El 27 de gener, Hilda Llinàs, de 30 anys, es va desplomar a les escales de casa seva, a Palma de Mallorca. Era la sisena vegada que anava al metge en només deu dies, però en aquesta ocasió no va arribar al centre mèdic. Els seus familiars encara no saben de què ha mort, però tenen clar que es podria haver evitat.
Els metges no han donat una explicació definitiva, tot i que inicialment apuntaven a una embòlia pulmonar. Segueixen esperant els resultats de l'autòpsia, que confirmarà la causa de la mort d'aquesta jove mallorquina. Tots els símptomes apuntaven a covid-19, però les proves ho neguen.
Més enllà de la causa de la mort, els familiars de Hilda denuncien l'abandó que la jove va patir els dies previs al fatal desenllaç. Creuen que és un exemple més dels danys col·laterals que estan patint moltes persones a causa del col·lapse dels hospitals per la situació sanitària. «És culpa del coronavirus. En un altre moment no hauria passat», asseguren.
Símptomes de coronavirus
Hilda Llinàs era una jove de 30 anys sense patologies prèvies greus i amb tota una vida al davant, plena de projectes. A principi de gener va començar a tenir símptomes, com tos seca, mal de cap i fatiga. En plena sisena onada i amb el seu germà Joan positiu de coronavirus, tot semblava portar a un diagnòstic clar.
Van arribar a fer-li cinc proves, però en cap va donar positiu de coronavirus. La tos no parava, i van portar Hilda a urgències, al centre de salut Escola Graduada, on li van donar un xarop. Segons explicava la seva mare a 'Última Hora', l'endemà va anar visitar-se amb el seu metge de capçalera al CAP Pere Garau.
Hilda va comentar al facultatiu que li feia mal el pit i que tenia molèsties al lateral, però l'única indicació que va rebre va ser que seguís prenent-se el xarop. El metge va entendre que els dolors de la jove eren conseqüència de tant tossir, i la va enviar a casa. Aquell mateix dia va haver de tornar a urgències perquè tenia les pulsacions molt altes.
Periple pels hospitals
«Quan la van visitar a urgències, es van estranyar que no li haguessin mirat la tensió», explica la seva mare. Aleshores la van enviar a l'hospital Son Espases, centre de referència, on li van detectar la taquicàrdia i van intentar controlar-la. Li van donar oxigen i tres bosses d'antibiòtic per a fer-li baixar la febre.
Un cop estabilitzada, la van tornar a enviar a casa, tot i que li havien diagnosticat una pneumònia. «Era la una de la matinada, i crèiem que es quedaria allà ingressada», relata la seva mare. Però li van donar l'alta i li van aconsellar que al cap d'uns dies anés a veure el metge de capçalera perquè li fes el seguiment.
Tres dies després, la van visitar al centre d'atenció primària i no van veure cap millora, així que la van tornar a enviar a Son Espases, on li van detectar líquid als pulmons. Li van canviar l'antibiòtic i li van donar cita per al cap de tres dies. Concretament per al 27 de gener, el dia en què es va desplomar baixant les escales de casa.
El dia que Hilda va morir
«Si hagués estat ingressada a l'hospital, el desenllaç podria haver estat un altre, no hauria mort», lamenta ara la mare. El dia fatídic, estaven baixant les escales entre el quart i el tercer pis quan Hilda es va desmaiar. Al principi, la noia respirava, però va deixar de fer-ho mentre esperaven l'ambulància.
El seu germà i un veí la van traslladar al replà per a fer-li la reanimació abans que arribessin els serveis d'emergències. Els sanitaris van estar reanimant-la més d'una hora, i li van efectuar fins a tres descàrregues. Finalment, però, van certificar la mort de la jove, per una causa encara indeterminada.
Hilda Llinàs va morir de manera inexplicable després d'un periple fatigant per diversos centres de salut i hospitals. Tot i la gravetat de la situació de la jove, en cap d'aquests llocs van estimar oportú ingressar-la per a tractar-li la pneumònia. Els seus familiars i amics creuen que això va ser determinant per al tràgic desenllaç.
Ara no paren de donar voltes al que ha passat mentre esperen els resultats de l'autòpsia. La mare de Hilda assegura que la noia «se sentia desemparada, i em deia que de què serveix anar al metge si no et fan cas tret que tinguis la covid». I no parava de repetir: «Si l'haguessin ingressat, si l'haguessin visitat…».