Aires d'esperança a Totalán. Un guàrdia civil que col·labora en les tasques de rescat del petit Julen ha escrit una carta —publicada a 'Diario Sur'— amb l’objectiu de «donar testimoni del costat humà de tot el que està passant». L’home en qüestió, que ha preferit mantenir la seva identitat en l’anonimat, ha volgut reconèixer públicament tota la feina que els especialistes realitzen des de fa més d’una setmana a Totalán, a Màlaga, en considerar que «s’estan traspassant molts límits».
[predef]julen-cat-201[/predef]
El guàrdia ha preferit mantenir-se en l’anonimat
Passen els dies, i la polèmica que envolta el cas del nen de dos anys i mig que es va precipitar per un pou il·legal d’una finca d’Andalusia continua creixent. A mesura que avancen les hores, la sensació de desesperança es fa més palpable arreu del país, i són molts els que s’han servit de les xarxes socials per tal de fer patent els seus dubtes en relació a què s’estiguin duent a terme les accions més adequades.
- Relacionat: Un error de càlcul obliga a excavar un nou túnel per trobar el petit Julen.
Així que, arran totes les crítiques rebudes, un guàrdia civil que participa en les labors de rescat del menor ha decidit escriure una carta per deixar patent que tant els serveis d’emergència com tota la resta d’efectius i voluntaris que treballen en el rescat estan fent tot el que està al seu abast per poder salvar el petit Julen.
La carta, que està signada per «un guàrdia com qualsevol altre que està donant la seva millor versió a Totalán», comença narrant com va viure l’home en qüestió l’inici del cas. El guàrdia estava dinant amb la seva família quan va rebre una trucada que l’advertia del succés, motiu pel qual no va dubtar a sortir escopetejat a mig dinar.
Defineix la feina dels cossos de seguretat com «un exemple de professionalitat»
De seguida que va arribar al lloc dels fets, es va adonar de la magnitud de la situació. «No m’esperis ni per a sopar, això va per llarg», va ser el missatge que va transmetre a la seva dona, a la vegada que es començaven a realitzar les tasques de coordinació dels diferents cossos de seguretat que han participat en el rescat.
En aquest sentit, explica el següent: «Fa poc temps que sóc professional, però porto el just per sentir-me ben petit davant tal desplegament d’Unitats d’elit de la Guàrdia Civil. Veure’ls treballar, coordinats amb l’experiència de bombers, físics de carrera, enginyers, etc., era tot un exemple de professionalitat».
El protagonista també destaca la capacitat d’inventiva dels experts, que buscaven totes les vies possibles per rescatar el petit «en les millors circumstàncies».
- També et pot interessar: El dissenyador de la càpsula per trobar en Julen: «Tenim l'esperança de salvar-lo».
Destaca l’actitud dels pares de Julen
La carta també recull un dels pitjors moments que va viure el guàrdia en qüestió, que va ser quan van introduir una càmera a l’interior del pou en un intent de localitzar el petit. «Mai oblidaré el calfred i les palpitacions del meu cor», comenta, i fa patent que, malgrat que desitjava poder veure a Julen, «sabia que em posaria a plorar si passava, i ni tan sols estava segur de voler que aparegués en aquelles circumstàncies».
A més, destaca que els primers dies ni tan sols es dividien en torns, i que era habitual «veure com algun bomber o guàrdia dormien dins els freds vehicles». També recorda especialment les paraules que va pronunciar un company seu durant un dels primers dies, segons les quals «aquí no pararem fins que el rescatem, això està clar».
Destaca l’actitud dels pares de Julen
Un altre aspecte en el qual fa èmfasi és en el procés que han viscut els pares de la criatura, i com el pas dels dies ha anat modificant el seu caràcter. Així les coses, mentre que al començament de la missiva confessa que «el cor se’m va estremir al tractar amb els primers minuts de desesperació dels familiars», posteriorment explica que «he vist l’admirable progressió de les emocions dels pares».
El protagonista aprofundeix en aquest aspecte, i diu que els progenitors han passat «de la més absoluta desesperació fins a una calma tranquil·la», la qual esdevé «tot un exemple per aquells qui els mirem als ulls».
[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]
«Tenim el cor intacte i ens sobra voluntat»
La carta acaba recordant i reivindicant la feina de tots els que han participat d’una manera o altra en el rescat, englobant així els diferents cossos que s’estan deixant la pell per treure del pou el petit Julen i tots els voluntaris que s’encarreguen de cobrir les necessitats més bàsiques dels treballadors. A més, deixa clar el compromís de tots els col·laboradors, els quals «no pararan fins que tornin Julen als seus pares».
I, malgrat la duresa de la situació, el guàrdia deixa clar que «si bé tenim el cos tallat, el nostre cor està intacte i ens sobra voluntat», i que «des de Totalán sentim l’alè d’Espanya sencera». A mode de cloenda, el protagonista escriu dues paraules que tornen a reforçar aquesta de no rendir-se i de seguir mantenint viva la flama de l’esperança: «Ho aconseguirem...».