La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha contestat a la defensa de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra José Luis Trapero que decidirà si l'acusa per rebel·lió o sedició quan comenci en judici el pròxim 30 de gener, en entendre que aquest és el moment processal oportú i no abans.
Segons ha informat aquest dimecres el Ministeri Públic, aquesta és la conclusió del dictamen que ha emès sobre l'escrit que l'advocada de Trapero, Olga Tubau, va registrar el passat 11 de novembre instant al fiscal a pronunciar-se ja per a poder preparar la seva defensa i per a tenir la possibilitat de qüestionar la competència de l'Audiència Nacional per a enjudiciar els fets en funció de com siguin qualificats. Per a la Fiscalia no està previst en aquest moment processal una modificació de conclusions, sense perjudici del que resulti després d'iniciar-se el judici oral.
En el seu escrit, la defensa de Trapero i de la també acusada Teresa Laplana, intendent dels Mossos, demanava al fiscal l'aclariment previ perquè entén que si els seus representats són acusats de sedició en els termes que va entendre el delicte el Tribunal Suprem quan va condemnar als 12 líders del 'procés', la competència seria de l'Audiència Provincial de Barcelona.
Per a l'advocada, és «inqüestionable que no és el mateix defensar-se d'un delicte de rebel·lió que d'un delicte de sedició, atesos els diferents béns jurídics objecte de protecció en un i un altre tipus penal, així com els particulars i diferents elements objectius i subjectius que conformen un i un altre delicte».
Fets ideats pels ja condemnats
Tubau exposava en un el seu escrit, datat el passat 11 de novembre, que als seus representats se'ls atribueix en l'escrit d'acusació del Ministeri Públic una participació «afegida» en els fets de tardor de 2017 que van ser «ideats pels processaments» en la causa del Suprem que va ser jutjada la primavera passada.
Tubau, recorda que el Suprem va condemnar per sedició perquè «la concurrència de la violència que es declara provada no és funcional, preordenada o instrumental a les finalitats del delicte de rebel·lió, i perquè des del vessant del tipus subjectiu, la finalitat del projecte dels processaments no era vincular als seus actes l'efectiva proclamació de la república independent catalana, amb la consegüent ruptura amb l'Estat i la Constitució, sinó que el que pretenien era convèncer el govern d'Espanya perquè negociés amb el Govern de la Generalitat la convocatòria pactada d'un referèndum d'autodeterminació».
L'escrit plantejava a més que si la Fiscalia qualifica de sedició en els termes descrits pel Suprem, caldria plantejar si l'Audiència Nacional és competent per a jutjar-los, perquè ha resolt en dues ocasions que entén d'aquests delictes quan tinguin finalitats rebels, és a dir, atemptar contra la forma de Govern o subvertir l'ordre constitucional, i, segons la sentència del 'procés', no seria el cas.