Hernán i Edgar, hondurenys, compartien pis amb l'equatorià Galo en un immoble de Torre Pacheco (Múrcia). El 8 de maig passat van discutir per les feines de la llar i la cosa va estar a punt d'acabar en tragèdia. Van degollar el seu company de pis, que es va salvar de miracle.
En sortir de l'hospital, Galo s'ha emportat una sorpresa desagradable al saber que Hernán i Edgar són al carrer. La Fiscalia no va sol·licitar l'ingrés a la presó dels agressors, i la jutgessa no ho considera una temptativa d'homicidi, sinó un delicte de lesions. Els ha deixat en llibertat com a investigats.
Galo sosté que els seus companys de pis van intentar assassinar-lo i reconeix que la decisió judicial ha estat «un gerro d'aigua freda». Ha passat dotze dies hospitalitzat, i encara es veuen les cicatrius en un braç i a la jugular. La víctima té clar que sí ara és viu és perquè «Déu no volia que em morís».
Problemes de convivència
Els dos agressors i la víctima compartien pis en un immoble del carrer Major de Torre Pacheco, a Múrcia. El propietari lloga les quatre habitacions a immigrants que intenten guanyar-se la vida treballant al camp. Galo treballa en una empresa de serveis agrícoles i paga 150 euros de lloguer.
Hernán va arribar al març a aquest pis on cada llogater ha de complir una sèrie de normes bàsiques de convivència. De dilluns a divendres cal mantenir nets els lavabos i la cuina, i el cap de setmana cal fer una neteja a fons. Però des de l'arribada d'Hernán, la convivència es va tornar molt difícil.
Hernán no complia les tasques assignades en la neteja i l'ordre del pis, i després d'un mes i mig a Galo se'l va recriminar. Així van començar les picabaralles, i a mesura que a Galo se li anava retraient la seva actitud, Hernán s'anava escalfant. Fins que el 8 de maig es va desencadenar el violent atac.
Es va salvar de miracle
Aquell dia l'equatorià va tornar al pis cap a dos quarts de deu de la nit i va trobar Hernán prenent cerveses amb el seu amic Edgar. Tenien la música posada a tot volum i Galo els va dir que s'havia d'aixecar a dos quarts de sis de la matinada. Els va demanar que apaguessin la música, la tele i la llum.
Hernán li va partir una ampolla de cervesa al cap i va agafar un ganivet per degollar-lo mentre era a terra. Edgar li agafava les cames perquè no es pogués moure mentre Hernán intentava tallar-li el coll. «Al meu país les coses s'arreglen així», va manifestar l'agressor.
Galo va demanar al seu agressor que no el matés perquè tenia un nen petit, però aquest no va tenir clemència. Va aconseguir salvar la seva vida protegint el seu coll amb un dit i fent-se el mort. Un altre inquilí del pis va veure els fets i va trucar a la policia, impedint que els agressors consumessin el crim.
Això ha dit la magistrada
El jutjat d'instrucció ha emès una interlocutòria de llibertat provisional, encara que amb possibilitat de recurs. Galo haurà de personar-se com a acusació particular si vol recórrer, però no té mitjans econòmics per fer-ho. Quan va demanar explicacions al jutjat, li van dir que els agressors no tenen antecedents.
La interlocutòria conclou que es tracta d'un «delicte lleu de lesions», tot i que la magistrada reconeix que «els fets revesteixen especial gravetat». La interlocutòria deixa clar que l'atac va posar en risc la integritat física i la vida de la víctima. I fa referència als «indicis racionals de versemblança de la denúncia».
La jutgessa es remet a l'atestat policial per determinar que l'agressor «va fer servir un ganivet de grans dimensions». Els detinguts van admetre l'agressió, però ho atribueixen a un simple forcejament en què totes les parts van resultar lesionats. Segons les lesions, aquesta versió no té credibilitat.
Galo presentava un tall de 3 centímetres de longitud des de l'orella fins a la tràquea, a més de ferides per tot el cos. Els agressors van ser interceptats quan intentaven fugir. Ara Galo espera que la justícia reaccioni, mentre segueix al pis, on ha canviat el pany.