La vida d'Azucena Fajardo, de 32 anys i mare de tres fills, va canviar per sempre el 26 d'octubre del 2020. Aquell dia va ser incapaç d'aguantar-se dreta i anar cap a l'habitació de les seves filles com cada matí. Des de llavors, mai ha tornat a caminar i va amb cadira de rodes.
L'infern d'Azucena, amb un 84% de discapacitat i sense sensibilitat del pit cap avall, va començar després de donar a llum el tercer fill. Els metges li diuen que té una malaltia rara congènita, però ella sospita que l'origen dels seus mals és una mala praxi mèdica amb l'anestèsia.
Disposada a arribar fins al final, ha posat el cas en mans d'advocats per si pogués existir base per a una denúncia. «Si m'ha tocat, m'ha tocat. Però si va ser una negligència, ho vull saber», afirma de manera contundent.
Problemes després del tercer part
Azucena feia mesos que arrossegava mal al coll i al cap abans que inexplicablement caigués al terra del seu pis. Va intentar posar-se dreta per a anar a despertar les seves filles i portar-les a l'escola, però no va poder ni sortir de la seva habitació. La van operar d'urgència tres dies després, però sense èxit.
Segons els metges, tenia aracnoiditis adhesiva, una malaltia rara que pateixen només 25.000 persones a tot el món. En la seva versió més greu pot produir paraplègia, és a dir, la impossibilitat de moure les extremitats inferiors. L'afectada, però, sospita que el problema es deu a que li van punxar malament l'epidural.
Tot va passar durant el tercer part, en què va estar sola per les mesures anticovid. En declaracions a 'El Mundo', explica que «l'anestesista va trucar a un company, que va venir rapidíssim» i creu que «va ser tot molt estrany». Assegura que no va ser com els parts anteriors, i que va notar que l'anestesista estava nerviosa.
En canvi, els experts veuen poc probable que la paraplègia provingui de l'anestèsia: «És difícil que hi hagi una relació causa-efecte entre aquests símptomes i una anestèsia aplicada quatre mesos abans».
Així va començar tot
El 10 de juny de 2020, Azucena va tenir el seu tercer fill, el primer nen, a l'Hospital Virgen de la Salud de Toledo. «Als 20 minuts de la punxada, m'asfixiava», relata la dona. «Pensava que podria ser del làtex, perquè soc al·lèrgica». Allà mateix li van fer un TAC, que va descartar una trombosi pulmonar.
El part es va desenvolupar sense més complicacions, però Azucena no es va recuperar d'aquella asfíxia. Després va venir el mal al cap, al coll, a l'esquena i a les cames. Va estar uns quants dies prenent analgèsics i antiinflamatoris fins que va rebre la visita de l'anestesista, acompanyada per la metgessa.
Van treure ferro a l'assumpte i li van donar l'alta mèdica, encara que, segons ella, li costava «una barbaritat» moure's. «Un familiar del meu marit em va notar un bony entre el coll i l'esquena, i això em va preocupar moltíssim», recorda la toledana, Les setmanes següents les va passar entre el llit i les consultes d'urgències.
Operada d'urgència
Azucena va empitjorar, i li costava orinar i evacuar, fins al punt que li van haver de receptar un laxant. «El meu cos cada cop funcionava pitjor», explica. Fins que va arribar el fatídic matí del 26 d'octubre, quan va caure a terra i va descobrir que definitivament alguna cosa no anava bé.
«Aquell dia vaig deixar de caminar, i la meva vida va canviar completament. Em va fotre enlaire el present i el futur», afirma. Aquella mateixa tarda li van diagnosticar una malaltia rara que produeix dolor debilitant i incurable a l'esquena i a les extremitats. D'aquí va passar al quiròfan, en una intervenció que va durar vuit hores.
Els cirurgians li van treure vuit quists aracnoïdals i van detectar una malformació de naixement a la medul·la. Li van posar 90 grapes a l'esquena, i això va suposar l'inici d'un altre calvari per a Azucena, a qui van haver de connectar un drenatge del cap a l'estómac. El 28 de desembre, va ingressar a l'hospital nacional de paraplègics de Toledo.