tocar un paquet a un dels empresaris, i li va dir que era cocaïna, cosa que li permetria acusar-lo de tràfic de drogues i enviar-lo "a la pitjor presó d'Armènia".
Els apartaven de la capital per robar-los
Als tres directius andalusos també els va dur a una casa apartada lluny de la capital, Erevan, els va prendre els diners, la documentació i el mòbil.
Els va amenaçar i els va exigir que convencessin l'amo de l'empresa d'oli perquè viatgés a Armènia, i que li paguessin 1,4 milions d'euros en concepte de despeses de transport de l'oli. Aquests ho van intentar per telèfon i sota amenaça i l'empresari va dir a G.K. que hi aniria, i li va enviar un comprovant del vol.
Segons la fiscalia, els armenis havien ajuntat en una sola casa els tres empresaris andalusos i el quart empresari del xalet. A tots els exigien importants sumes de diners amb diverses excuses i sota amenaça i coacció.
De fet, les germanes d'un dels empresaris segrestats van ingressar 100.000 euros al compte de l'altre armeni jutjat, germà del cap dels segrestadors.
Finalment, els quatre segrestats van ser alliberats i conduïts a l'aeroport d'Erevan, i van poder tornar a casa. Una part dels diners van ser bloquejats i no van arribar als segrestadors.
La versió dels acusats
Els tres principals acusats han assegurat que la compra d'oli era verídica i que ells s'havien d'endur una comissió inferior al 2%, un milió d'euros dels més de 40 milions que valien els 10 milions de litres. Els dos empresaris catalans han dit que no sospitaven de cap possible segrest i, en canvi, tenien por que els empresaris andalusos els estafessin i no els paguessin la comissió.
A més, el suposat líder armeni del grup ha acusat l'empresari català suposadament segrestat de voler pagar-li en metàl·lic i a Armènia la compra de lingots d'or, diamants i altres pedres precioses.
Acusats per conspiració per a detenció il·legal
Per tot això, la fiscalia els acusa de conspiració per a detenció il·legal, conspiració per a segrest condicional i conspiració per a intent de segrest condicional i els demana fins a 25 anys de presó i la prohibició d'acostar-se a les víctimes o comunicar-s'hi.
A més, haurien de pagar més de 15.000 euros a les víctimes en concepte dels diners robats, i caldria afegir-hi l'import dels objectes sostrets i les despeses del viatge a Armènia.