La Fiscalia de Valladolid ha presentat un recurs d'apel·lació al jutjat de vigilància penitència número 1 de Castella i Lleó contra la decisió de permetre que l'exduc de Palma Iñaki Urdangarin pugui sortir de la presó dos dies a la setmana per fer un voluntariat en una institució de Madrid. Segons el ministeri públic, l'aplicació de l'article 117 del reglament penitenciari no és d'aplicació perquè no es compleixen els requisits legals.
Així, remarquen que la mesura «no té com a contingut un programa específic de tractament», que Urdangarin no ha complert la quarta part de la condemna i que no està sotmès a un règim d'aïllament forçós, sinó que va ingressar a la presó de Brieva, a Àvila, «amb consciència plena de les condicions en què es desenvoluparia el compliment de condemna».
No ha complert un 25% de la condemna
En el recurs, la fiscalia assegura que, tot i no ser un requisit necessari haver complert una quarta part de la pena per a l'aplicació de l'article 117, «no vol dir que no s'hagi de tenir en compte com una circumstància essencial en el compliment de la condemna». «El compliment de la quarta part del temps imposat sí apareix com a exigència per a l'aplicació de qualsevol altre benefici, tractament o activitat dins de la legislació penitenciària que impliqui una sortida de l'intern fora del centre penitenciari», ha assegurat.
A més, destaca que el compliment de la quarta part de la pena es produirà aviat, fet que situa un «escenari diferent», «molt més flexible», ja que es compliries les condicions per a «permisos ordinaris».
Urdangarín va escollir entrar a una presó de dones
La fiscalia també remarca que Urdangarin va decidir voluntària ingressar al centre penitenciari de Brieva «amb consciència plena de les condicions», de manera que no està sotmès a un «règim d'aïllament imposat de forma forçosa». «Escollir un compliment al marge de la resta de població penitenciària implica sens dubte una soledat que no tenen altres reclusos», argumenten, tot afegint que cap informe mèdic ni psicològic conclou que això estigui provocant «efectes perjudicials» al pres, o causant una falta de socialització.
Finalment, afegeix que «el principi de flexibilitat no eximeix les exigències mínimes d'un programa», que creu que no es compleixen en aquest cas. El ministeri públic sosté que «en cap cas» el règim d'un tractament específic d'un intern classificat en segon grau és el mateix que el compliment de tasques a favor de la comunitat, que és «el que realment ofereix el centre».