El fill de la reconeguda cuinera catalana Carme Ruscalleda va confessar l'any 2020 la malaltia que pateix. Va ser amb l'estrena del documental Camí Lliure on Raül Balam, entre altres coses, va explicar que era addicte a les drogues.
Ara, el xef ha concedit una entrevista a Pau Arenós per El Periódico on ha explicat el calvari que va viure per culpa de la seva addicció. Sense pèls a la llengua, ha relatat com va haver de fer front a la malaltia i va començar una nova vida, lluny de les drogues.
«Soc addicte i ho seré tota la vida»
«Tinc una malaltia. Soc addicte i ho seré tota la vida», així ha confessat el català la dura malaltia contra la qual fa anys que lluita. «Soc addicte a totes les substàncies psicoactives, des de l'alcohol a les drogues que he provat i les que no he provat, perquè els meus transmissors de plaer no connecten, i com que no connecten, jo mai en tinc prou».
Raül Balam ha explicat que, tot i tenir una infantesa molt feliç, no se sentia a gust amb la seva vida. «No podia viure sense l'alcohol i la cocaïna», admet. Fins i tot, no podia treballar sense recórrer a les drogues. «No sé com treballava, la meva mare diu que he tingut un àngel de la guarda molt bèstia perquè no sé com he arribat a tenir èxit amb tot això».
A més, ha assenyalat les persones que el van introduir en aquest món. «L'alcohol és una droga legal i els meus primers camells van ser els meus pares, en el sentit lúdic, perquè la beguda ja hi és a la societat».
Tres mesos en un centre de desintoxicació
Balam va entrar en un centre de rehabilitació per la seva malaltia el 5 de març del 2013, després que la seva germana el trobés una nit i de tocar fons a finals de l'any anterior.
Van començar així tres mesos de teràpia diària i una estada posterior en un pis compartit amb altres persones. «Deixar les drogues és molt fàcil», explica. «El que és difícil és canviar la conducta pel teu cos i la teva ment. És un canvi d'hàbits molt heavy».
Un canvi d'hàbits que va implicar que durant les primeres setmanes deixés de banda la seva gran passió, la cuina. «Era una cosa que feia abans... Encara que després em van deixar fer coses fàcils, com bistec amb patates. Però tenia inseguretats i em bloquejava. Pensava que creava plats perquè prenia drogues, i pensava que sense drogues no podria fer res».