Hi ha crims que marquen per sempre i el que va cometre Ali Elmezayen és sens dubte un d'ells. L'home va matar els seus dos fills, que patien autisme greu, per diners. El californià va llançar a la mar el seu vehicle intencionadament, concretament al port de Los Angeles, amb els dos menors, de 8 i 13 anys, a l'interior, que van morir ofegats aquell fatídic 9 d'abril de 2015. I el motiu no va ser altre que cobrar de l'assegurança: ho tenia tot planejat al mil·límetre.
Al cotxe viatjava tota la família, inclosa la dona en aquell temps de l'assassí, Raba Diab. La seva exdona anava al seient davanter del cotxe i va poder salvar-se, encara que no sabia nedar, gràcies al fet que un pescador li va llançar un flotador. No van tenir la mateixa sort els seus dos fills, que viatjaven a la part posterior de el vehicle i portaven el cinturó de seguretat posat, cosa que hagués complicat qualsevol intent dels nens per salvar-se un cop caiguts a la mar. Elmezayen, en canvi, qui dirigia el vehicle, que va llançar intencionadament a l'aigua, va poder sortir fàcilment de l'cotxe per la finestreta que ja havia deixat oberta prèviament i va nedar fins al moll. A vista del jutge que porta el cas, Ali Elmezayen és «l'estafador més gran i mentider» i de l'únic que es penedeix és que el seu gran engany fos descobert.
I és que parlem d'un doble assassinat a sang freda, amb tot calculat. Segons la Fiscalia de Los Angeles, el culpable, de 45 anys, va esperar just al 9 d'abril de 2015 per acabar amb la vida dels seus dos fills, perquè en aquesta data vencia el període de carència de l'última de les moltes pòlisses d'assegurances que tenia contractades la família. Elmezayen ha estat condemnat ara a 212 anys de presó per ofegar els seus dos fills autistes al port de Los Angeles, precipitant el seu cotxe intencionadament a la mar, sense dubtar i amb la ment només en els diners que podria cobrar per les seves morts. Res més lluny de la realitat, ja que, encara que va arribar a cobrar els diners i a gastar-los com va voler, finalment el pare sense escrúpols ha estat jutjat pel terrible crim que va cometre i complirà la pena màxima prevista per la llei.
El macabre pla d'Ali amb les assegurances, al detall
Ali Elmezayen tenia un pla, que va posar en marxa el juliol de 2012. Va començar contractant pòlisses d'assegurances de vida i de mort accidental per a ell i per a tota la seva família, una dada que cobraria sentit tres anys després amb un suposat accident que, en realitat, va ser intencionat. Va tractar fins amb vuit companyies asseguradores i va arribar a pagar primes de més de 5.000 euros a l'any, quantitats que no acabaven d'anar d'acord amb els seus ingressos, de menys de 25.000 euros a l'any.
Va estar pràcticament un any realitzant aquestes gestions, fins que va passar al segon pas de la seva macabra estratègia. Un cop tenia totes les pòlisses, es va assegurar trucant a totes les companyies que les assegurances estaven en ordre i actives i que cobraria els beneficis pertinents si la seva dona o fills morien per accident. Ali sabia que podia aixecar sospites, per la qual cosa en algunes trucades fins i tot va fingir ser la seva dona. Va arribar fins i tot a trucar a dues de les companyies asseguradores per confirmar que no s'investigarien les preguntes que havia estat fent. Però les trucades van ser gravades i han estat, de fet, prova essencial per al jurat en el judici.
Cal recordar que l'engany d'Ali no va ser descobert a al moment. Després de l''accident', va arribar a cobrar 218.000 euros d'indemnització, resultat de totes les pòlisses que havia contractat. Tenia el que volia i va decidir invertir comprant immobles a Egipte, el seu país d'origen. Va arribar a comprar-se fins i tot un vaixell. Però la seva bruta riquesa no el salvaria de la justícia, que el condemna ara a tornar tots els diners a les companyies asseguradores i a romandre la resta de la seva vida entre reixes.
Ara, en paraules textuals de jutge de el cas, Elmezayen «té temps suficient per reflexionar, des de l'interior de la seva cel·la d'una presó federal, sobre cap a on el va portar la cobdícia i el seu interès propi». «Continuem plorant per aquests dos nens indefensos que mereixien una mica més del seu pare, que mai més caminarà entre nosaltres com un home lliure», afegia el lletrat, John F. Walter. La sentència defineix perfectament el crim: «Elmezayen va concebre un pla a sang freda per assassinar els seus dos fills autistes i a la seva dona, i poder treure profit de les pòlisses». Uns «plans diabòlics» de «naturalesa viciosa i despietada», que van posar fi injustament a les innocents vides de dos nens petits.