Els professionals de l'educació són molt importants a les nostres vides a l'hora de formar-nos, i a més, de ser persones amb valors i cultura. Precisament això era el professor Francisco Díez González, de 62 anys, que ha mort deixant un gran buit, sobretot a l'Institut d'Ensenyament Secundari Noreña (Astúries).
Paco, com el coneixien els seus familiars i amics, ha perdut la vida després d'uns quants dies ingressat a l'UCI. Ha estat lluitant per superar les seqüeles que li va produir un accident de trànsit recent.
Mor Francisco Díez González
A Villablino va ser on va néixer Francisco, que aviat va sentir la necessitat de dedicar-se a la docència. I aquesta passió el va portar a començar a treballar a l'institut de Noreña al començament de la dècada dels anys 90. Exactament des d'aquell moment fins fa dos anys, que va decidir jubilar-se, va donar classes de plàstica.
Una feina que va compaginar sempre amb les seves grans passions, que eren la música i la muntanya.
A la seva professió, com recull El Comercio, és una persona estimada i de la qual es destaca la seva simpatia. Per això avui els seus companys i alumnes estan commocionats amb la seva mort. Una mort que ha arribat després de no poder superar les greus lesions que havia patit en un accident de trànsit.
Avui és quan el seu cos, després de ser vetllat al tanatori Meana de Pola de Siero, serà incinerat en la més estricta intimitat familiar.
Nombroses mostres de condol inunden les xarxes
La pèrdua de Paco ha ocasionat un gran dolor entre els seus éssers estimats, però també entre els que el van conèixer o van compartir el dia a dia amb ell a l'institut. Molts han pogut transmetre el seu condol directament a la família al tanatori, però altres han volgut fer-ho en xarxes socials.
Ha sigut el cas de l'institut on havia donat classe, ja que l'ha dedicat unes paraules pel Facebook. «Ens entristeix en gran manera comunicar-vos la mort de Francisco Díez González, professor jubilat de plàstica i company nostre durant 29 anys».
A això ha afegit: «La terra et serà lleu, estimat Paco, perquè el teu món és a les altures».
De la mateixa manera, al condol s'hi ha sumat la Banda Gaites Conceyu Llangréu, a la qual ell pertanyia. Ha escrit unes paraules plenes d'emotivitat: «Has lluitat fins al final i ho sabem perquè ets l'home més fort que coneixem. Has pujat als cims més alts per veure el món altrament, a l'estil Paco, igual que la Mahou amb una mica de casolana».
«I ens has triat per caminar al teu costat, per compartir amb tu mitja vida. Saps com estem d'orgullosos de ser partícips de tu».
Després de recordar un munt d'experiències amb el professor, continua dient: «Ens fereix molt el cor. Ens has deixat buits. La persona més forta que coneixíem, la que mai no tenia por de res, qui ens animava a seguir, qui sempre ens alegrava el dia».
«Et trobarem molt a faltar i et prometem que seguirem endavant junts, com la gran família que som (…) Mai t'oblidarem, t'estimem moltíssim. Descansa a la muntanya més alta que vulguis».
Així mateix, algun dels seus antics alumnes també li ha dedicat unes paraules. Es poden llegir missatges com: «Gran home. Va ser un plaer estar a la seva classe i comptar amb els seus ensenyaments».
«Un home amable i amb un caràcter excèntric que sabia portar els xavals sempre. Se't trobarà a faltar Paco».