Segons ha comunicat la Guàrdia Civil, els nous detinguts el passat dilluns, 23 de setembre, portarien fins a quatre mesos, comprant i fent diverses provatures per a l'elaboració de material incendiari. A més s'haurien trobat documents on es detalla l'elaboració de diversos explosius, així com una arma de foc i dues armes de fabricació artesanal. Tot plegat uns elements presumptament probatoris per tal de considerar-los integrants d'una «organització terrorista incipient».
La policia militar espanyola hauria estat fent el seguiment dels detinguts durant mesos per ordre del magistrat de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, el qual hauria autoritzat la intervenció dels números de telèfon i la gravació de totes les trucades. La investigació hauria portat els agents fins a una pedrera abandonada, on els acusats feien assajos amb el material explosiu que estaven fabricant.
A l'espera de rebre nova informació sobre el material requisat, ha transcendit que hi hauria els 'ingredients' amb els quals es podria elaborar termita, una composició pirotècnica d'alumini barrejat amb un òxid metàl·lic.
Sabotatge a la xarxa elèctrica i assalt al Parlament
També segons la Guàrdia Civil, els detinguts tenien una «clara voluntat d'atemptar» coincidint amb la publicació de la sentència dels presos independentistes; mentre que les converses telefòniques apuntarien des de sabotatges a la xarxa de subministrament elèctric per provocar el caos, com un assalt al mateix Parlament per declarar la República de Catalunya.
La investigació apuntaria a una estructura plenament jerarquitzada, amb «un cap que donava ordres» a diferents persones que assumien «cadascuna la seva pròpia responsabilitat» en l'organització, allunyant-se dels Comitès de Defensa de la República per poder treballar «amb total discreció i autonomia».
«Una guerra bruta comunicativa»
Per la seva banda, l'organització que s'encarrega de la defensa jurídica dels detinguts i encausats per participar en accions i mobilitzacions polítiques, Alerta Solidària, ha denunciat «una guerra bruta comunicativa», lamentant que l'Audiència Nacional actuï per perseguir delictes futurs que encara no han passat i ho ha emmarcat en la creació d'un «relat de criminalització que té poc a veure amb la realitat».
L'organització denuncia que es tracta d'una operació amb un «clar objectiu polític i electoral» i ho ha emmarcat en un clima preelectoral i davant la proximitat de la sentència. «És un cop sobre la taula del PSOE per intentar mostrar una imatge determinada de cara a les eleccions. I un avís per a navegants per frenar mobilitzacions properes de cara a la sentència», ha afirmat. D'altra banda, ha afegit que es tracta d'un modus operandi similar al d'altres casos com el de Tamara Carrasco.
En la mateixa línia s'expressava el president Torra el mateix dilluns al matí, assegurant que l'estat espanyol està intentant tornar a construir un relat de violència abans de les sentencies i conclou que «no ho aconseguiran». A través d'un missatge al seu compte de Twitter, Torra lamentava que la «repressió» continuï sent l'única resposta de l'estat espanyol i referma que el moviment independentista «és i serà sempre pacífic».