L'important cop contra els narcopisos al Raval de Barcelona és la punta de l'iceberg d'una lluita d'anys contra el crim organitzat a la ciutat de Barcelona liderat per perillosos delinqüents de nacionalitat dominicana. Són les conclusions més clares que han tret els investigadors de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra després de poder explotar, després de dos anys observant-los, la xarxa que controlava amb mà de ferro la venda i distribució de droga als barris de Ciutat Vella.
«És la part petita d'un fenomen més gran», ha assegurat l'intendent Antoni Rodríguez en la roda de premsa que els Mossos han fet aquest matí per donar detalls de l'operatiu que va permetre detenir més de 55 persones i que ha aconseguit tancar-ne gairebé una vintena a presó. Entre ells, els quatre líders de la banda, de nacionalitat dominicana i d'uns 30 anys. Antecedents per tràfic de droga i violència per aturar un tren.
Aquest fenomen més gran que explica l'intendent és la violència que els darrers anys ha protagonitzat bandes llatines, sobretot, de nacionalitat dominicana, pels carrers de Barcelona i de l'àrea metropolitana. Amb molta violència, els grupuscles d'aquestes bandes es van anar estenen pel territori per controlar la venda de la droga. Es van obrir més de 45 investigacions i es van produir 13 homicidis, sis dels quals consumats i set més en grau de temptativa. Alguns encara per resoldre, com el del carrer Groc del Raval, en un narcopis.
Els dominicans van sembrar el caos a Barcelona
La violència estava fora de control entre aquestes bandes i es va iniciar un operatiu policial d'investigació per saber exactament qui hi havia darrere. Els Mossos van confirmar que no es tractava de les bandes juvenils conegudes fins a la data; havien mutat. Ja no feien captació de joves ni rituals d'iniciació i ara eren bandes criminals organitzades que havien aprofitat el bagatge delinqüencial que havien acumulat durant la seva estada a la banda per assentar-se en aquest il·lícit negoci de la venda de drogues. Investigant aquests grups es va arribar a saber que, un grup d'exmembres de bandes dominicanes, havien aconseguit el control de la venda de drogues en els coneguts narcopisos del Raval.
Amb molta violència, per tenir el control territorial de la zona, la banda que els Mossos ha pogut desarticular al centre de Barcelona havia aconseguit controlar la venda de la droga. Des del gener de 2018 que els Mossos van poder començar a tancar totes les peces claus d'aquest trencaclosques, que a més, havia disparat la sensació d'inseguretat al centre de la ciutat. Els narcopisos derivaven en violència i es començava a perdre el control de Ciutat Vella. Entre els consumidors, per robar per poder pagar la droga, però també entre els membres de la banda i altres grups, com bandes de pakistanesos o marroquins, que també volien controlar la venda de droga en un dels barris amb més moviment de gent de la ciutat. Amb la tutela del jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona es va posar en marxa una operació de seguiment i vigilància dels narcopisos amb estratègia de lluita contra el crim organitzat: escoltes telefòniques, seguiments, vigilàncies i controls per poder fer-se amb droga per analitzar la seva procedència.
A finals de setembre es va començar acabar el puzle i va ser la setmana passada, el dia 29 d'octubre, que els Mossos van organitzar un macrooperatiu per desmantellar els punts de venda i, el més important, detenir a les quatre persones que controlaven la venda i distribució de l'heroïna des dels narcopisos. Més de 700 agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana van prendre el control del barri i es van detenir 55 persones, entre ells, els caps de la banda.
Com funcionava la banda dels narcopisos?
Es tracta de quatre persones de nacionalitat dominicana d'uns 30 anys que s'encarregaven de l'estratègia de la banda. Eren l'escalafó més alt de l'organització i per sota d'ells, cobrant amb metàl·lic o directament amb subministrament de droga, hi havia altres responsables. Els que s'encarregaven de diversos pisos, controlant alguns carrers o zones, i que gestionaven el repartiment de la droga, un dels punts crítics de la xarxa de distribució.
Alguns d'aquests trasllats de droga es feien amb patinet elèctric per poder despistar més fàcilment la policia. Els encarregats de zona, tal com els ha anomenat l'intendent, també eren de nacionalitat dominicana. En canvi, en el primer escalafó hi havia persones de totes les nacionalitats, i alguns d'ells, eren també consumidors. Eren els encarregats de vigilar un dels pisos. Ells reportaven amb els caps de zona de l'estoc de droga que tenien i també dels problemes que es poguessin generar a l'interior dels pisos, des de baralles entre membres de la banda o si faltaven diners a la caixa.
Els encarregats dels pisos vivien dintre mateix de la finca i hi podien passar els dies sencers. Tenien una habitació que la feien servir com el seu habitatge i les altres habitacions, en molt mal estat i deteriorades, servien com el punt de venda i consum. Les entrades i sortides eren les 24 hores del dia i en alguns pisos es va detectar una gran afluència de persones consumidores d'heroïna. Segons la necessitat de la zona, la banda tenia capacitat per activar nous pisos com a punts de distribució. Durant la investigació, un home va rebre l'oferta per part de la banda de ser l'encarregat de dos narcopisos nous que volien obrir en un dels carrers del Raval.
En aquesta mateixa escala, però treballant a peu de carrer, hi havia dos altres tipus de perfil de persones. Els encarregats d'avisar de la presència policial i també els encarregats del trasllat de la droga. La banda havia perfeccionat el sistema per evitar la feina de la policia. Els pisos que tenien en marxa per vendre droga, que havien arribat a 60 en moments de la investigació, no sempre estaven actius. En tenien de dorments per anar-los variant i canalitzant la droga segons la saturació de la venda i també la pressió veïnal i policial. El que també ha dificultat la investigació policial ha estat que els trasllats de droga sempre eren de petites quantitats, d'entre 5 i 10 grams d'heroïna, fet que tampoc ja a l'interior del barri, es podia tallar el subministrament als narcopisos.
Relació amb clans pakistanesos per comprar heroïna
La droga que entrava al Raval ho feia per totes les maneres possibles, tal com ha explicat l'intendent. En els escorcolls no s'ha trobat una gran quantitat de droga però tampoc era la intenció de l'operatiu. Els Mossos sabien que la banda treballava amb petites quantitats de drogues que anaven movent. Les compraven a altres bandes, sobretot, pel tipus de droga que venien als narcopisos, a bandes d'origen pakistanès. A la República Dominicana no és l'heroïna un dels seus productes estrella. En l'operatiu de la setmana passada els Mossos també van poder detectar «cuines», espais, a l'interior del Raval, que servien a la banda per fer un tractament de la droga.
Però, tal com ha explicat el cap de l'operatiu, eren molt primaris i es feien servir per adulterar la droga i també per canviar-la de recipient, per fer-ne dosis més petites. Una de les particularitats d'aquesta banda era la venda a molt petita escala, que feia que els consumidors n'haguessin de consumir més però a preus menors, fet que els permetia sortir al carrer a buscar diners, demanant-los o cometent petits robatoris.
Diners expatriats cap a la República Dominicana
Tot i que no s'ha pogut saber quants diners exactament s'ha repatriat els darrers mesos del negoci de la venda de droga al Raval, els Mossos han assegurat que es tracta de grans quantitats de diners tenint en compte el volum de negoci que generava la banda per la venda d'heroïna als narcopisos. La policia sí que ha pogut confirmar que part dels ingressos s'enviaven cap a la República Dominicana tot i que algunes de les cases que s'encarreguen de fer aquests enviaments de diners no han col·laborat com era necessari amb la policia. Els Mossos tenen la sospita que aquestes empreses alerten als seus clients si la policia intenta resseguir els diners que són enviats a l'estranger. La investigació no s'ha donat per tancada i l'intendent ha explicat que ara caldran diversos mesos de feina per analitzar totes les dades que s'han recollit en els escorcolls que es van fer als pisos dels quatre caps de la banda.
Exportació de delinqüents cap a Catalunya
Els Mossos d'Esquadra, i tal com ha explicat l'intendent responsable de la investigació, lluitaran per evitar que Barcelona i Catalunya es converteixi en un punt d'atracció de delinqüents que expulsats d'altres llocs, creguin que aquí tenen barra lliure. Tot i que encara és aviat per poder saber-ho, la policia creu que molts dels dominicans que participaven d'aquesta banda havien estat moguts per la pressió policial en altres punts de l'estat com Madrid. Un cas ja s'ha pogut confirmar. El que també preocupa a la policia és que l'Estat, i Catalunya en particular, pugui ser punt d'arribada de delinqüents que han estat expulsats amb ordres judicials d'altres llocs com França. Per la llengua comuna i les bandes ja operatives a la zona, els Mossos pateixen per un reagrupament delinqüencial.
Encara queden pisos oberts al Raval
D'ençà que els Mossos van voler posar el peu al coll a les bandes llatines s'han fet més de 160 detinguts, la majoria, relacionats amb els crims dels darrers anys i el tràfic de droga, sempre, segons el que ha explicat l'intendent, amb un vessant molt violenta com a rerefons. Però les investigacions, amb el cop contra el narcotràfic, no s'acaben i els Mossos seguiran en la seva guerra, contra els delinqüents dominicans que volen controlar la ciutat de Barcelona i també contra altres bandes, com les de pakistanesos, que volen fer-se forts al Raval ara que dominicans estaran un temps a l'ombra.
Pels Mossos queden entre deu i quinze narcopisos actius al Raval o en altres districtes de la ciutat de Barcelona. Ara la feina retorna a les patrulles de Ciutat Vella, de Mossos i de la Guàrdia Urbana, que són els que ho van arrencar tot fa mesos. De moment, amb l'operatiu Ubiq, en marxa des del dia 1 de novembre.